Durant un llarg, llarguíssim temps, no he escrit
cap actualització al bloc i no us penséssiu que és per falta de ganes. Penseu
que tot hi que no pugui escriure sempre esgarrapo un momentet per llegir algun
que altre bloc si bé és cert que no tant com a mi m’agradaria. Penseu, i els
que tingueu bloc ja sabreu de que parlo, que quan es te un bloc cada dia es
troben situacions o esdeveniments susceptibles de ser escrits o comentats. Doncs
bé, durant aquest temps han passat moltes coses que m’hagués agradat compartir
amb tots vosaltres però malauradament no he pogut fer-ho. Com que tampoc és qüestió
de començar a parlar de tot un seguit de fets que han passat fa mesos i que ja
no estan d’actualitat, farem els ulls grossos a aquests temes molts d’ells importantíssims.
Tot hi així, si que m’agradaria parlar-vos encara que sigui breument d’un tema
que m’ha semblat interessant si bé no ha estat dels més polèmics.
Es tracta de la suspensió del París – Dakar però no em refereixo a la
suspensió en si sinó al les conseqüències i reaccions que aquesta ha ocasionat
en la nostra societat. El fet és que un cop l’organització del ral·li va
comunicar que per motius de seguretat es suspenia la cursa d’enguany, vaig
començar a sentir tot tipus d’exclamacions al meu voltant. Algunes d’elles eren
crítiques amb el propi ral·li, d’altres amb el conflicte, però de totes elles
en vaig extreure una mateixa conclusió: La gent no ha comprés que a Àfrica
existeixen nombrosos conflictes armats, veritables guerres on persones maten a
altres persones i on hi moren innocents. Que vivim en una societat hipòcrita és una
realitat que no només gairebé tothom coneix sinó que avui en dia s’accepta amb
un cinisme i una indiferència sorprenents però resulta que ha arribat un punt
en que aquesta hipocresia s’ha convertit en un espiral de desinformació extremadament
perillós. Crec que moltes persones es varen sorprendre de que a Mauritània
volguessin matar persones d’origen europeu i és que tristament escara ara,
gairebé tothom creu aquell estereotip propi de l’era colonial segons el qual l’home
blanc i més concretament l’europeu, es pot passejar pel món amb total impunitat
per sobre de guerres i conflictes “tribals”, per què al cap i a la fi hi anem a
portar-hi ajuda humanitària diners i turisme. Algú ha pensat que si ha Mauritània
estan en la trista situació en que es troben no és en gran part per culpa de
les ambicions expansionistes del mercat capitalista de finals del segle XIX i principis
del XX? Quanta gent de la que deia “quina
vergonya es que ja no podem anar enlloc amb aquest fanatisme, etc” sap que
entre el 1880 i el 1924 varen morir assassinats cinc milions repeteixo 5.000.000
de congolesos? Si us ha sorprès aquesta xifra pregunteu-vos si vivim realment
en una societat de la informació o si bé només vivim en una societat de la
comunicació on es parla molt de res i poc de tot.
