El nostre home, arribat a la seua maduresa, es veia impossibilitat de llegir més enllà del pròleg dels llibres, i no perquè tinguera cap deficiència física o mental, sinó perquè el seu afany per la lectura només es complaïa en aquest tipus de text. “El pròleg – afirmava rotundament – és un gènere literari menystingut”. I potser tenia raó, però comprar un llibre per llegir-se només el pròleg al final resulta car. No sempre pots trobar una obra com el Prólogo para alemanes de José Ortega y Gasset, que s’aprofita de cap a peus. Per no malbaratar la seua fortuna se servia de la biblioteca pública. En temps de vacances, quan la biblioteca, incomprensiblement, tancava, rellegia els títols de la seua col·lecció privada.
Els seus amics parlaven sobre la deriva de la seua afició lectora. Un deia que així com aquell mal menjador que preferia les peladures a la polpa de la fruita, així era ell, un mal lector que preferia quedar-se en les entrades d’un llibre. “En realitat – sospitava un altre – el nostre amic és un sibarita: en l’amor també hi ha gent que prefereix els preàmbuls a l’acte amorós”. Un tercer, més práctic, li va recomanar que aprofitara la seua dèria particular i que fera un estudi sobre els pròlegs. I això va fer el nostre home. Va posar-se a recollir informació i va classificar-la en diversos apartats, com l’origen del gènere, la seua evolució històrica, la terminologia, les tipologies, l’autoria, pròlegs cèlebres, etc. Al cap d’uns anys de treball minuciós ja estava preparat per a redactar l’estudi. Va decidir començar, com no podia ser de cap altra manera, pel pròleg. S’hi va dedicar amb entusiasme, a fi que la seua redacció arreplegara el bo i millor de tots els pròlegs de la literatura universal. Un altre grapat d’anys hi va esmerçar fins aconseguir una obra que ben bé podria considerar-se el “pròleg dels pròlegs”.
Perquè el lector es faça una idea de la grandesa d’esperit del nostre home i de la profunditat i la saviesa amb què va realitzar el seu treball, citarem les seues últimes línies:
“Perquè, al cap i a la fi, la vida humana és com un pròleg. Si la vida és un llibre que es llig, a penes passem del seu pròleg. Si la vida és un llibre que s’escriu, amb força treballs arribem a escriure’n el pròleg. I no és perquè la vida siga breu, sinó perquè als sers humans només se’ns permet albirar el pla de l’obra”.
En posar el punt i final va sofrir un atac al cor i va morir. Descanse en pau el nostre home.
Francesc Xavier Martí i Juan
12 de gener de 2008
