quintana |
dimecres, 16 de gener de 2008 | 13:44h
Durant molts anys, als que ens hem intentat expressar amb normalitat en la nostra llengua, el català, se’ns ha demanat explicacions i se’ns ha pressuposat fins i tot la filiació política, aquí i a fora. “Per què no cantes en castellà, doncs, i arribes a un públic més nombrós?“, m’han preguntat moltes vegades.
La lectura que fan és la dels vencedors i la dels vençuts. Per a ells el català és un caprici de quatre radicals venjatius. Però quan els preguntes, per què no parlen en anglès o en xinès per arribar a més gent, et miren com si fossis un ignorant. Perque en el fons, roman en la mentalitat d’una bona part dels espanyols, l’idea que el castellà és la llengua útil, exportable, de tots. I el català, és la darrera voluntad del desahuciat.
Ara, en plena pre-campanya electoral, aquest tema torna a grinyolar en boca d’alguns candidats.
Només de pensar-hi ja em va mal de cap. A veure el dia que ens deixen ser normals, com a qualsevol, amb la seva vida, els seus amics, el seu paisatge, la seva cuina, el seu clima, la seva llengua…Però, malhauradament, és un tema que dóna molts beneficis electorals.
Aquest Nadal, em van regalar el llibre d’Albert Boadella, “Adios Catalunya”, encara no se per què, no l’he pogut començar a llegir. He de dir, però, que tinc curiositat per saber quins son els fonaments de la seva argumentació. Un bon dia, el vaig veure desmarcar-se de tot el que és català, tot i que viu a l’Empordà, i més tard vaig saber de la seva signatura en manifestos i finalment en la fundació del partit “Ciutadans”. Anteriorment, havia vist alguns dels espectacles que havia fet amb “Els Joglars”, i no deixa de sorprendre’m la seva actitud.
És un tema molt enverinat i poc assossegat, aquest de l’identitat i de la llengua. I no se n’hauria de fer tan mal us, ni tanta manipulació. Ja no des dels conceptes de nació i de pàtria, si no des del respecte a la diversitat cultural, és evident que el català no oprimeix ningú sino que lluita per trobar un espai a la seva pròpia casa. Qualsevol diria que cap nen coneix el castellà a Catalunya. És difícil trobar un punt d’equilibri quan no hi ha voluntat des dels grans partits de respectar i protegir la nostra diversitat.
Com em va dir un dia el poeta Joan Margarit: “Jo escric en català perque em dóna la gana”. Jo també escric i canto en català, no per negar cap altre llengua, ni per prescripció mèdica, ni perque m’ho mani cap partit, ni perque la meva religió m’hi obliga. Simplement és la meva elecció. I la llibertat és poder escollir. Així de simple. Com la llibertat d’expressió és poder dir, encara que de vegades el que es diu no coincideixi amb la nostra opinió. Però tot es basa en que hi hagi espai per a tots. A on? És de sentit comú.
Hola Gerard!
No t'imagines fins a quin punt em puc sentir identificat amb les teues paraules. I ja ni et conte si tu ho vius això a Catalunya o a les Illes, com ho vivim nosaltres al País Valencià. Des de que tenia 16 anys he tingut un grup amb els amics, i cantàvem en valencià.
Ens vàrem fartar de contestar a la mateixa pregunta que tu, però evidentment a un nivell més local. "I per què no canteu en castellà o en anglés?" Graaaan Joan Margarit: "Cantem en valencià perquè ens dóna la gana".
I com dic, per ací per les terres del sud... éstà tan brut i tan polititzat el tema de la llengua, que, independentment dels teus ideals, sembla que pel fet de cantar en valencià ja tingues qualsevol tipus d'afiliació política, o ideals idependentistes, "catalanistes" (pobres ignorants), separatistes... jo què sé! Tant costa d'entendre que la meua llengua materna és el valencià? Tan costa d'entendre que amb els meus amics del grup parle en valencià? Tan costa d'entendre que si estic enamorat d'una xica amb la que parle en valencià, quan escric una cançó pensant en ella... ho faja en valencià??? Tan curtes son les ments d'alguns? De veritat és tan dificil?
No pots imaginar fins a quin punt estic d'acord amb tu.
Ara mateix hem començat un amic i jo un nou projecte més acústic, i evidentment també és... en valencià. I els anys han passat, però la pregunta torna a ser la mateixa: "En valenciano???" Ja fa riure.
