FORA
LO DOGAL! Drac
Sound-Temps Record, 2007
TR1088-GE07
El retorn de Ton Rulló a la
palestra musical és una de les millors notícies esdevingudes a casa nostra en
els darrers anys. I més encara atenent a la forma en què s’ha produït: amb un
disc inesperat i inversemblant —per la seua estètica i pel seu acabat— que deu
tant al talent compositiu i interpretatiu de Ton com a la feina extraordinària
de Jordi Pegenaute que li ha donat la forma definitiva a les cançons. (continua)
Per on començar-ne l’apologia?
Per la musculosa producció, reblerta de nervi i fibra? Per uns arranjaments de
corda hereus de l’electricitat i la grandiloqüència dels discos més emblemàtics
de la música àrab contemporània —de l’1,
2, 3... soleils al Live at Beiteddine
de Fairuz? Per la contundència del treball rítmic que ens remet contínuament a
l’etnopop de, posem per cas, uns Dissidenten? Per la veu esquinçada i madura de
Ton, tan rica en matisos i compensada amb la calidesa recurrent de les
intervencions de Karina Vizcaino? Per l’ambient general que crea la reiteració
de textos gestats a cavall dels segles XIX i XX?
És cert que el repertori
presenta poques novetats respecte als seus treballs anteriors: cinc dels temes
inclosos aquí ja els va enregistrar amb La Rural (Terra, 1992); “Via fos sagramental” sembla una seqüela —magnífica,
això sí— del “Au jovent” que féu amb Coses; i juraria —malauradament no tinc el
disc davant per comprovar-ho— que aquest sensacional “Bona nit” és el mateix
que donava títol al disc homònim de T.R., la formació amb la qual ben bé
inventà el rock català. Però no és menys cert que totes les revisions superen
amb escreix els originals.
Segurament, tot i la seua
envergadura artística, Fora lo dogal! passarà
inadvertit entre la multitud discogràfica que ens aclapara; tanmateix, si teniu
l’ocasió de mirar-lo fit a fit, hi descobrireu els trets inconfusibles d’una
obra mestra.
Caram! Em pensava que ja us coneixieu... Com que fa temps que segueixo aquest blog donava per fet que qui l'havia de conèixer ja el coneixia. De vegades bado una mica; pero al final les coses es posen al seu lloc!
En primer lloc, felicitar-te per aquest bloc que ens informa de ço que qüasi ningú informa,no em passejo gaire pels blocs i avui t'he trobat al catàleg d'una amiga. Fa de mol bon tenir un referent tant minuciós i entusiasta de la nostra música. I, en segon, re-confirmar aquesta apreciació de que en Ton Rulló ha fet un recull impressionant de cançons. Es una depuració de repertori i una búsqueda finalmet reïxida de la fórmula i el llenguatge. Val a dir que la recreació de temes ja gravats es una pràctica habitual en mercats més generosos que el nostre, els exemples son innumerables -cal citar a Dylan?-... Lo Ton Rulló es un músic molt intuïtiu, que te cops genials a l'escenari i es capaç de crear melodies bellísimes i cantar-les amb una la força vibrant de qui se'n sap posseïdor d'una veu única. Tot això ho dic per que he tingut el privilegi de treballar amb ell en diversos projectes musicals. Per a mi FORA LO DOGAL ! es el gran resultat del pòsit que el tàndem Rullò- Pegenaute ha anat acumulant al llarg dels anys. Ens em de felicitar de que Ara, finalment projectes com FOORA LO DOGAL siguin possibles.
Fins aviat , seguiré visitant aquest magnific lloc de trobada.
frechina |
divendres, 8 de febrer de 2008 | 14:58h
Ostres Miquel Àngel! Em sent ben honorat de tindre un comentari teu al blog i, a més, que aquest comentari siga en el post dedicat al Ton!
Saps que aprecie moltíssim el treball que féreu tots dos amb La Rural, de la mateixa manera que aprecie -més que tu mateix pel que he llegit al teu blog- la teua obra anterior i posterior. N'he parlat aquí mateix.
En tot cas, moltes gràcies pel teu comentari i la teua opinió sobre aquest sensacional disc.
Miquel Àngel Tena-Rúbies |
divendres, 8 de febrer de 2008 | 16:21h
Vicens no t'ho prenguis massa seriosament ço que dic en el meu blog - fou una "boutade" per a un pesat que no parava de trucar-me. Si que vull reeditar-me peró cap endavant no cap enrrera... ja saps que la salud no m'es amiga i que maldo per un remei màgic. Estic en so d'espera ...
Quan al Ton i el seu disc ,la meva opinió no deixa de ser una mica parcial. Quan fa poc va presentar el disc a Cardedeu, m'ho vaig passar tant be , que de poc no salto a l'escenari... a petar-me una jotille les garrigues, amb ell, xiquet que m'engrescave de valent lo fotut del Ton amb lo seu tri.!
M'en recordava de La Rural i clar lo cor a 120.
Jo es que al Ton me l'estimo massa encara que les llegendes xerrin soles...
Fins aviat , seguiré visitant aquest magnific lloc de trobada.
Miquel Àngel Tena-Rúbies
Saps que aprecie moltíssim el treball que féreu tots dos amb La Rural, de la mateixa manera que aprecie -més que tu mateix pel que he llegit al teu blog- la teua obra anterior i posterior. N'he parlat aquí mateix.
En tot cas, moltes gràcies pel teu comentari i la teua opinió sobre aquest sensacional disc.
Vicens no t'ho prenguis massa seriosament ço que dic en el meu blog - fou una "boutade" per a un pesat que no parava de trucar-me. Si que vull reeditar-me peró cap endavant no cap enrrera... ja saps que la salud no m'es amiga i que maldo per un remei màgic. Estic en so d'espera ...
Quan al Ton i el seu disc ,la meva opinió no deixa de ser una mica parcial. Quan fa poc va presentar el disc a Cardedeu, m'ho vaig passar tant be , que de poc no salto a l'escenari... a petar-me una jotille les garrigues, amb ell, xiquet que m'engrescave de valent lo fotut del Ton amb lo seu tri.!
M'en recordava de La Rural i clar lo cor a 120.
Jo es que al Ton me l'estimo massa encara que les llegendes xerrin soles...
Que carai !!
Una abraçada
Miquel Àngel Tena-Rúbies