El 2009 el diari EL PUNT complirà 30 anys. És un bon moment per adaptar-se als nous temps que corren, als canvis constants dels mitjans de comunicació (Internet, gratuïts, informació mòbil, PDAs, ràdio, TV, etc…).
Encara no sé fins on pot arribar aquesta possibilitat de canvis, però al Consell Editorial se’n parla i molt.
Per tant, en vistes a tot això, és el moment que els lectors i simpatitzants del diari EL PUNT hi digueu la vostra. Aprofiteu i demaneu tot el què us agradaria que aportés un nou EL PUNT: Un diari digital de proximitat, més opinió, reportatges d’investigació, etc, etc, etc, tot el què us passi pel cap, per petit que sigui el detall. Ho faré arribar al Consell Editorial.
Encara no sé fins on pot arribar aquesta possibilitat de canvis, però al Consell Editorial se’n parla i molt.
Per tant, en vistes a tot això, és el moment que els lectors i simpatitzants del diari EL PUNT hi digueu la vostra. Aprofiteu i demaneu tot el què us agradaria que aportés un nou EL PUNT: Un diari digital de proximitat, més opinió, reportatges d’investigació, etc, etc, etc, tot el què us passi pel cap, per petit que sigui el detall. Ho faré arribar al Consell Editorial.
Per una banda Eduardo Zapalana com a bon cartaginés prefereix que la nostra llengua al País Valencià siga considerada com un dialecte menor, marginal i foraster entre els seus paisans, per això els espanyolistes i regionalistes estàn agust i juguen amb l'ambigüetat jurídica en vore els catalans emprenyats i els valencians desanquets fora de tot consens basic dels tres identaris dels nostres territoris amb respecte mutu.
Com és la doble denominació de la nostra llengua en igualitat de condicions als seus respectius territoris com dos marques de un mateix producte que faciliten, fomenten i afavareixen l'acceptació del seu ús, on el secessionisme lingüístic és més artificial que real.
Doncs si els valencians estem units per la llengua amb els catalans i amb ens tractem amb respecte mutu, i no diem que els catalans parlen valencià, ni que el territori del Principat és valencià, ni que la cultura catalana o la sardana és valenciana i sabem puntualitzar i parlar amb propietat no veig per què en els nostres territoris al contrari no puga ser, per tal de no crear situacions noves d'agravi i majors divisió a la gent com ha passat.
Així veiem com sense uns consens de minims basics entre catalans i valencians altres regions o nacionalitats castellanes del nostre entorn guanyen en identitat i autonomia i pes politic mentre que el País Valencià sembla amb una situació que va de cap a caiguda i inclús amb algunes qüestions retrograda des de que acabaren amb els nostres drets el 1707.
Des del Principat de Catalunya s'ha d'evitar tractar i imposar propostes que semblen imperialistes als territoris valencians.
I si ú vòl emular posicions que semblen imperialistes als nostres territoris que vagen a escoltar a Esperanza Aguirre i la seva Història de España que aquest encara en saben més.
En canvi si diguerem L'Institut de les Lletres Catalanes, Valencianes i Balears gaire bé tot hom es sentiria més al.ludit i engrescat. Ara de moment sembla que prefereixen la actitut miserable d'estalviar paraules.
Refer el disseny (no cal color però si aclarir la maqueta). Que miri l'Avui, el Guardian i el Berria, com a exemples.
Ampliar secció Internacional amb reportatges i opinió, així com evitar treure notícies pràcticament només de l'àgència EFE i mirar més a les internacionals.
Aclarir les seccions Països Catalans, Societat i Punt divers: algú sap en què es diferencien? Per exemple: a cada edició: una pàgina per la comarca pròpia (districte en cas de Barcelona), una altra per la vegueria i la resta pels Països Catalans.
Crear una autèntica edició digital a on encabir-hi les notícies més locals que no capiguen a l'edició en paper. Potenciar el fet comarcal, sense oblidar la informació rellevant internacional. Fixem-nos en la deliciosa secció 'Política', buida de debats esterils i declaracions creuades, i apliquem-la a la resta del diari.
Treure una edició a Lleida.
Fer créixer Presència com a mitjà de reportatge i anàlisi, també polític i econòmic.
De moment, no se m'acut res més.
Alters comentaris? Aquí i aquí.
M'agradaria que hi hagués més articles d'opinió internacional.
El diumenge que tingués un suplement més modern. Com els altres diaris. De vegades el diumenge no el compro perquè em fa falta un suplement que m'entri més pels ulls.
I al digital els articles d'opinió (penso jo) tenen les ratlles massa llargues, i em sembla que és més àgil si els paràgrafs són més estrets. És com el teu blog, Marcús, les ratlles tan llargues em costa més de llegir.
Au, ja he dit la meva
També em semblaria interessant un espai petit i concret en el que ensenyar als futurs lectors (a tothom quan comencem a llegir premsa) com van aquestes coses de la informació i la comunicació. Explicacions de gent que en sap d'aquestes matèries, opinions raonades, informació, advertiments, observació de la situació mediàtica, etc.
Que feu bona feina!
(vetat, exiliat a la premsa basca, o somrigut cínicament (ho suposso
per l'ambient)) per no acomplir els protocols d'obligació espanyola, a
més del respecte que em mereix en Víctor Alexandre per les feinades de
picar pedra que m'he pogut estalviar en llegir alguns dels seus escrits (per què hauria hagut de "vetar"-lo el "Mantenimiento", si no?), estic d'acord en que seria un gest necessari, d'obligació nacional, de respecte al coratge intel·lectual
en uns dels moments més foscos que he conegut. I no és una qüestió
d'acord, desacord, gustos, sinó d'una reclamació de la necessitat de
parlar sense embuts, i de no esperar miracles evolutius per a canviar
una nostra situació insuportable. De nació sense complex ni vergonya o
submissió assumides.