En fi, amic, ens veurem... o et veurem el proper dia 14 de març a la Uni d'Alacant i el 15 a Alcoi, com l'última vegada. I... posats a ser pressuntuosos... si vols que algú toque quatre cançonetes acústiques (En valenciano!!!) abans del teu concert, ens encantaria poder-ho fer.
Una abraçada gran des d'Alacant.
David
Hola Gerard!
Ostres, no en sabia res del teu blog!, m’agrada molt! i aquest últim escrit molt maco, diu el que pensem molta gent. No començaré a escriure sobre la nostra llengua que m'indignaria massa. És molt trist tot plegat, però un 27 de Novembre em vas dir i escriure: "un petó amb molta llum", també era el meu aniversari; doncs això et dic ara a tu: Moooolta llum i esperança per Catalunya i el català Gerard.
Llum i un petó des de terres Tarragonines. On t'hi esperem! que la Vivi ja s’ha cansat de tenir-me a casa seva a la Bisbal sempre que vinc a veure els teus directes! :)
Clara.
Bona Llum Gerard. Doncs sí... Ser un mateix... no hi ha res tan fàcil i difícil com ser autèntic.
Entenc aquesta indignació teva que potser ve d´un cargol però no és recargolada. (I estic d´acord amb s´amiga comentarista Imunka). Per tot això que penses i per el que transmets, "t´he triat" si és que es pot dir així, per un premi tot curiós creat al món dels blocs. "Arte y Pico" es diu, passa´t si pots per es meu bloc ,(www.avalonfantasia.blogspot.com)
A mi també m´ha sorprès rebre´l. Molta sort i guia, cuida´t :-)
tot i que segurament aquesta gran humiltat us distingeix. com als caragols ;)
certament, vos contaria, vos cont, entre els pocs Artistes que bateguen per aquestes terres, aquests dies.
una abraçada amb llum del nord (tot i que no aurores, ja voldria!)
a*
No cal donar explicacions perquè, normalment, qui te les demana és perquè vol negar-te, vol que cantis en una altra llengua.
"Hi ha gent que no li agrada que es parle, s'esgrigue o es pense en
català, es la mateixa gent a qui no els agrada que es parle, s'escrigue
o es pense."
Ovidi Montllor
Endavant amb la teua obra!
Com diu la meva companya: "per ser no cal pretendre res, només cal ser."
Sempre llum
g
quines casualitats... mesos sense passar per aquí perquè "ara que té la web..." i avui no sé per quins set sous m'hi he ficat i... sorpresa!
un escrit... que a més m'ha robat algun somriure. em sona tant als debats mantinguts amb amics "monolingües" (castellans i/o altres).
ha arribat un punt que em fa tanta ràbia haver de donar explicacions de per què parlo la meva llengua materna...
és tan absurd!
aiximateix, intento no oblidar que, quan l'objectiu és comunicar-me, el millor és facilitar les coses... però són moltes les vegades en que pens...
idò no me dóna la gana!
... ara hauré d'estar pendent de dues pàgines ;)
ja va bé, ja!
ja ho diuen que el sentit comú és el menys comú dels sentits...
una abraçada amb molta llum!
La veritat és que quan em torno a trobar a la mateixa persona al mateix taulell o a la mateixa guixeta, mesos després, i he de tornar a canviar per facilitar la fluidesa abans anomenada, veig que no és una bona solució.
Quan vas en una barca i vols anar en una direcció, has de dirigir la barca amb els teus rems i el teu esforç. Si no, el corrent et portarà allà on ell vulgui, no on tu volies anar
Llum i sempre gràcies
g
m,ha agradat molt el teu escrit, mes quant estan a menorca no veig cap senyera i si molta bandera espanyola, es una cosa que jo no entenc.
Quant vaig arrivar aqui, menorca, pensaba que estava a casa, que erem als paisos catalans i cada cop mes m,hen adono i m,ho fan notar que aixo no es aixi, aqui la gen es espanyola.
Bonuuuuuuuuuu que diuen per aqui.....................molts petons.
ahhhhhhhhhhhh, aprofito per dir-te que no se com enregistrar-me a la teva web, no m,etmet, tambe es cert que la informatica i jo no en duem massa be.........jajajajaja
una forta abraçada de qui saps que t,estima molt
pili, menorca
A tot arreu hi ha d tot, i a Menorca també, suposo
PEr registrarte a la web has de validar el teu registre amb el mail que rebràs al teu correu després d'enllestir el formulari del registre.
