He d'admetre que la meua relació personal i la vinculació ideològica amb ERC ha tingut molts alts i baixos al llarg dels anys. Quan em vaig interessar per la política a meitat dels anys 1980, ERC representava per a mi bàsicament una part emblemàtica de la història de Catalunya. Una història apassionant per tots els que ens emmirallàvem en aquells dos veritables símbols que han estat els històrics presidents Macià i Companys amb la seua defensa agosarada de la nació catalana. La direcció del partit, però, estava formada per la vella guàrdia republicana (Heribert Barrera, Marc Aureli Vila, Víctor Torres), entrada en anys, la qual cosa no era gens atractiva per a un jove de 17 anys amb anhels independentistes. Em va atraure molt més el missatge dels Nacionalistes d'Esquerra i, sobretot, l'MDT i Catalunya Lliure. El partit de la "història" no era exactament allò que jo buscava. A principis de la dècada de 1990, va haver-hi un fort sotrac dintre de l'independentisme extraparlamentari, quan bona part de la militància de Catalunya Lliure va passar-se a les files dels republicans de la mà d'Àngel Colom. Jo, en canvi, vaig decidir no moure'm d'on estava. Sortosament, no em vaig impregnar de rancúnia i quan venien eleccions votava igualment ERC, ja que la meua fidelitat als ideals nacionalistes supera amb escreix les misèries de la política.
A nivell de Tortosa tampoc vaig col·laborar amb ERC a les eleccions municipals de 1995, les primeres en què presentaven candidatura, ja que en aquell moment impulsàvem la candidatura segregacionista "Campredó poble". La meua primera vinculació real amb ERC va venir el 1999 de la mà del regidor Lluís Martin Santos (antic company d'institut), quan vaig acceptar ser el representant republicà al Consell Assessor de Campredó. Em vaig afiliar i hi vaig romandre quatre anys. Vaig plegar per la impossibilitat de fer un bon treball polític a Campredó donada la conjuntura política adversa al municipi de Tortosa, no per cap mena de discrepància interna. A la tardor de 2007 vaig tornar a la militància amb molta il·lusió per la notòria tasca que podem realitzar al meu poble, ja que hem fet un fitxatge de luxe, l'amic Josep Esquerré (un Ronaldinho en hores altes) que serà el representant del partit al Consell Assessor. La meua tasca política actual passa per la impulsió i promoció del Grup de Suport a ERC de Campredó, el qual l'hem de convertir en una eina dinamitzadora de la vida social local, amb la consegüent aportació d'idees de caire polític si Campredó finalment esdevé Entitat Municipal Descentralitzada.
De l'ERC actual voldria remarcar un fet important: la valentia en l'aposta pel canvi polític a Catalunya, el qual, he d'admetre, jo no sempre he entès perquè he discrepat de les aliances amb el PSOE. En canvi, admeto que aquesta aposta ha canviat substancialment el panorama polític català després de molts d’anys. No voldria desmerèixer ningú, ja que jo reconec perfectament allò que han fet bé els governs convergents, quant a estructuració de país i potenciació a Catalunya d'un organigrama de partits diferent a l'espanyol. Malgrat que el canvi polític no té la supremacia que jo hagués volgut, entenc que era necessari. Tanmateix, vaig considerar un episodi vergonyós que s'expulsés ERC del govern per la seua negativa a acceptar l'estatut retallat de la Moncloa i mantenir-se fidel als acords del Parlament de Catalunya. De fet, no m'hauria d'estranyar ja que el PSOE es carregà el mateix president de la Generalitat, Pasqual Maragall, que és el primer en renegar de l'estatut. A Madrid, els socialistes li piquen l'ullet a CiU, demostrant una deslleialtat absoluta amb ERC i una manca de convicció esquerrana total, apostant per l'obediència a la patronal. No cal ser gaire intel·ligent per comprovar com a la direcció del PSOE, per raons electorals i econòmiques, li interessa molt més CiU, que l'ideari d'esquerra catalana d'ERC o ICV, o la mateixa IU. La ideologia de la cartera torna a passar per davant de la de l'esquerra.
Quant a les Terres de l'Ebre, ERC ha assolit un gran poder polític ja que disposa de la Delegació del govern i de nombroses alcaldies, que fa uns anys no haguéssim pogut ni somniar. Només a la comarca del Baix Ebre, acabarem la legislatura amb 6 alcaldies, entre les quals Deltebre i Roquetes, la segona i tercera poblacíó en nombre d'habitants. Dels dirigents comarcals he de fer esment de Lluís Salvadó (delegat del govern), Carles Pasqual (delegat de Governació), antics companys de militància independentista, i de Xavier Vega (delegat de cultura). També tinc la confiança del regidor tortosí Ricard Forés.
