(Queden 302 dies)
Per començar, Charlie Gibson, el moderador principal dels dos debats, ha tingut un gran detall en fer coincidir els sis republicans i els quatre demòcrates sobre l'escenari per què se saludessin entre el primer i el segon debat, tot dient que quan una d'aquestes deu persones sigui president/a, tots els nord-americans l'hauran d'ajudar a fer una bona feina. Els Estats Units demostren de tant en tant que són la democràcia més vella del planeta. L'exquisidesa de formes en el debat polític és sempre un bon exemple de civisme per a la ciutadania.
El meu 1 x 1, amb les puntuacions de 0 a 10:
John Edwards (8): El triomfador de la nit. És el candidat del debat social, de la lluita contra l'atur i contra l'exclusió social, contra els interessos monopolístics de les grans corporacions. El més energètic de la nit sense cap mena de dubte (ha estat llest i no s'ha programat cap acte durant la tarda per poder estar fresc al debat), Edwards podia optar avui per enfrontar-se principalment amb Hillary Clinton o fer-ho amb Barack Obama, i la seva estratègia ha estat diàfana des del primer minut: Edwards ha atacat Hillary Clinton com la candidata de l'status quo i aviat ha deixat clar que vol assegurar-se el lloc de vicepresident al tàndem demòcrata si Obama aconsegueix la nominació. S'ha equiparat amb Obama com a agent del canvi que el país necessita. Si és president promet que no es veurà ni un sol representant dels grups de pressió rondant per la Casa Blanca: "El que aquí està en joc és la lluita pel futur de les classe mitjana", ha dit. Edwards ha utilitzat molt eficientment la història de la seva família per il·lustrar el seu cas. Ha parlat amb gran convicció, amb gran passió, en defensa de les classes treballadores que no han pogut anar a la universitat i s'han hagut de sacrificar per donar un futur millor als seus fills. Juntament amb Richardson, és el que ha posat més èmfasi en portar les tropes nord-americanes cap a casa el més aviat possible: "La millor manera d'acabar la guerra és acabar l'ocupació."
Barack Obama (7): És el candidat de la inspiració, de la gran transformació en positiu del país. Una mica afònic, es notava que havia dormit poc els últims dos dies. Igual que Mike Huckabee, havia fet els deures en relacions internacionals i s'ha mostrat còmode i segur parlant del Pakistan, l'Iraq, l'Iran i Al-Qaida. Quan Barack Obama brilla més, quan provoca emoció, és quan parla de principis democràtics, de l'autodeterminació del poble, de recuperar el Somni Americà. En aquest sentit, ha fet èmfasi en una nova coalició, una "majoria pel canvi" que porti al poder una administració que escolti la seva gent i afecti de forma palpablement positiva les seves vides. Contra l'argument de Hillary Clinton que una cosa és parlar de canvi i l'altra és provocar-lo de veritat, Obama ha contestat molt intel·ligentment a la senadora que "les paraules són una font d'inspiració, fan que la gent s'involucri: no passis per alt el poder d'aquest recurs".
Hillary Clinton (6): Al principi del debat se l'ha vist més tensa que de costum. Sap que si aquest dimarts Obama li guanya les primàries de Nou Hampshire li serà molt, molt difícil remuntar. Li ha buscat les pessigolles a Obama des del primer minut, però d'una banda no s'ha mostrat prou segura en el seu atac, i de l'altra Obama s'ha sabut defensar, sobretot en Seguretat Social (als Estats Units aquest terme es refereix al sistema de pensions) i assistència mèdica. El gran tema de la senadora de Nova York és que està preparada per liderar el país des del primer dia de la seva presidència, i que ella ofereix 35 anys d'experiència de servei a la comunitat: "Les paraules no són acció, per molt apassionadament que es diguin: hem de traduir les paraules en accions concretes." La coalició de facto que s'ha format avui entre Edwards i Obama li posarà les coses molt difícils.
Bill Richardson (5): Tot i que s'ha mostrat nerviós com sempre, ha demostrat grans coneixements de relacions internacionals (ha citat fins i tot una provisió concreta de la constitució del Pakistan). Ha anat de menys a més i ha acabat protagonitzant alguns dels moments més desenfadats de la nit. Després de les guspires que han saltat inicialment entre Obama i Clinton, i després entre Edwards i Clinton, ha dit en to jocós: "He estat en negociacions sobre ostatges bastant més civilitzades que aquest debat." És l'únic candidat dels quatre que té sòlida experiència com a membre d'un executiu: "Sóc l'únic aquí que ha quadrat pressupostos i ha negociat amb governs d'altres països." Com a exsecretari d'Energia a l'administració Clinton, sempre posa sobre la taula tot el seu programa sobre energia, amb un gran èmfasi en les energies renovables. Avui, però, el moderador secundari del debat, Scott Spradling, l'ha desafiat en aquest punt i li ha dit que els objectius aconseguits en el seu mandat com a secretari d'Energia van ser més aviat modestos. Richardson és l'únic que ha parlat d'educació, de la importància d'invertir en educació per al futur d'un país. En certa manera, Richardson és el McCain dels demòcrates, un home amb molts anys d'experiència (encara que la de McCain és eminentment legislativa i la de Richardson és executiva) que diu que tindria en el seu govern demòcrates, republicans i independents.
En resum, si bé tots quatre candidats diuen estar a favor del canvi, avui a Nou Hamsphire s'han format dos fronts, i d'alguna manera és com si hi haguessin hagut pactes previs entre bastidors: el front de la renovació contra el front de l'experiència, el dels que no accepten per a les seves campanyes diners dels grups de pressió i el dels que sí que els accepten. Al primer front, Barack Obama i John Edwards, al segon, Hillary Clinton i Bill Richardson. Sembla improbable que aquests fronts es desfacin, i a hores d'ara hi ha pocs dubtes que el primer front desperta passions considerablement superiors entre els votants.
Un apunt final: veure un debat entre quatre candidats a la presidència en què Edwards era l'únic representant de l'"home blanc" (Obama és afroamericà, Richardson és hispànic i Clinton és una dona) crec que indica la superació de moltes barreres, que anuncia temps de major implicació política d'alguns grups demogràfics que s'han sentit poc representats fins ara.
Abans que res el meu agraiment per les teves lúcides cròniques. Et volia comentar que per aquí es diu que Bill Clinton va ser el primer president "negre" dels Estats Units, ja que la població afroamericana el va votar en el seu moment.
També volia afegir que el mateix Clinton va quedar tercer en el caucus de New Hampshire i després va guanyar les eleccions. Com ho veus això?
Bé, ja ho anirem veient.
Salutacions
El què passa als Estats Units (no sé si per sort o per desgràcia) té alguna que altra conseqüència arreu del món. Ara, aquest interessantíssim procés electoral que ja ha començat, omple pàgines de diaris i notícies de televisió també al nostre país. Tenir-ne unes explicacions amb un perfill periodístic potent com fas en aquest bloc (per cert, també amb grans enllaços) és una sort.
Gràcies i endavant, que ja no més falten 302 dies...
Moltes gràcies i moltes felicitats per aquest bloc tan interessant. Podré seguir les eleccions una mica més d'aprop gràcies a la teva generositat.
Gràcies,
Pere Cardús