Content de llegir-te una altra vegada
Hi ha possibilitats de que vingui a tocar a Menorca aquest any, ja t'aniré informant.
Un petó
gerard
No tinc paraules per escriure que m'afalagues ,només per pensar de posar el meu enllaç al teu blog o web que sigui.
Ets extraordinàriament increible!
Avui a l'illa ha tornat el sol......ets tu?!
Tanta luce.
Gràcies per confondre'm amb el sol.
Ara ets tu que m'afalagues.
Aquesta setmana començarem a fer els enllaços a la web i segueixo comptant amb la teva poesia
Un petó entre illes
gerard
Aprofito per a saludar a tots i totes les persones que compartim el bloc.
Una ben forta abraçada,
Ramon Texidó
Una abraçada
gerard
M'agrada que tant en Joan Margarit com tu defenseu d'aquesta manera la llengua que utilitzeu. Crec que no hem de perdre temps raonant a tota aquella gent que únicament ens pregunta per intentar deixar-nos sense arguments, i que no ho fa per entendre'ns o per conèixer la nostra cultura.
Apa, una forta abraçada!!!
És bo observar els nostres hàbits i les nostres reaccions, perque darrera d'allò que ens sembla "normal", molt sovint hi ha uns complexos i unes inseguretats que ens allunyen de nosaltres mateixos a l'hora d'actuar.
Molta llum company
g
Ací al País Valencià, la llengua sempre ha estat instrument polític. Fa poc temps ,el president Camps deia que l'alumnat valencià serà trilingüe (per què l'assignatura d'educació a la ciutadania s'impartirà en anglés). Quina poca vergonya.
Sóc professora de català a la Vega Baixa, i cada dia he d'aguantar els típics comentaris (por qué no hablas en cristiano?) Des de l'administració i el propi claustre de l'institut es promociona l'exempció de l'assignatura,amb la qual cosa no podem fer classe. El nostre horari es limita a fer de guardians de classes massificades.
Com han d'ésser trilingües si no són bilingües?
És lamentable el menyspreu i els prejudicis respecte el català(recorda el tancament de TV3...) Mentre ací al sud la substitució lingüística avança de manera incontralada, la societat valenciana contenta amb les Arts i les Ciències, circuits i la resta de barbaritats que ens vénen des de la Generalitat valenciana.
Hem de sentir-nos orgullosos de parlar en català cada dia per què és la nostra llengua i la dels nostres avis. Per què qui perd els orígens perd la identitat..
Esperem veure't aviat per València...
De totes maneres aquí a ses illes les coses tampoc van per massa bon camí, sempre pendents del retrocés que pot suposar un resultat favorable al PP i als seus plans educatius per eliminar-menysprear la llengua catalana.
Em sembla que et puc confirmar que a mitjans de març seré a Alcoi, a la Universitat d'Alacant, i a València, em sembla que els dies 13, 14 i 15.
D'aquí pocs dies ho confirmaré a la meva pàgina web.
Fins aviat
Molta llum
g
Comentant el teu post , he de dir que també jo, que no soc catalana, escric en català per què en tinc gana.Amb la rima.
P.S. si vols donar una ullada al meu blog
www.annacinziapaolucci.blogspot.com
No sé perquè he intentat a entrar en aquest blog després tant de temps.El fet és que en aquest dia fosc i nuvolos he vist la teva llum.
Quina sorpresa més agradable.
Una abraçada des de l'Alguer (ja saps quan vindràs aqui?)
Molt content de tornar-te a llegir.
Em va saber molt greu la teva decepció pensant que aquest blog s'havia acabat.
Això segueix, no amb tanta fluidesa com m'agradaria a mi, però tanta com puc, la veritat.
Preciós el teu blog, i recomanable, molt recomanable. Si em deixes et faré un enllaç a la meva web, i aquí també.
No tinc dates encara per l'Alguer, he tingut alguns canvis en el calendari, i en el ritme dels projectes que estic treballant.
JA aniré informant des d'aquí, i també des de la web.
Un petó amb llum
Aqué a Eivissa, també està nuvol i plujós, el cel.
gerard