Quant a Tortosa, es van salvar els dos regidors a les darreres municipals, malgrat la situació convulsa que vivia el partit i l’enorme bipartidisme que va afectar particularment les formacions més menudes. És la viva mostra que les sigles ERC tenen molts seguidors per elles mateixes, ja que es va viure una situació interna greu, la qual desitjaria que es pogués reconduir adequadament. No m’allargo més amb aquest tema, tot i que em dol moltíssim, ja que no voldria crear cap mena de polèmica. Tampoc no és qüestió de tancar els ulls, però. Formem part de l'equip de govern, dintre del qual voldria veure marcat un perfil propi en tot moment, malgrat la pertinent lleialtat al govern, pel qual jo vaig apostar en el seu moment abans de conèixer els resultats electorals (havia tingut una pèssima relació amb l'anterior alcalde del PSOE).
A nivell nacional, m’agrada la capacitat dialèctica i la bona imatge que ofereix Joan Ridao, el candidat a les eleccions a casa estranya. També defenso l’excel·lent gestió de Josep Bargalló, tant com a Conseller en cap com actualment des de l'Institut Ramon Llull, que ha propiciat l’èxit de la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt. Aplaudeixo els ideals d'Uriel Bertran, un polític que dóna una imatge molt ferma, la valentia independentista de Joan Carretero, i recordo amb simpatia Xavi Vendrell i Agustí Cerdà (diputat valencià), també antics companys de militància independentista a l'MDT i Catalunya Lliure. No cal dir que trobo molt "guapa" la Marina Llansana, la qual té moltes altres qualitats. Sempre dic allò que penso, per la qual cosa no tinc problemes en fer esment de persones de tendències internes diverses, ja que mai no he estat favorable a la formació de capelletes i puc tenir bona relació amb tothom. Tal com vaig fer amb el post dedicat a ICV, prefereixo no fer esment del nom dels dirigents que no són tant del meu gust, senzillament perquè tampoc no tinc res en contra seua.
Com a militant de base d'ERC, sempre apostaré per la cohesió interna i mai posaré els uns contra els altres, atès que el considero un joc infantil i nefast.
A nivell de Tortosa tampoc vaig col·laborar amb ERC a les eleccions municipals de 1995, les primeres en què presentaven candidatura, ja que en aquell moment impulsàvem la candidatura segregacionista "Campredó poble". La meua primera vinculació real amb ERC va venir el 1999 de la mà del regidor Lluís Martin Santos (antic company d'institut), quan vaig acceptar ser el representant republicà al Consell Assessor de Campredó. Em vaig afiliar i hi vaig romandre quatre anys. Vaig plegar per la impossibilitat de fer un bon treball polític a Campredó donada la conjuntura política adversa al municipi de Tortosa, no per cap mena de discrepància interna. A la tardor de 2007 vaig tornar a la militància amb molta il·lusió per la notòria tasca que podem realitzar al meu poble, ja que hem fet un fitxatge de luxe, l'amic Josep Esquerré (un Ronaldinho en hores altes) que serà el representant del partit al Consell Assessor. La meua tasca política actual passa per la impulsió i promoció del Grup de Suport a ERC de Campredó, el qual l'hem de convertir en una eina dinamitzadora de la vida social local, amb la consegüent aportació d'idees de caire polític si Campredó finalment esdevé Entitat Municipal Descentralitzada.
De l'ERC actual voldria remarcar un fet important: la valentia en l'aposta pel canvi polític a Catalunya, el qual, he d'admetre, jo no sempre he entès perquè he discrepat de les aliances amb el PSOE. En canvi, admeto que aquesta aposta ha canviat substancialment el panorama polític català després de molts d’anys. No voldria desmerèixer ningú, ja que jo reconec perfectament allò que han fet bé els governs convergents, quant a estructuració de país i potenciació a Catalunya d'un organigrama de partits diferent a l'espanyol. Malgrat que el canvi polític no té la supremacia que jo hagués volgut, entenc que era necessari. Tanmateix, vaig considerar un episodi vergonyós que s'expulsés ERC del govern per la seua negativa a acceptar l'estatut retallat de la Moncloa i mantenir-se fidel als acords del Parlament de Catalunya. De fet, no m'hauria d'estranyar ja que el PSOE es carregà el mateix president de la Generalitat, Pasqual Maragall, que és el primer en renegar de l'estatut. A Madrid, els socialistes li piquen l'ullet a CiU, demostrant una deslleialtat absoluta amb ERC i una manca de convicció esquerrana total, apostant per l'obediència a la patronal. No cal ser gaire intel·ligent per comprovar com a la direcció del PSOE, per raons electorals i econòmiques, li interessa molt més CiU, que l'ideari d'esquerra catalana d'ERC o ICV, o la mateixa IU. La ideologia de la cartera torna a passar per davant de la de l'esquerra.
