Aquesta població és una ciutadella fortificada de l'interior de Còrsega, situada al centre geogràfic de l'illa a una altitud de prop de 500 m sobre el nivell del mar.
La imatge és de la plaça on hi ha la casa natal i també el monument a Gian Petro Gaffori, polític cors que durant la primera meitat del s.XVIII va lluitar contra els genovesos, tot i que sense èxit, per la independència de l'illa.
(a la façana de la casa encara s'hi conserven els impactes dels projectils durant les lluites de l'època)
La independència va ser possible però una mica més endavant...
... entre el breu període comprès entre els anys 1755 i 1769, encapçalada per Pasquale Paoli, considerat pare del nacionalisme cors. Corti va ser aleshores capital de la Còrsega independent, la qual va disposar d'una de les primeres Constitucions redactades a Europa i d'Universitat pròpia.
Des de la situació estratègica de les muralles de la Ciutadella de Corti és podia controlar i defensar una gran extensió del territori interior cors, però malgrat tot l'illa va ser finalment ocupada pels francesos.
Els corsaris són d'orige italià i és van voler independitzar dels seus homolegs els genovesos.
Anònim |
diumenge, 13 de gener de 2008 | 16:00h
A Corcega són d'orige italià i és van voler independitzar dels seus homolegs corsaris italians; els genovesos, per acabant caen en mans franceses.
Esperem que al País Valencià amb la voluntat per preservar la seva independència passada no acabe passant-li com els cors i acabe caent en mans espanyoles.
Pot ser una conseqüència lògica donada la pressió irracional excercida des de Catalunya.
Anònim |
diumenge, 13 de gener de 2008 | 16:18h
Davant la manca de respecte alhora de parlar amb propietat vers al País Valencià la preservació de la seva independència i jurisdicció política e institucional i els atacs dels trets identitaris més emblematics dels valencians i les seves nomenclatures pròpies per part d'aquells als quals en sentim units per la llengua dels nostres països.
Al País Valencià no és consideren cap país català al igual que Catalunya no és considera cap país Valencià.
Anònim |
diumenge, 13 de gener de 2008 | 18:39h
L'invent del Països Catalans al segle XX només ha servit per dividir-nos encara més i fer des en-quetar a molts valencians per no voler parlar amb propietat i respecte vers els País Valencià. Situació que els espanyolistes han sabut aprofitar en benefici propi e inclós ho han promocionat de forma interessada.
En tot cas la llengua a Catalunya i al País Valencià prové d'una branca comuna.
Anònim |
dimarts, 15 de gener de 2008 | 11:40h
És a dir la branca principal és l'Occitana que ha estat tanmateix qüasi laminada pel francés. De la qual la branca penínsular o íber som de la que tots plegats formen part i en tot cas podriem dir que formen part del Països Occitans i la branca peninsula dels Països Aragonesos, encara que l'Aragó ha estat laminada pels castellans. Però la creació d'una nova branca a dehora nominal e imperialista com la dels Països Catalans o la denominació única de la llengua a tanmateix a des hora ha creat una fractura greu i un perjuïci politic qüasi irreversible al País Valencià i en conseqüència a tots els nostres països.
Al igual que la llengua Gallega ha estat laminada pels espanyols amb l'imposició del castellà.
Anònim |
dimarts, 15 de gener de 2008 | 12:13h
Tot al contrari que el O porto galaico que és Portugal que necessitarien la unitat de la llengua. Qüestió que als nostres països gaire bé és aconseguida, per què el pressumpte secessionisme artificial de la llengua que no nominal, ve donat més en favor de l'espanyol i els interesos politics espanyolistes.
Almenys nosaltres la unitat de la llengua la gaire bé aconseguida.
Anònim |
dimarts, 15 de gener de 2008 | 12:32h
Doncs el seccessionisme és més artificiosa que real. Encara que hi ha una manca de respecte per la doble denominació en igualitat de condicions amb els seus respectius territoris com a marques o denominacions més importants que en aniria molt bé per la difussió, acceptació i foment dins dels nostres respectius països.
Ja sabem que pels argentins nosaltres som tots gallecs, però nosaltres sabem i devem parlar amb propietat i respecte.
Anònim |
dimarts, 15 de gener de 2008 | 16:14h
És basic i fonamental el consens amb el respecte de la doble denominació de la llengua dins dels nostres respectius territoris en el ambit intern per intentar superar i capgirar l'actual situció que s'arrossega des de la transició.
I tammateix en l'ambit extern parlar amb respecte dels nostres respectius territoris i ciutadans sense faltar a les nomenclatures pròpies i evitar generalitzacions banals i sobre tot intencionades i dolentes.
