(Queden 289 dies)
Aquest dissabte tenim primàries dobles (en forma de caucus) a Nevada i primàries només pels republicans a Carolina del Sud. Les següents són les últimes xifres, en percentatge de vots, que ofereix "l’enquesta d’enquestes" (mitjana ponderada de diverses enquestes) de Real Clear Politics:
Nevada
Demòcrates
(25 delegats en joc)
Clinton 37,0 %
Obama 33,3 %
Edwards 19,5 %
Republicans
(34 delegats en joc)
Romney 25,7 %
McCain 20,7 %
Huckabee 12,3 %
Giuliani 11,7 %
Thompson 10,7 %
Paul 7,3 %
Carolina del Sud
Republicans
(24 delegats en joc)
McCain 27,1 %
Huckabee 25,3 %
Thompson 14,7 %
Romney 14,6 %
Paul 4,4 %
Giuliani 3,3 %
I, ja que hi som, farem un cop d’ull a “l’enquesta d’enquestes” nacional, que ve a indicar-nos la intenció de vot general, a tots els Estats Units, tant entre els votants demòcrates com entre els republicans.
Huckabee 19,4 %
Romney 15,2 %
Giuliani 12,2 %
Thompson 9,4 %
Paul 4,2 %
Com em sembla que ja he deixat clar, treure conclusions d'aquestes enquestes a hores d'ara seria precipitat. Per part republicana, Florida (29 de gener) tindrà una gran importància a l'hora de mostrar la força real de Giuliani, i per part demòcrata, l'abast de la (d'altra banda esperada) victòria d'Obama a Carolina del Sud (26 de gener, una setmana més tard que els republicans) pot donar l'impuls necessari al senador d'Illinois per donar un cop d'efecte el Súper-Dijous del 5 de febrer.
Apunt final: Dijous comentava que cap dels candidats republicans està fent gaire esforç per intentar recollir electoralment la torxa del president sortint, George W. Bush. L'índex d’aprovació de la feina del President ens pot ajudar a entendre per què: només el 33,8 % dels nord-americans enquestats aproven la gestió de Bush, mentre que el 61,8 % la desaproven (enquestes fetes entre el 9 i el 17 de gener).
De totes maneres, crec que —per les especials característiques de la Presidència als Estats Units, pel seu disseny constitucional— en unes eleccions presidencials s'escull molt més que un programa polític. S'escull també un líder que serà capaç o no d'inspirar els membres del seu govern, els membres del Congrés i, finalment, la ciutadania. És per això que la campanya en aquest sentit és tant "propagandística", com dius tu, perquè la meva impressió és que els nord-americans se la plantegen més com l'elecció d'un líder espiritual que com l'elecció d'un govern o d'un programa. Passar-ho per alt seria no transmetre com enfoquen la campanya els propis candidats i els grans mitjans de comunicació. Aquest no és un sistema parlamentari com el català o l'espanyol. A més, si vas al fons de molts assumptes, te n'adones que les diferències programàtiques són de matís (Iraq és un cas ben clar: compara Clinton, Obama i Edwards i ja em diràs què en treus de substancial).
En fi, moltes gràcies per l'observació, que de fet ja m'havien fet en algun altre comentari (tan públic com privat). Salut des d'Arizona.