(Queden 293 dies)
Abans de parlar d’objectivitat, deixeu-me que comenti l’última “enquesta d’enquestes” per a les primàries republicanes d’aquest dimarts a la nit a Michigan (matinada a Europa). Real Clear Politics és un portal d’Internet que ofereix una mitjana de totes les enquestes tant estatals (per primària) com nacionals. A partir d’ara em referiré preferentment a aquesta enquesta d’enquestes per evitar marejar-vos amb massa xifres. Afegeixo Real Clear Politics als meus enllaços permanents (apartat “Enquestes eleccions presidencials EUA 2008”).
Aquesta és la mitjana de Real Clear Politics per a les primàries de Michigan (enquestes fetes entre el 9 i el 13 de gener):
McCain 26,3 %
Huckabee 15,9 %
Paul 6,6 %
Giuliani 5,7 %
Thompson 5,4 %
Es diu que Michigan significa “guanyar o plegar” per a Mitt Romney, especialment si tenim en compte que aquest és l’Estat on va nèixer i on el seu pare, George W. Romney, va ser governador (1963-1969). Crec que és una exageració dir que si Romney no guanya la seva viabilitat en la cursa estarà seriosament compromesa, però és cert que una altra victòria de John McCain ompliria de moral les files del veterà senador d’Arizona i al mateix temps algunes veus començarien a dir que Romney no és prou competitiu, i que el fet que sigui mormó pot estar-li passant factura. (Ahir vaig parlar del factor raça i del factor gènere; més endavant parlaré del factor religió.)
Objectivitat i punt de vista
Deixeu-me que citi la meva professora de redacció periodística a la Universitat Autònoma de Barcelona, Joana Gallego: “L’objectivitat no existeix.” Així de clar. Per exemple, podríem dir que l’eslogan de la cadena de notícies Fox News, “Fair and balanced” (= justos i equilibrats), vol crear la il·lusió d’una cosa que és impossible, sobretot quan et dius Fox News i tens en nòmina Bill O’Reilly, Brit Hume i Neil Cavuto. Si això és així, si l'objectivitat no és possible, quin consol ens queda? Jo diria que intentar-ho, mirar de mantenir els mateixos estàndards crítics per a tots els candidats, mirar més enllà de les etiquetes de partit. És evident que un bloc d'Internet no és (o no té per què ser) un servei de notícies “objectives”. En el cas del bloc que jo escric, que vol oferir un plus d’opinió "de corresponsal" i un petit plus de coneixements acadèmics, em semblaria un error presentar-me com un narrador de fets objectius: ja he dit (i si no ho he dit ho faig ara) que Barack Obama inspira, que Fred Thompson sembla que no entengui el que li diuen, que Hillary Clinton ha transmès (fins fa quatre dies) fredor calculadora i que a John McCain li sobren deu anys. En fi, que assumeixo (bastant) el que deia la Joana Gallego.
Ens en podem fiar, doncs, de l’Oriol Vidal-Aparicio, autoproclamat “comentarista no-objectiu”? Això ja ho decidireu vosaltres, però si us volgués vendre el meu producte us diria el següent:
A més de viure a Arizona i conviure amb politòlegs de totes les tendències i escoles de pensament, sempre tinc mig peu a Califòrnia —amb família al nord (Sacramento) i amics i coneguts per la resta de la seva geografia (San Francisco, Monterey, Los Àngeles, San Diego)— i tinc contactes i amics que viuen a altres Estats, com Texas, Virgínia, Nova York o Nou Hampshire. Intento copsar a través d’ells, i també al carrer i als mitjans de comunicació, l’estat de l’opinió pública, el nivell d’excitació o de desànim entre els partidaris d’un candidat, o si el seu missatge està fent forat entre l’electorat, i tot això miro de transmetre-ho tal com ho percebo.
Evidentment, només puc parlar des de la meva subjectivitat, però és una subjectivitat, diguem-ne, ponderada. Amb això vull dir que per cada amic, opinador als mitjans de comunicació o col·lega al món universitari que em digui que Obama està electritzant les bases demòcrates i que la seva “coalició pel canvi” sembla imparable, sempre em trobaré algú altre que em dirà que s’ha de ser més escèptic, i que Obama només ha guanyat unes primàries bastant atípiques i amb poc poder de predicció, i que el seu globus encara pot punxar-se, i que recordi el que li va passar a Gary Hart a les primàries de 1988, i que “Obama is a talker and Hillary is a doer” (= Obama és dels que parla i Hillary dels que fa) i que tard o d'hora els electors se n'adonaran.
En definitiva, que el que deia la Joana Gallego sí, d’acord, però que tindré l’eslogan de Fox News al cap, encara que només sigui això, un eslogan.
