(...) A un Luz de Gas amb bona entrada, el cantant badaloní féu el concert de presentació del seu tercer cedé –“El món es mou”. Un cedé amb el qual mira de reinventar-se amb noves temàtiques i acompanyament musical.
Un públic jove i atent va seguir un recital de poc més d’una hora.
Cinc músics aixoplugaven al de Bufalà –barri badaloní de classes populars, féu anarquista durant la república catalana dels anys 30-.
Temes com ara: Bona nit; Crema catalana; Nom de dona..., coneguts i corejats per un segment del públic, varen obrir el foc.
A la primera filera, vam veure el fotògraf i blocaire Xavier Mercadé, prenent-ne tot d’instantànies del cantant.
Després d’aquest escalfament i recordatori, en Fibla encetà el tema principal i que dóna nom al CD: “El món es mou”. Més tard, dedicà una altre cançó al grup Túrnez & Sesé.
Durant tot el concert, el cantautor va combinar temes nous i vells. Si els primers eren més autobiogràfics i intimistes, els segons apuntaven més a retrats urbans, amb lletres amb trellat, consistents.
Abillat amb camisa negra, pantalons vaquers, i sabates panamà, a banda del seu tall de cabell estil “Kojak”, el cantant anà escampant “emocions”.
Des del meu punt de vista, tot i l’excel·lent feina dels músics, de tots ells, i en algun moment, la banda feia que la veu d’en Fibla no sonés prou potent i nítida. Es justament en cançons més intimistes, amb un acompanyament més reduït, quan les qualitats vocals del cantant hi destacaven més i millor.
Dalt de l’escenari, en Fibla anava movent-se d’un cantó a l’altre de l’espai, tancant tot sovint els ulls, bellugant el cap, amb una gran expressivitat en els ulls, la boca, les mans.
Dilluns al matí; El vals de la ingenuïtat; Balmes 129 –nova i sobre la seva tasca de músic en una coneguda sala barcelonina, de matinada-; una cançó, molt bonica, dedicada a la seva mare –mare, marona, mareta, marassa...-; una altra peça magníficament xiulada, en les notes finals, pel badaloní; una amb so inicial de maraques...
En conclusió, una vetllada ben agradable, amb la presència d’uns músics amb tots els ets i uts, dúctils, competents. I quant a en Fibla, un pop igual de fresc, més urbà i divers en les lletres i la música.
Sense que pugui semblar que vull ensabonar el cantant –servidor no és gens partidari d’aquesta mena d’enganys-, em fa l’efecte que l’Albert Fibla, amb aquest nou lliurament, surt enfortit del repte d’oferir bones cançons, i rellança la seva trajectòria. Modestament, penso que les seves qualitats com a cantautor i en el món dels cantautors de casa nostra, el seu rol és un rol ben important, de més gran i clara centralitat i liderat.
En qualsevol cas, al seu myspace en teniu ocasió de fruir-ne dels nous temes. També, òbviament, comprant el disc.
Com he vist que et prens seriosament el nostre pais respecte a la seva cultura, i a vegades aquest es una mica penós, m'han cridat l'atenció positivament les teves crítiques de cantautors; i de crítics amb criteri anem prou malament.
Per tot això he pensat de fer-te arribar tres cantautors desconeguts que, en el cas de que ho consideris oportú, et permetin fer-ne una crítica al teu estil, el qual em sembla constructiu i sentit.
Et deixo l'enllaç per a baixar-te'ls de l'emule:
ed2k://|file|-%203_bons_cantautors_produits_per_Xavier_Batlles.rar|245523679|D4D6D2951493CBDABA6A55EBE0670885|h=2VAX2HQPCZVZCRJPWHWKUMMMQ2P4FJQA|/
Gràcies per endavant.
Una abraçada
Xavier Batllés
Pere
T'agraeixo la resposta i la teva tasca cultural i d'opinió al blog.
Una abraçada,
Xavier