(Queden 305 dies) Des de 1928 no hi havia hagut unes eleccions als Estats Units en què ni el president ni el vicepresident sortints es presentessin com a candidats a les primàries. Com és sabut, el vicepresident de George W. Bush, Dick Cheney, no ha volgut fer el pas més o menys natural de mirar d'ascendir de vicepresident a president.
En aquest sentit, doncs, el camp és més obert que mai. Entre els demòcrates, els candidats amb més possibilitats són l’exprimera dama i senadora per Nova York des del 2001 Hillary Clinton, el senador per Illinois des del 2005 Barack Obama i l'exsenador per Carolina del Nord (1999-2005) i candidat a la vicepresidència el 2004 John Edwards.
Entre els republicans, els que han estat liderant les enquestes fins ara han estat l’exalcalde de Nova York (1994-2001) Rudy Giuliani, el senador per Arizona des del 1987 John McCain, l’exgovernador de Massachusetts (2003-2007) Mitt Romney, i últimament l’exgovernador d'Arkansas (1996-2007) Mike Huckabee.
Veurem què passa a les primàries d’avui a Iowa, i de mica en mica anirem presentant els diversos candidats (també els secundaris), anirem seguint els resultats i les reaccions a les successives eleccions primàries (les següents són les de Nou Hampshire), analitzarem enquestes, analitzarem els avals a altres candidats que solen donar els candidats que es retiren de la cursa, i més endavant explorarem possibles tàndems president-vicepresident. Un cop les nominacions estiguin decidides, ens centrarem més clarament en les quatre figures protagonistes, els dos candidats a president i els dos candidats a vicepresident. En aquest sentit, no sembla que finalment hi pugui haver un candidat independent o d'un partit minoritari (com Ross Perot el 1992 i el 1996, o en certa mesura Ralph Nader el 2004) que pugui adquirir la notorietat suficient com per tenir un impacte destacable en la lluita entre demòcrates i republicans.
Hola Uri,me n'alegro que facis les teves cròniques doncs hi ha molt periodista saltimbanqui "sueltu" parlant del que no sap. Abans seguia a la Diana, però ara es prodiga molt poc. El panorama mediàtic català és lamentable i aqui, ja ho saps, tots som d'esquerres, ecologistes i en contra del capitalisme [salvatge].apa, una abraçada, uri, enhorabona
Jack Monterey |
dijous, 3 de gener de 2008 | 20:05h
binibequer, n'hem d'aprendre molt dels Estats Units. No dic tot , ni molt menys, però sí molt. Molt sovint a Europa la gent n'opina sense haver-hi posat mai als peus, i és una llàstima.
Jose Manuel Canals (TITO)| Adreça electrònica |
dijous, 3 de gener de 2008 | 15:51h
Hola Ori,
Sincerament desitjo que tu siguis el meu corresponsal particular a les eleccions USA. Vull estar ben informat peró sobretot espero que siguis una veu independent, dient els pros i contres de tots els candidats independentment de la teva tendéncia política o de la tendéncia del teu mitjà.
Desgraciadament, avui en dia, llegir la premsa en aquest pais nostre, és llegir pura "propaganda". La informació ens arriba tan distorsionada depenent del mitjà que llegeixis o escoltis que no queda més remei que llegir-los i escoltar-los tots per fer-te una idea mitjanament real. Jo diria que a tot Espanya no hi ha cap mitjà que sigui suficientment lliure perque els que sou periodistes pugueu dir el que realment penseu.
Amb 314 dies d'antelació i sense saber res dels candidats ni dels seus programes polítics ja sabem a qui apoiaran els diferents mitjans de comunicació. No trobes que aixó es una pena? Aixó és informació o es propaganda?
(Queden 305 dies) 
Sincerament desitjo que tu siguis el meu corresponsal particular a les eleccions USA. Vull estar ben informat peró sobretot espero que siguis una veu independent, dient els pros i contres de tots els candidats independentment de la teva tendéncia política o de la tendéncia del teu mitjà.
Desgraciadament, avui en dia, llegir la premsa en aquest pais nostre, és llegir pura "propaganda". La informació ens arriba tan distorsionada depenent del mitjà que llegeixis o escoltis que no queda més remei que llegir-los i escoltar-los tots per fer-te una idea mitjanament real. Jo diria que a tot Espanya no hi ha cap mitjà que sigui suficientment lliure perque els que sou periodistes pugueu dir el que realment penseu.
Amb 314 dies d'antelació i sense saber res dels candidats ni dels seus programes polítics ja sabem a qui apoiaran els diferents mitjans de comunicació. No trobes que aixó es una pena? Aixó és informació o es propaganda?
Bona sort i una abraçada.
Tito
P.D.: Sóc en Trinquis o en Tonet? ;-)!!