Per Reis em vaig fer un regal, comprar dos llibres de Viêt Nam. Els meus desitjos es van acomplir i la botiga per excel.lència de llibres per internet, Amazon, em va enviar els dos llibres demanats en les dates que jo volia.
És sorprenent els preus tant assequibles i el baix cost per l'enviament. Igual t'arriben els llibres de Nova Zelanda, com dels Estats Units o Europa.
Aviat arribarà el nou any, el Têt, i a Viêt Nam tot es trasbalsa. Les flors, els arbres, els papers de color vermell, els desitjos, la preparació de les menges, els desplaçaments, el retorn de familiars de països llunyans, segur que ja és tot a punt per el proper any nou, els dies 6, 7 i 8 de febrer del nostre any 2008.
És l'any del ' ty' : la rata. Segons la tradició, aquest serà l'any del caos.
'''''''''Els dos llibres rebuts són extraordinaris. Editats l'any 2007 amb uns texts i fotografíes de primer ordre. Els dos són d'aquells llibres grans, per fer goig, per ensenyar-los al davant de tot de la llibreria de casa, però quan els obres t'hi pots estar tota una tarda admirant les fotografies i llegint els texts.
''''''
Viêt Nam, un país desgraciat, pobre amb tants i tants anys de sofriment, ara li publiquen un llibre que s'anomena ' Vietnam Style' on pots admirar cases, decoració, interiorisme, artesania de luxe i del poble; cases de bambú senzilles i cases colonials de luxe !! M'he quedat bocabadada davant les fotografíes i la decoració de les vivendes fotografiades i que hi han actualment tant a Hanoi o Ho Chi Minh City, Danang, Hue.
El segon llibre ' Windows to Vietnam - A journey in pictures and verse' és una veritable joia. També per a mí ha estat una novetat; un llibre de viatges amb fotografíes esplèndides d'un fotògraf de Caifornia i poemes escrits per una poetessa de Tennessee . El pròleg, interessantíssim, escrit per Mark A. Ashwill, Director de l'Institut Internacional d'Educació i resident a Hà Nôi.
En les fotografíes reconec llocs, racons, moments on vaig ser-hi i em van seduïr.
Molt encertadament escriu el senyor Ashwill; 'Viêt Nam és un poble amb molta energia dins seu i empapat de somnis'.
Molts dels seus somnis s'estan convertint en realitats i ja poden començar a veure el final de la foscor del tunel.
Un dels meus somnis és poder viure la festa del Têt a Hà Nôi. No hi ha pressa. Deixarem passar aquest any.
Però els perills d'aquesta ràpida realitat hi són, encara que sempre he pensat, i segueixo pensant, que els vietnamites saben molt bé com arribar a bon port sense grans perjudicis. També llegeixo en aquest pròleg : ' Els vietnamites estimen molt el seu país i n'estan orgullosos - segur que feran les coses ben fetes fins al final'.
Com jo intento fer amb els meus posts, el senyor Ashwill, anima als lectors a viatjar a Viêt Nam, a prendre un cafè vietnamita o a beure una cervesa en un Bia Hoi i menjar pho, a experimentar com és ara aquest país; seure als carrers o caminar i sentir els olors, els tasts, els sons; veure paisatges bonics, únics, pobles dinàmics, moments excitants, gent hospitalària, sentir-se segurs, tranquils, en pau. No hi han bombes, ni canons ni trets; només els sorolls de les motocicletes, camions vells i antics, motors de les barques, de les obres de noves construccions de barris i infraestructures i la remor d'un poble que mira el futur amb il.lusió i treballa per fer dels seus somnis una realitat.
La fotografia correspòn al mercat de Cairang, al delta del Mekong, prop de Can Tho.
El venedor compra el te ben merescut a la dona que té un bar ambulant en la seva barca i va apropant-se a tots els que porten les seves mercaderies per vendre a mercat i els ofereix begudes i menjar. Tot té sentit.
