Sí, ho confesso i no me n'amago: fins ara no coneixia gairebé res dels Obrint Pas, a part que són una banda de rock valenciana. N'havia sentit alguna cançó de tant en tant, però em semblava més aviat empalagosa i sense gaire ritme. Fins que aquest Nadal vaig regalar a la meva filla gran (14 anys, ara és el moment que obri els ulls!) el darrer disc dels Obrint Pas: Benvingut al Paradís. (N'hi ha més)
L'altre dia el vaig escoltar amb atenció, seguint les lletres amb els prospecte que hi ha dins la funda del CD. El vaig trobar molt, molt interessant, tant pel que diu com per la música -aquesta barreja de sons d'instruments propis amb d'altres de comuns al rock internacional-. A partir d'aquí, he anat al seu bloc (que és aquí mateix a Més VilaWeb) i al seu web, ara en construcció, i he aprés força coses: sobretot que estan tenint un èxit brutal, tant al nostre país com a l'estranger (Alemanya, sobretot, veig en la darrera gira); que porten 15 anys tocant i cantant, i que sempre han mantingut una idea clara sobre el país i sobre la llengua. També he sabut que s'acaba de publicar un llibre, que es diu "Del Sud: el País Valencià al ritme d'Obrint Pas", que aprofita el fil conductor de la història del grup per explicar el que està passant al País Valencià en els darrers anys. Aquests frase, del text fet pels OP per a la contraportada del llibre, resumeix molt bé de què estem parlant: "És un llibre per a entendre el que ha passat al País Valencià als darrers vint anys a través d'un exemple concret, les nostres mil i una aventures, com podrien ser les de qualsevol altre. Una explicació més del perquè, després de 300 anys de derrotes, la nostra cultura i la nostra llengua continuen més vives i fortes que mai al sud del nostre país."
onomatopeia |
dimarts, 8 de gener de 2008 | 11:38h
Hola Joan, no passa res si no els coneixies, ningú està obligat a conèixer res. I això de la música no té edats, tu mateix ho dius, "vaig regalar a la meva filla de 14 anys". Jo estic a punt de fer-ne 32 i és un grup que em fa trempar des de fa uns quants anys. M'apassiona el seu cd "Terra" i el directe que van treure abans de "Benvinguts al paradís".
La seva música enganxa, barreja gèneres i dóna una nova dimensió a la dolçaina. Les lletres són molt necessàries en uns països desmemoriats i amb un síndrome d'Estocolm com els nostres. Són energia i optimisme, reivindicacio, ingredients necessaris per no tirar la tovallola. Mai.
Tens molta raó quan parles que es un grup que fa trempar i que les seves lletres desprénen eneriga i optimisme. Espero que aquests adolescents atrapats en la propaganda musical espanyola ho sàpiguen descobrir. Els pares hi podem fer fins a cert punt. Costa molt remar contra corrent, però no hem de deixar d'intentar-ho.
Benvinguts al Paradís és un dels discos que més m'agrada. No hi ha cap cançó que no m'agradi. Cada vegado que l'escolto m'agrada més.
L'explosió de grups que canten en la nostra llengua al País Valencià d'aquests últims dos anys és impresionant. Et recomano que escoltis alguna cosa de Verdcel i el seu disc Paísviatge. O també a Miquel Gil, La Gossa Sorda i Sva-ters. Si t'agrada el soul-funk-i demés, et recomano a les Soul Atac.
Intentaré escoltar-los. En Miquel Gil sí que l'he sentit en diversos discos. Però dels altres que em dius, no en sé res. Has conegut Òscar Briz? El seu darrer disc, Quart Creixent, està força bé. El vaig anar a veure aquest estiu a la Plaça del Rei de Barcelona, sense haver-ne escoltat mai cap cançó, i em va sorprendre. La pregunta que em faig és: com pot ser que hi hagi tant poca circulació de la música en la nostra llengua i que haguem d'aguantar dia sí dia també Amaral, La Oreja de VG, la Quinta Estación i tuttiquanti a totes hores?
Us recomano el bloc d'aquest arquitecte valencià, sempre ple d'excel·lents articles sobre la situació que viu la nostra nació, sobre art i arquitectura o sobre la quotidianitat que ens permet sobreviure.
Incansable, lúcid, genial, sempre meticulós... el bloc d'en Vicent és del tot recomanable. Costa trobar algú que tingui més clar que ell el país sencer que compartim i alhora pugui donar més arguments per treballar per la seva llibertat plena.
Un blog suggerent com pocs, el de l'amic José Miguel Mauriz: l'art i la fotografia digitals, explicats a fons i amb centenars d'il·lustracions. Una alegria per als sentits!
Ja retornat del seu emocionant viatge per Amèrica del Sud (novembre 2007 - gener 2008), el bloc d'en Xavier continua sent una font interessant d'històries i un exemple de bon periodisme
Entitat que aplega professionals de diferents branques (economistes, enginyers, periodistes...) amb l'objectiu comú d'ajudar el país a anar assolint més cotes de sobirania. Comparteix seu i infrastructura amb el GPRB.
El web oficial d'aquest grup periodístic, del qual formo part activament. Allí hi trobareu informació sobre l'espai català de comunicació, tan prim encara...
Observatori crític dels mitjans de comunicació del nostre país, una eina impulsada pel Grup de Periodistes Ramon Barnils per contribuir a una professió més autocrítica.
Aquí trobareu en què consisteix aquesta interessant iniciativa per ajudar a parlar la nostra llengua a la gent que l'està aprenent. Us animo a fer-vos-en voluntari.
La seva música enganxa, barreja gèneres i dóna una nova dimensió a la dolçaina. Les lletres són molt necessàries en uns països desmemoriats i amb un síndrome d'Estocolm com els nostres. Són energia i optimisme, reivindicacio, ingredients necessaris per no tirar la tovallola. Mai.
A disfrutar-los, Joan!
Tens molta raó quan parles que es un grup que fa trempar i que les seves lletres desprénen eneriga i optimisme. Espero que aquests adolescents atrapats en la propaganda musical espanyola ho sàpiguen descobrir. Els pares hi podem fer fins a cert punt. Costa molt remar contra corrent, però no hem de deixar d'intentar-ho.
Salutacions, Biel!
L'explosió de grups que canten en la nostra llengua al País Valencià d'aquests últims dos anys és impresionant. Et recomano que escoltis alguna cosa de Verdcel i el seu disc Paísviatge. O també a Miquel Gil, La Gossa Sorda i Sva-ters. Si t'agrada el soul-funk-i demés, et recomano a les Soul Atac.