albert.torrents |
dissabte, 5 de gener de 2008 | 18:59h
Silenci trencat. Silenci. Una pilota rebota a la vorera, el vent aixeca els papers i es fan remolins camí dels núvols. Moderato. Un músic prem un do, la seva guitarra, em mira, punteja, canvia a sol, torna a do, punteja. Somriu. Deixo la ferralla dins el barret i m’assec al seu costat, ens acluquem l’ull. Lively. Em refrego les mans per escalfar-les, canvia a fa. Somriem. Tots els colors apareixen de nou omplint el carrer, escalfem la veu. La pell s’eriça. Tot es belluga. Tots els rostres tenen llum, el dolor és un canvi d’acord, un segon sord entre dos sons i la vida, la vida és... Sense musica no hi ha vida.
T'nformo que avui he inclòs un enllaç a un dels teus posts a la secció Blocs degustació del meu bloc.