S'accelera el camí de les eleccions espanyoles. Les maquinàries electoralistes dels diferents partits comencen a treure fum. Aquelles forces polítiques, arreu dels Països Catalans, que han fet una política regionalista i de fer la viu-viu en un dia a dia que no porta pràcticament enlloc, busquen apuntalar-se unes amb les altres per intentar tenir representació a Madrid, malgrat no haver-hi cap projecte nacional amb el qual anar a fer-se sentir o a plantejar a l'Estat espanyol una solució democràtica al seu problema d'unionisme compulsiu, autoritari i antidemocràtic. Res, ni cinc cèntims de projecte alliberador.
Al davant, aquest estat en una fase d'obsessió antidemocràtica desbordada. Menyspreu a la vida, justificant la tortura; menyspreu al paper dels representants institucionals, enviant la fiscalia i passant de la presumpció d'innocència; perseguint gent que crema en públic fotografies del rei Borbó; acceptant i propiciant el tancament de TV3, i per tant l'esquarterament lingüístic; desinteressant-se de l'opinió de la gent en temes com el TAV o el 4t cinturó o les directrius europees en matèria urbanística al País Valencià o la MAT; etcètera, etcètera.
És el moment que l'esquerra independentista hauria d'abordar seriosament la seva intervenció política en la realitat del país i prendre una opció, madura, adulta, clara, contundent, ferma, de futur. Al parlament espanyol no cal anar-hi si no tenim projecte nacional, proposta nacional. La nostra alternativa està en fase de construcció. Mentrestant, rebuig ostensible i combatiu a l'Estat espanyol i a les seves polítiques. Rebuig ostensible i combatiu a les misèries dels parlament autonòmics. Com? amb l'abstenció activa, o sigui, encomanadissa, expansiva. Després, comptar-ho i començar a preparar nous reptes i a explicar-ho a tothom. I si la CUP es decidís a fer política en clau nacional i a assumir responsabilitats? Seria una gran decisió que ens acostaria al món real.
Us hi convido amb una gran alegria i optimisme: el dia 9 de març, no voteu i faciliteu que ningú al vostre entorn ho faci.
S'accelera el camí de les eleccions espanyoles. Les maquinàries electoralistes dels diferents partits comencen a treure fum. Aquelles forces polítiques, arreu dels Països Catalans, que han fet una política regionalista i de fer la viu-viu en un dia a dia que no porta pràcticament enlloc, busquen apuntalar-se unes amb les altres per intentar tenir representació a Madrid, malgrat no haver-hi cap projecte nacional amb el qual anar a fer-se sentir o a plantejar a l'Estat espanyol una solució democràtica al seu problema d'unionisme compulsiu, autoritari i antidemocràtic. Res, ni cinc cèntims de projecte alliberador.
