Aquesta és la frase per excel.lència de la pel.lícula Blade runner, estrenada el 1982 i dirigida per Ridley Scott.
I amb aquesta pel.lícula, ja tot un clàssic, estrenem un nou projecte: "La literatura de ciència-ficció"
Fitxa tècnica:
Títol original: Blade runner
Gènere: Ciència-ficció
Any: 1982
Nacionalitat: Estats Units
Director: Ridley Scott
Guió: David Webb Peoples i Hampton Fachar, basat en la novel.la Somnien els androides amb ovelles mecàniques? de Philip K. Dick
Actors: Harrison Ford, Sean Young, Darly Hannah, Rutger Heuen, Eduard James Olmos, Joanna Cassidy.
Música: Vangelis
Productora: Warner Bross Picture
Una pel.lícula magnífica, no creieu?
Ambientada a Los Angeles, el 2019, narra com l'home ha estat capaç de crear éssers tan perfectes i idèntics als humans, amb un dispositiu de seguretat que només els permet viure 4 anys. Tot plegat, ens porta a qüestionar-nos quina és la veritable diferència entre un home i aquests éssers anomenats replicants, sobretot quan aquests últims adquireixen característiques tan humanes com els sentiments i manifesten el seu desig de viure.
La frase citada a l'inici, expressada per un replicant en un moment culminat de la pel.lícula, ens fa pensar en com pot arribar a ser d'increïblement petita la línia entre la vida humana i la vida artificial. Perquè en definitiva, preguntes tan essencialment humanes com: Qui sóc? D'on venim? Quan em queda? que la humanitat s'ha qüestionat des dels seus orígens, en aquesta pel.lícula estan formulades pels replicants...
És una obra molt complexa, on hi apareixen reflexions i temes filosòfics molt profunds: la vida, la mort, el temps, la solitud, la llibertat, la por, l'amor...
Si encara no l'heu vist, no us la perdeu, i per aquells que ja la coneixeu... esperem els vostres comentaris!
El vostre lector PAu Grau (rodolí)
seguiré escrivint