weienell |
divendres, 11 de gener de 2008 | 20:43h
La història tracta d’una noia i un noi que sempre s’havien caigut malament i havien estat pols oposats. Viuen en unes coves enmig d’un paratge gelat. Però, quan es fan grans, s’enamoren. El noi, seguint la història que li contava la seva mare Nuba de petit, se’n va a la recerca del palau de l’emperadriu. Una emperadriu fascinant a la que ell, tan cap de pardals com és, no es pot estar de conèixer. La Nuba, enamorada com està, però donant altres excuses per poder anar i no haver d’expressar els seus sentiments, corre darrere d’ell a veure si el pot atrapar i fer-li entrar en raó. En el viatge es troba amb molts personatges curiosos. Un gòlem de neu, al que ella anima amb el seu Òpal, la segueix com si fos el seu guardià. La Bipa l’arriba a estimar fins i tot com un amic. També hi ha una dona que està boja, que es fa anomenar la Gèlida i que només desitja tornar-se translúcida, i una ciutat feta de cristall... I moltes més dificultats i canvis per les quals ha de passar per poder trobar el seu estimat Aer. Al cap i a la fi troba l’Aer quan ja estava travessant el camí per poder arribar al regne de l’emperadriu i decideix seguir-lo. Allà s’enfronta als personatges tan estranys que hi viuen i li declara el seu amor. Després porta a l’Aer de nou a la calidesa de les coves i a la vida tranquil·la del seu poble. Bàsicament tracta sobre tot el que ets capaç de fer per amor i per descobrir coses inimaginables.
Opinió: M’ha agradat molt aquest llibre! L’autora és una fantàstica escriptora de la que ja m’havia llegit altres llibres com ara Igraïne la valenta, El genet del drac, Mandràgora , Ales de foc, la trilogia de Memòries d’Hidun... Dels quals us recomano tots. A més m’agrada molt Laura Gallego García perquè els seus llibres són originals i tracten una mica de tots els temes sense deixar de banda la fantasia, el que més m’interessa. Està molt ben pensada l’idea dels gòlems, i això de que la gent sigui translúcida no m’ho hauria imaginat mai. M’encanta la personatge principal, la Bipa, per què és molt valenta i no perd l’esperança. D’aquest llibre la part que més m’ha agradat ha estat aquella en la que la Bipa es retrobava amb l’Aer. M’ha semblat molt emocionant! Recomano aquest llibre i tots els anteriors a tothom, ja siguin grans o menuts, perquè et faran passar estones divertides i fantàstiques amb les que podràs somiar. Li poso un 10!
Quan pugui us penjaré un fanart fet per mi, sobre el llibre!
Josep M. Trigo| Adreça electrònica |
dijous, 16 d'abril de 2009 | 16:26h
Hola Alba, enhorabona pels teus dibuixos i pel premi literari (!). Per cert, a veure que et sembla el blog del teu avi: http://acuarelascampoy.blogspot.com/ Espero m'envies el teu correu-e per contar-te més coses.
Manel Alonso i Català| Adreça electrònica |
dimecres, 11 de febrer de 2009 | 13:12h
Un per molt vell que es faça no acaba mai de sorprendre's. Als anys noranta, junt a un grup d'amics escriptors vam muntar un col·lectiu que es deia Alba M., a la quali vam fer escriure una novel·la, Jo també la vaig conèixer,(Germania serveis gràfics). Ara em sorprenc amb la descoberta d'aquest blog. Existeix realment Alba M. o amaga algun seudònim?
Doncs sÍ que existeix, jajaja aquí on el veus aquest nom només amaga una noia de "quasi" 15 anys amb ganes d'aprendre. Hi havia un col·lectiu anomenat així? Vaja! La veritat és que m'ha fet molta gracia :)
Suposo que aquest llibre serà una bona font d'inpiració per a tu. Espero amb interés les noves obres. M'agade molt el tractament del color, els personatges, les fades, els ulls, les insinuacions.... Fan volar la imaginació a mons genuïns i onírics, suggeriment d'una altra dimensió de la quotidianitat. Tens un do.
Laura Gallego és molt important per a mi. Suposo que si que és una font d'inspiració per a mi. No m'ho havia plantejat. Els seus personatges són genials. :)
ola em dic laia i jo ma agrada molt dibuixar i per casualitat vaig trobar el teu blog.M'agraden molt els teus dibuixos i els llibres ke poses tambe.Si vols contactar am aquest correu: laia_1034@hotmail.com
Es clar que t'enviare un missatge i podrem parlar. M'agradaria molt!!! Segur que podem parlar de coses interessants. Gràcies per dir-me que t'agraden els meus dibuixos, puja la moral... :) Fins aviat.
Espero m'envies el teu correu-e per contar-te més coses.
Gràcieees ^^ us estimo!
Als anys noranta, junt a un grup d'amics escriptors vam muntar un col·lectiu que es deia Alba M., a la quali vam fer escriure una novel·la, Jo també la vaig conèixer,(Germania serveis gràfics).
Ara em sorprenc amb la descoberta d'aquest blog.
Existeix realment Alba M. o amaga algun seudònim?
Gràcies per passar-te!
Alba M.
Espero amb interés les noves obres.
M'agade molt el tractament del color, els personatges, les fades, els ulls, les insinuacions....
Fan volar la imaginació a mons genuïns i onírics, suggeriment d'una altra dimensió de la quotidianitat.
Tens un do.
Laura Gallego és molt important per a mi. Suposo que si que és una font d'inspiració per a mi. No m'ho havia plantejat. Els seus personatges són genials. :)
Fins aviat.
Alba M.