Quant a les Terres de l'Ebre, ERC ha assolit un gran poder polític ja que disposa de la Delegació del govern i de nombroses alcaldies, que fa uns anys no haguéssim pogut ni somniar. Només a la comarca del Baix Ebre, acabarem la legislatura amb 6 alcaldies, entre les quals Deltebre i Roquetes, la segona i tercera poblacíó en nombre d'habitants. Dels dirigents comarcals he de fer esment de Lluís Salvadó (delegat del govern), Carles Pasqual (delegat de Governació), antics companys de militància independentista, i de Xavier Vega (delegat de cultura). També tinc la confiança del regidor tortosí Ricard Forés.
Quant a Tortosa, es van salvar els dos regidors a les darreres municipals, malgrat la situació convulsa que vivia el partit i l’enorme bipartidisme que va afectar particularment les formacions més menudes. És la viva mostra que les sigles ERC tenen molts seguidors per elles mateixes, ja que es va viure una situació interna greu, la qual desitjaria que es pogués reconduir adequadament. No m’allargo més amb aquest tema, tot i que em dol moltíssim, ja que no voldria crear cap mena de polèmica. Tampoc no és qüestió de tancar els ulls, però. Formem part de l'equip de govern, dintre del qual voldria veure marcat un perfil propi en tot moment, malgrat la pertinent lleialtat al govern, pel qual jo vaig apostar en el seu moment abans de conèixer els resultats electorals (havia tingut una pèssima relació amb l'anterior alcalde del PSOE).
A nivell nacional, m’agrada la capacitat dialèctica i la bona imatge que ofereix Joan Ridao, el candidat a les eleccions a casa estranya. També defenso l’excel·lent gestió de Josep Bargalló, tant com a Conseller en cap com actualment des de l'Institut Ramon Llull, que ha propiciat l’èxit de la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt. Aplaudeixo els ideals d'Uriel Bertran, un polític que dóna una imatge molt ferma, la valentia independentista de Joan Carretero, i recordo amb simpatia Xavi Vendrell i Agustí Cerdà (diputat valencià), també antics companys de militància independentista a l'MDT i Catalunya Lliure. No cal dir que trobo molt "guapa" la Marina Llansana, la qual té moltes altres qualitats. Sempre dic allò que penso, per la qual cosa no tinc problemes en fer esment de persones de tendències internes diverses, ja que mai no he estat favorable a la formació de capelletes i puc tenir bona relació amb tothom. Tal com vaig fer amb el post dedicat a ICV, prefereixo no fer esment del nom dels dirigents que no són tant del meu gust, senzillament perquè tampoc no tinc res en contra seua.
Com a militant de base d'ERC, sempre apostaré per la cohesió interna i mai posaré els uns contra els altres, atès que el considero un joc infantil i nefast.
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/40985
No en som molts més dels que ells volen i diuen?
I quants més no en podríem ser?
No es pot ser d'esquerres sense defensar el dret a decidir. I el dret a decidir, com deia Xirinacs, no ens l'atorgarà ningú, l'hem d'exercir nosaltres.
Salut!
Mònica,
La militància de qualsevol partit és diferent a una ciutat que a una altra. De ben segur que els d'ICV que coneixes de Móra o la Ribera d'Ebre poden tenir un tarannà diferent dels del Baix Llobregat on vius ara. Tot i això, jo crec en la unitat d'acció per intentar treure el protagonisme polític actual a CiU i al PSOE. Si tenim alguna possibilitat és aquesta, sinó serem sempre els tercers i els quarts en discòrdia respectivament. També n'estic fart que uns siguen més propers als convergents i els altres al PSOE, quan tenen un mateix model submís de país, i quant a temes econòmics pensen exactament igual.
una abraçada,
emigdi