La unitat d'acció de les forces esquerranes nacionalistes hauria de ser una veritable prioritat per a partits de l'arc parlamentari com ERC i ICV, i també per a col·lectius independentistes com les CUP, que s'haurien d'adonar que podrien realment arribar a canviar l'orde polític català actual. El fracàs de la reforma estatutària i les grandíssimes dificultats que hi ha per desenvolupar l'estatut "tisorat" són dos raons suficientment de pes per intentar alterar el panorama polític. Hem pogut comprovar com la societat civil ha sortit al carrer en diverses ocasions per protestar contra la realitat catalana actual. S'han anat creant plataformes diverses amb un ideal comú: que els catalans puguin decidir sobre les seues coses. Mentrestant, hem pogut anar escoltant tertúlies radiofòniques amb tertulians i periodistes trencant-se la closca per tirar cap al seu costat ideològic les reivindicacions dels manifestants i fer judicis ben parcials. Jo no pretenc posar en boca de ningú els meus ideals, senzillament constatar que si la gent ha sortit al carrer és per descontentament, que prou difícil és mobilitzar la població. Al meu entendre, molta gent s'ha manifestat per la impossibilitat de tenir un autogovern digne, les infraestructures deficitàries o, senzillament, la constatació que amb Madrid no hi ha manera! Altres persones han pogut tenir altres motivacions, igualment dignes.
ERC ha experimentat un gran creixement en els darrers anys, que l'ha convertit ja en un partit molt ben implantat territorialment. A part del poder polític a la Generalitat, compta amb nombroses alcaldies importants, presidències de Consells comarcals i amb la Delegació del govern a les Terres de l'Ebre. ICV va experimentar un notable creixement a les darreres eleccions de la Generalitat de dalt, i manté una molt bona implantació a les comarques barcelonines. La CUP va ser una de les sorpreses agradables de les darreres eleccions municipals, amb la seua consolidació electoral en nombroses poblacions, a més de comptar amb tot un seguit de casals des dels quals s'articula un interessant moviment social alternatiu. Hem de tenir en compte que ERC i ICV, plegats, tindrien 33 diputats actualment, a només 3 del PSOE d'aquí. Com es diu popularment, els farien puntetes. Portant-ho a l'àmbit futbolístic, ERC juga la UEFA sobrat i ICV espera jugar-hi prompte. Potser s'haurien d'adonar que junts podrien competir a la Champions i aspirar a jugar la final, que de vegades no la guanya el favorit sinó que depèn de la conjuntura del moment. Aquests moviments polítics unitaris s'han donat al llarg de la història, i cal valentia per tirar-los endavant, ja que en cada moment històric han semblat irrealitzables. L'exemple de la II República és el més evident, amb la capacitat de liderat que va demostrar el President Macià per tirar endavant un projecte amb persones procedents de l'independentisme i de l'obrerisme, que també va tenir desercions i adhesions sonades. Caldria deixar enrera tota mena de personalismes. De vegades el problema és que, cas de la creació d'una nova coalició política, el número 3 d'un partit passaria a ser el 8, i el 2 de l'altre seria el 6, i això els forçaria a perdre espai de poder. Malauradament, les coses funcionen així.
Zapatero es va carregar la via autonomista, ja que no podem esperar 25 anys més a intentar novament tenir un estatut digne, el qual, de ben segur, tornaran a retallar a plaer i tindran partits catalans que encara els el signaran. La història és cíclica. Davant d'aquest atzucac, està en mans de l'esquerra independentista, transformadora i alternativa, intentar canviar l'orde polític, democràticament i amb convicció.
Aquesta unitat d'acció és molt necessària al Principat de Catalunya, mentre que al País Valencià i a les Illes Balears-Pitiüses diria que és qüestió de supervivència. Cal dir adéu als particularismes, a les rivalitats internes, als dogmes de "fe" polítics, i adonar-se'n que tenim un PP cavernícola a les portes del poder i un PSOE jacobinista que indigna fins i tot polítics nacionalment més moderats com el conseller Joan Saura, ja que és incapaç de traspassar res amb cara i ulls. ERC-ICV-CUP podrien fer-nos jugar altre cop a Wembley i altre cop a París, i tornar a casa més contents que un gínjol.
