La blogosfera continua essent un espai de llibertat per a l'opinió política sense límits, o amb els límits que tots coneixem: la insuficient implantació d'Internet, un hàbit encara no prou consolidat a l'hora de contrastar les informacions i opinions que trobem a la premsa, certa inèrcia en el prestigi del format paper, etc. Però res millor que els blocs per saber per on es mou el debat polític entre les capes de població de formació mitjana-alta. I permeteu-me que ara adscrigui a les capes de formació baixa les persones més influenciables per discursos xenòfobs i simplistes. Al costat d'aquest espai de llibertat, però, els mitjans impresos continuen arribant als quioscos i es continuen comprant i llegint. I aquí encara hi ha diferències i interessos. Aquí encara hi ha control de l'opinió i manipulació en la tria i el tractament de les notícies. No dic res de nou, però si avui llegiu El Punt, per exemple en l'edició del Maresme, hi trobareu un editorial referit a Ibarretxe i a les plataformes sobiranistes. Cap al final de l'article hi podem llegir que “resulta molt interessant la proposta del Centre d'Estudis Sobiranistes per impulsar una consulta de tipus sobiranista que tingui el suport d'una iniciativa popular en forma de recollida massiva de firmes i que posteriorment dificultaria la negativa del govern espanyol al rebuig d'una petició de referèndum. Un element, aquest de la iniciativa popular, que, per exemple, el projecte que impulsa Ibarretxe no inclou”.
Podem completar aquesta lectura amb l'apunt de Carme-Laura Gil al seu bloc de MésVilaweb “La conferència del lehendakari”, que també remarca algunes diferències entre el que diu Ibarretxe i el debat que tenim al Principat: “No parla d'independència obertament, no propugna que Euskal Herria, el Poble Basc sigui un Estat sobirà dins d'Europa.” O això altre: “La conferència comença i acaba amb una afirmació feta amb veu contundent i segura que gairebé fa oblidar-ne el contingut, l'èmfasi sobre l'adjectiu : 'Euskadi no és una part subordinada d'Espanya'. El públic català l'aplaudeix amb fervor, mentre crida 'in-de-pen-dèn-cia'. I el lehendakari no ha dit :'Euskadi no és una part d'Espanya'.” I si l'apunt de Gil pot servir per completar l'editorial d'El Punt, en el mateix diari trobem un article de Narcís Oliveres que serveix per contrastar el punt de vista de l'exconsellera. Oliveres hi escriu: “Quan es reivindica el dret a decidir, què es vol dir? Només pot decidir qui és independent.” O això altre, memorable: “Què vol dir ‘som una nació'? Políticament parlant, nació és una comunitat titular de la sobirania. Com és possible que hi hagi qui es proclami sobiranista, però no independentista? Fer-ho és una abominable utilització del doble llenguatge. Hem estat massa temps immersos en el doble llenguatge, en els eufemismes. Ha arribat el moment en què, principalment els ciutadans, diguem les coses tal com són. De dir si som unionistes o independentistes. I d'exigir que els líders també ho facin.”
A la secció de Política, El Punt aprofundeix en allò que apunta a l'editorial: L'article “A la independència per iniciativa popular” es donen detalls de la proposta que el CES presentarà dimarts vinent a Òmnium de cara a la confecció d'una llei de consultes populars. Si ho llegiu, veureu quin serà finalment el model català d'accés a l'estat propi. No cal esperar al 2014. Només cal fer la llei, recollir les signatures i convocar la consulta. El 2008 acaba de començar i ens portarà més sorpreses que no ens pensem. Com deia a l'apunt d'ahir, ara és l'hora de Puigcercós. Ara és l'hora de valorar molt positivament que ERC sigui al Govern i que el conseller encarregat d'elaborar la llei sigui independentista. I ara és l'hora d'esperar que el sobiranisme de CiU i l'aposta de Mas pel dret de decidir facilitin l'aprovació d'aquesta llei, que sens dubte serà el centre del debat durant els propers mesos, malgrat les eleccions espanyoles.
Un altre diari que també reflecteix la realitat del debat al carrer és l'Avui, que explica que el 9 de març la PDD recollirà signatures pel dret de decidir. Altres diaris com periódicos i vanguardies prefereixen fer veure que aquest debat no existeix. Dissimula, nano, dissimula, que això pinta malament...
L'espai d'esquerra independentista, segons mostren les enquestes, continuarà ben viu el 10-M.
23 anys de pujolisme no ens han permès apartar-nos un mili-metre d'Espanya. Si torneu ja sabem el que ens espera: seguir lligats a Espanya i amb polítiques neo-con i nacional-catòliques. Per tant no gracies. Potser que poseu els dits en un endoll i aviam si d'una vegada us curtcircuiteu de debò i apreneu quelcom de nou.
Per què confons el país amb un partit? CiU ni ERC només representen una part (i no massa extensa a raó del nombre de vots) del país. Per tant la lluita per encapçalar un partit és bastant estèril. El que cal, la prioritat és convèncer com més gent millor que quan hi hagi el referèndum s'ha de votar SÍ. Tan fa el partit que voti cadascú si el dia D posa la papereta a favor d'independitzar-se.
Aquesta prioritat que planteges és falsa. Bé, potser pels que esteu ressentit per alguna cosa no, però per la immensa majoria d'electors de classe popular (els que reflecteix el Xavier en l'apunt) això ens importa un rabe. El que ens cal és que se'ns demostri que la independència val la pena. I possiblement el fet que ERC estigui al govern ho pot evidenciar molt més que no sent-hi.
Si fos per en Mas, Pujols i Madi encara estariem parlant de major autogovern...
possible que hi hagi qui es proclami sobiranista, però no
independentista? Fer-ho és una abominable utilització
del doble llenguatge". A mi no em sembla pas que això sigui una contradicció ni res per l'estil. I ho dic perquè ho he comprovat "sobre el terreny". Una persona pot estar a favor del Dret a decidir, però en canvi, quan aquesta mateixa persona obté el mencionat Dret i es disposa a exercir-lo, no necessàriament ho ha de fer per a "trencar amb el passat". No sé si m'explico.
Salut
Home, ben mirat, si entenem el terme "sobiranista" com a "partidari de la plena sobirania" doncs és evident que tens raó. Una persona sobiranista és una persona independentista de totes totes. La interpretació que jo donava al terme, per tant, seria més propera al que tu anomenes "autodeterminisme".
Sempre va bé aprendre coses noves.
Salu