La imatge dolenta i ancrònica i amb algun cas retrograda que s'ha donat des del Principat promocionada tanmateix per interesos espanyolistes tant d'esquerres com de dretes de considerar el País Valencià com una regió defugint qualsevol consens politic entre valencians i catalans en respecte als trets identitaris valencians, ha estat determinant per la deriva i la fractura social actual al País Valencià.
Si al Principat no els ha interessat crear noves fractures socials, no fassen per crear-ne de noves al País Valencià per interesos electoralistes espanyolistes.
S'ha perseguit una unitat nominal que interessava de forma electoralista als partits espanyolistes amb el rebuig de la fractura social que suposa pels interesos del país.
És un contra sentit que mentre el País Valencià ha anat perdent posicions identitàries pròpies respecte les espanyoles defugint de la pressió anacrònica i retrogada de les imperialistes catalanes, les nacionalitats o regions castellanes han anat guanyant posicions identiàries i reconeiximents politics i respecte.
Si al Principat en moments puntuals no els ha interessat crear noves fractures socials, no fassen tampoc per crear-ne de noves al País Valencia en favor dels interesos electoralistes espanyolistes.
Si de veritat volen copiar i donar eixemple amb alguna qüestió imperialista com la dels castellans, impossen de forma única el català com a llengua pròpia que sempre serà pitjor donar una imatge laminadora i de menyspreu cap als trets identitaris valencians.
Des de la Vall d'Albaida, ens dona tota mena d'informació cultural, social i política, especialment del País Valencià.
És també col·laborador i amic de "Finestra Fotogràfica"
Aquest és un enllaç entranyable, al bloc especialment creat per aquestes Jornades celebrades al poble de Búger, organitzades per unes fantàstiqes blocaires, de Mallorca, de Roma, de Barcelona …
(Vivències d'un cap de setmana de Maig de 2012)
Esperem que al País Valencià amb la voluntat per preservar la seva independència passada no acabe passant-li com els cors i acabe caent en mans espanyoles.
Els cors per defugir de caure en mans de l'opresió dels seus homolegs genovesos van tindre que posar-se en mans dels francesos.
L'invent del Països Catalans al segle XX només ha servit per dividir-nos encara més i fer des en-quetar a molts valencians per no voler parlar amb propietat i respecte vers els País Valencià. Situació que els espanyolistes han sabut aprofitar en benefici propi e inclós ho han promocionat de forma interessada.
És a dir la branca principal és l'Occitana que ha estat tanmateix qüasi laminada pel francés. De la qual la branca penínsular o íber som de la que tots plegats formen part i en tot cas podriem dir que formen part del Països Occitans i la branca peninsula dels Països Aragonesos, encara que l'Aragó ha estat laminada pels castellans. Però la creació d'una nova branca a dehora nominal e imperialista com la dels Països Catalans o la denominació única de la llengua a tanmateix a des hora ha creat una fractura greu i un perjuïci politic qüasi irreversible al País Valencià i en conseqüència a tots els nostres països.
Doncs el seccessionisme és més artificiosa que real. Encara que hi ha una manca de respecte per la doble denominació en igualitat de condicions amb els seus respectius territoris com a marques o denominacions més importants que en aniria molt bé per la difussió, acceptació i foment dins dels nostres respectius països.
I tammateix en l'ambit extern parlar amb respecte dels nostres respectius territoris i ciutadans sense faltar a les nomenclatures pròpies i evitar generalitzacions banals i sobre tot intencionades i dolentes.
Si al Principat no els ha interessat crear noves fractures socials, no fassen per crear-ne de noves al País Valencià per interesos electoralistes espanyolistes.
S'ha perseguit una unitat nominal que interessava de forma electoralista als partits espanyolistes amb el rebuig de la fractura social que suposa pels interesos del país.
És un contra sentit que mentre el País Valencià ha anat perdent posicions identitàries pròpies respecte les espanyoles defugint de la pressió anacrònica i retrogada de les imperialistes catalanes, les nacionalitats o regions castellanes han anat guanyant posicions identiàries i reconeiximents politics i respecte.
Si al Principat en moments puntuals no els ha interessat crear noves fractures socials, no fassen tampoc per crear-ne de noves al País Valencia en favor dels interesos electoralistes espanyolistes.
Si de veritat volen copiar i donar eixemple amb alguna qüestió imperialista com la dels castellans, impossen de forma única el català com a llengua pròpia que sempre serà pitjor donar una imatge laminadora i de menyspreu cap als trets identitaris valencians.