Els actuals jugadors d'aquest parlament (CiU,PSUC(IU),ERC,PSC) van deixar i segueixen deixant al marge de la manera més barroera, fins i tot amb despreci, a la gent que va introduir la part de les reivindicacions més valentes dins l'Assemblea de Catalunya i que els va servir com a text negociador abans del primer estatut. Així porten 30 anys i no se'n surten, potser cal ser valents i tornar a fixar-se en el gruix de gent que mai ha renunciat a aquests principis innegociables per al nostre poble. La gent del PSAN manté aquest ideals amb els històrics i gent jove i molt capaç, al MDT queden irreductibles i gent ferma i valenta a Endavant-Osan només cal espolsar-los la basquitis del damunt i fer de Maulets el vertader jovent revolucionari català i després que arreglin la resta del mon. Aquest és l'actiu més combatent per portar a terme la unitat d'acció, però se'ls ha de promoure amb contundència, igual com promouen plataformes cíviques, i recordar sempre que aquests oblidats son els que van patir presó, exili i els més responsables del que s'anomena independentisme sociologic i han proveït a les formacions que avui governen part del nostre país (ERC i CUP), i no han defallit en cap moment i seguiran formant gent íntegre fins a l'alliberament i reunificació de tot Catalunya, com explicita la revista del PSAN el Lluita.
Cesc,
Gràcies pel teu comentari. en cap moment durant aquest seguit d'escrits vull restar importància a l'independentisme extraparlamentari. Ideològicament continuo estan al costat d'aquests grups, en els quals em vaig formar durant molts d'anys. Tinc molta estima a la gent del PSAN, ja que jo vaig ser fundador de l'MDT i de Catalunya Lliure, i recordo aquells anys amb una gran estima. No voldria haver-te donat una altra imatge, ja que defenso sempre l'independentisme arreu. L'únic error que veig amb els grups independentistes és que sempre tendeixen a menysprear aquell qui treballa des de les institucions. jo voldria veure la unitat d'acció de tots, ens caiguin més o menys bé, davant d'una Espanya que ens escanya sempre. I no entro a discutir si uns són més bons o més dolents. Jo sóc de tots aquells grups que vulguin lluitar contra Espanya.
Salutacions i una abraçada des de vora l'Ebre
La primera és que no hi ha cent anys que un mal dure i que açò tampoc és cap "Fort Comanche" encara què a voltes ho semble. Tu aniries a alguna banda amb els dretosos de CiU? Doncs a molta gent ací ens passa el mateix amb el Bloc i és que tampoc estem tan malament encara que tingam que posar-nos les albardes per anar a missa amb el Morera.
vicent,
Tinc un únic enemic que és Espanya. Davant de l'opressió espanyola que no et deixa ni jugar un partit de futbol, cal posar-se les piles i deixar-se de dogmatismes i de rivalitats personals. A Catalunya la meua aposta és per la unitat d'acció ERC-ICV-CUP, ja que podrien alterar l'orde polític vigent i de quina manera. Al País Valencià, que crec que conec prou bé i segueixo des de fa anys les misèries polítiques, crec també que cal aquesta unitat d'acció ERPV-Bloc-IPV-Verds, i si fos possible EU. Independentment de la ideologia de cadascú, al País Valencià tenim una dreta cavernícola i un PSOE tocat del bolet. Hi ha temes amb els quals hauria d'haver un acord amb el Bloc (autogovern, llengua, territori). quant a CiU, jo no els desdenyo, malgrat que aquesta setmana tornen amb el tema del transvàs (Mare de Déu de la Cinta). També es pot arribar a acords sobre llengua i cultura, sobre autogovern ja vam veure què van fer amb Zapatero. Però no se'ls ha de tancar la porta totalment. De llops només n'hi ha dos: PSOE i PP, al mateix nivell.
Emigdi , té he escrit alguna vegada, et segueixo com autor. Ja t’ho vaig
dir em desil·lusiones com analista no perquè milites o per la teva ideologia ,
sinó per com ho fas . Et deixes portar
per l’aparença i la consigna. Vaig escoltar ala TV a Internet a Felip Puig,
avui he escoltat a Sancho al Ser, amb Miquel Castelló i J Rovira. No diuen lo
que voldríeu que diguessin . Rovira ,li demanava que miressin al Roine i
parlava d’un acord Europeu i Sancho deia com va dir Puig que l’Ebre ja no pot
ser “donador”, com el Ter tampoc. Parla amb J Rovira o Sílvia la de la Ser i veuràs que fas de holigan i t’apuntes a la consigna, perquè “ara va bé
que venen eleccions”. Una persona com tu té que matisar i informar-se. Ets un
referent i no voldria pensar que fas pura militància i demagògia.