mbalcells |
dimarts, 8 de gener de 2008 | 16:01h
Probablement la realitat científica catalana, és, en tots els camps del coneixement, un dels nostres actius més preuats. Un actiu format per diversos elements d’ excel·lència que ens situen al món d’ una forma clara.
Aquesta realitat, s’evidencia sobretot en el camp de la biomedicina i la biotecnologia, de la nanotecnologia, de les enginyeries, i també en el camp de les ciències socials i seguit d’un llarg etcètera.
Tanmateix, hem d’acceptar que aquesta realitat es troba atomitzada, fragmentada i que ha nascut amb cert grau d’anarquia, sense unes prioritzacions conseqüència d’un previ pla establert amb una visió estratègica, i que el que tenim és, en gran mesura, el fruit -com tantes altres coses- de l’emprenedoria de molts científics, que han creat i fet créixer el seu prestigi a nivell internacional, en base a la seva feina ben feta i des de fa molts anys.
la Unió Europea
la Recerca i la Innovació.. .
Visió d’Estat. Només depèn de nosaltres.
Aquesta realitat, s’evidencia sobretot en el camp de la biomedicina i la biotecnologia, de la nanotecnologia, de les enginyeries, i també en el camp de les ciències socials i seguit d’un llarg etcètera.
Tanmateix, hem d’acceptar que aquesta realitat es troba atomitzada, fragmentada i que ha nascut amb cert grau d’anarquia, sense unes prioritzacions conseqüència d’un previ pla establert amb una visió estratègica, i que el que tenim és, en gran mesura, el fruit -com tantes altres coses- de l’emprenedoria de molts científics, que han creat i fet créixer el seu prestigi a nivell internacional, en base a la seva feina ben feta i des de fa molts anys.
Visió d’Estat. Només depèn de nosaltres.
Salutacions.
i que també cal un pacte nacional, però vols dir que nomès depèn de nosaltres?.
Si la les competències amb I&D son de l'Estat, amb quin pressupost podem desenvolupar aquest pacte nacional.
Amb quines infraestructures comptem per fer si no tenim calés ni per fer rutllar els serveis bàsics com la sanitat i sobretot l'educació?
Amb tot, això no vol dir que el projecte per fer el diagnosi i el pacte nacional per la recerca no és necessari , ans el contrari, crec que és el mínim que és pot fer però no val fer-ho per fer quedar bé al govern per després quedar en paper mullat per manca de pressupost.
Balcells: És, possiblement la primera vegada que intervinc al teu bloc. Ens va presentar la Teresa d'Acció Cultural de Granollers farà uns set anys a la plaça de la porxada. Llavors eres regidor amb el govern presidit per en Pujadas. He anant llegint-te i sols suggerir-te que no et desanimes. La processó és llarga i el ciri curt. M'agrada el to de perseverança que hi apliques.
Ara, per a en Bargalló: tens raó Manel, però açò no és la situació d'un país amb estat. Amb tots els ets i uts. Per tant hem d'anar fent passar la corda per la corriola fins trencar la pedra (com sant Tomàs d'Aquino). Crear tots aquells "lobbys" escaients en l'activitat de la R+D+I per a que la indústria puga tirar mà. A ser possible la d'ací, com a petits nuclis generadors de Districtes i clústers tecnològics. Tindre la idea ja és començar a crear realitats. Els diners, sense estat, de moment ja anírem a cercar-los on calga: indústries interessades, d'altres estats, etc. poden conformar, en estat incipient l'arrancada d'aquests. No vull ni pensar que pot passar en començar a coordinar-los !
Per la meua banda, i vos semblarà ingenu, m'apunte a totes les històries (empresarials, tecnològiques, etc.) que munta la Generalitat d'Avall, Cambra de Comerç i Navegació, etc. malgrat estar en mans de qui està. Això, arribarà un moment que tindrà vida pròpia i no necessàriament ha d'estar en mans populars i mentalitats subalternes. És camí ja avançat, com deia Balcells en el post anterior, de la cruïlla.
Balcells: Som un país contemporani de més de 10 milions d'habitants. Posa-t'ho al cap i així ho aconseguirem segur !
Una felicitació a tots dos. Fa goig de ser en la mateixa nau en què navegueu.