ggort |
dilluns, 21 de gener de 2008 | 16:57h
Pasqual Maragall aprofundeix avui en aquest article a El Periódico en la idea que ja esbossava fa uns dies al diari ADN. Hi argumenta el per què de la seva simpatia per Obama i el que podria representar la seva victòria per als EUA i, de retruc, per a la situació mundial, alhora que subratlla aquells aspectes del sistema electoral nord-americà que podrien permetre aquí una política més participativa i transparent, en què les executives orgàniques dels partits no tallesin el bacallà. La manera com s'han nomenat els membres del Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals és l'últim exemple de molts d'aquesta manera de fer que desemboca en una creixent desafecció entre ciutadania i partits, expressada en l'abstencionsime electoral. Maragall apunta algunes línies correctores d'aquesta desafecció i també, ja en clau més local, dóna per liquidat el projecte de Ciutadans pel Canvi. La seva aposta és la d'una nova fórmula, ja anunciada, d'un partit demòcrata europeu, sobre el qual promet parlar ben aviat. Potser no hi ha tanta diferència entre la casa gran del catalanisme que proposa Mas i el nou projecte de Maragall. Catalunya necessita un nou projecte polític aglutinador de voluntats amb vocació de majoria. I això només serà possible amb la creació d'un moviment que superi l'actual i caduc model de partits orgànics i propiciï un sistema més democràtic que acabi amb l'endogàmia. Cal saba nova per generar entusiasme col·lectiu. La idea renovadora de Maragall bé pot donar lloc a aquest moviment. I el nom que proposa pel nou projecte és definitori de l'horitzó vers el qual Catalunya ha d'avançar: Partit Català d'Europa. Ser a Europa en igualtat de condicions amb els altres socis de la Unió és l'objectiu a assolir. Superats certs debats, que fa massa temps que duren i són fruit d'un infantilisme que arrosseguem des de la transició, podrem concentrar tots els esforços en la construcció d'un país d'avantguarda en què la cultura, el pensament, el coneixement i la creativitat siguin el seu principal actiu i motor econòmic. Un país en què l'excel·lència, la recerca i l'educació siguin els puntals que facin possible el progrés del conjunt de la societat en un marc global en constant mutació que obliga a la màxima ambició col·lectiva per no perdre el tren del futur. No ens podem conformar a copiar els millors models. L'aspiració catalana del segle XXI ha de ser la d'esdevenir el model.
