Vilaweb ha iniciat una enquesta en què demana si ja tenim decidit si votarem el 9 de març. La mostra és encara petita, però més d'un 20% té decidit que no anirà a votar i s'ha pres la molèstia de manifestar-ho. Això vol dir que no són indiferents sinó insatisfets. A tots ells precisament va dirigida la meva proposta d'un vot nul organitzat sota el lema “No t'abstinguis: planta't”. Són decisions preses. Són persones que es quedaran a casa, que cap partit no arrossegarà. També és clar en aquest sentit Miquel Pairolí, que en un nou article afirma que “No hi ha res a discutir sobre Espanya” i que “heus aquí una altra raó per anar a prendre el sol el 9 de març”. També a ell li demanaria que valori la possibilitat d'acostar-se a l'urna i dipositar-hi un sobre amb un paper on digui “Jo em planto”.
El Punt, al seu editorial d'aquest dimecres, també critica el discurs de Montilla: “És paradoxal que Montilla argumenti la necessitat d'un nou finançament adduint la voluntat de continuar sent el motor d'Espanya, quan Espanya dona mostres de sobra que vol que el seu motor sigui Madrid.” I dic que també ho fa per l'apunt que vaig penjar en aquest bloc dilluns passat a propòsit d'allò de “la coneguda tendència al victimisme”. Encara al mateix diari, la pífia del vídeo de Duran continua generant simpaties amb el projecte de la Casa Gran del Catalanisme. Es veu que si vols entrar en aquella casa has d'alertar dels grans perills de la immigració. Avui és una carta de Jaume Vallès. Demà ja ho veurem. D'altra banda, Enric Marín s'encarrega de retreure a CiU allò que també he comentat en un altre apunt a propòsit del festeig entre PSOE i CiU: “En segon lloc, un nacionalista català no pot fer dependre mai la política catalana de la política espanyola. Mai.” L'Avui ens explica que a CiU ja comencen a fer plans: “Segons fonts de CiU, si són decisius, el tripartit tal com ara existeix tindrà les hores comptades.” Tornaran a caure en les promeses de Zapatero? Permetran uns nacionalistes que la política del país es cedideixi a Madrid?
Abans de deixar El Punt, voldria cridar l'atenció sobre un article de Joan Foguet. A propòsit de Kosova, Foguet escriu: “Una altra qüestió és si aquesta situació pot afectar Catalunya i l'independentisme català, que el Centre d'Estudis d'Opinió quantifica en un 17,3% dels ciutadans.” Un cop més, cal recordar que hi ha una part molt important de la població (al desembre, un 33,8%) que vol que Catalunya sigui un estat dins una Espanya federal. S'entén que no estan disposats a esperar asseguts que Espanya esdevingui federal tota soleta i sense ganes. S'entén que volen un referèndum a través del qual recuperem la sobirania i posteriorment, de manera lliure i si aquesta és la voluntat expressada per la població, ens federem amb l'Estat espanyol. Per tant, els hem d'incloure entre els qui volen un estat propi. Tinguem-ho en compte. Per la resta, l'article és excel·lent i interessantíssim, com és habitual en Joan Foguet. I té un epíleg on cita Ferran Requejo a propòsit, encara, de la proposta de Mas que el referèndum de secessió tingui un 60% de vots afirmatius per ser vàlid: “És un error parlar d'un 60 per cent o de dos terços, és una irresponsabilitat.” I com a tal error, els lectors envien cartes als diaris queixant-se'n. Per exemple, una de Joan Almacellas a l'Avui.
PS: Feu una ullada a això de La Vanguardia.
"Nihilisme catalanista" .
L'adjunto.
Pere Vilarrassa
4 gener
NIHILISME CATALANISTA
Cap al no res. Això és el que ens duria llençar el vot a les properes eleccions espanyoles.
Proclames, tan ben intencionades com errades, que conviden a l'abstenció o al vot en blanc.
Ho manifestava, per exemple, fa poques setmanes un antic diputat a
Madrid, Heribert Barrera, pel qual tinc una franca admiració.
Però la política, com va dir Fuster, o la fas o te la fan.
I a Madrid es fa política i de veritat.
Política que, i aquest és el mal, ens ocupa, preocupa i sobretot ens cou.
Afecta la nostra vida, particular i col·lectiva.
Regalarem la nostra representació política?
Per guanyar què?
Certament les dificultats a Madrid són moltes i la capacitat d'influència limitada però no nul·la.
Precisament ara el PP i sectors del PSOE conspiren per modificar la
llei electoral i amputar la representació dels partits catalans,
bascos...
Volen limitar la seva influència i la seva capacitat de condicionar la política estatal.
Els hem d'ajudar nosaltres auto-mutilant-nos?
No es pot jugar al tot o res, perquè el més fàcil és que tot quedi en res.
http://blocs.mesvilaweb.cat/pvilarrasat
No es pot jugar al tot o res, perquè el més fàcil és que tot quedi en res.
I ja que va de cites, com deia en Pedrolo, cal protestar encara que no serveixi de res. O sembli que no serveix de res, diria jo.
I insisteixo: tots aquests catalanistes que es volen abstenir, que no em vinguin a plorar si el Rivera surt escollit: nosaltres ho podem evitar, i per això, si surt, serà culpa nostra (ja que el PP i el PSOE, per l'interès que hi tenen, no l'ajudaran gens). Voteu la Lliga del Cannabis, si voleu, però VOTEU.
PS. Andreu, l'oferta del sopar segueix vigent, però encara te l'has de guanyar :-)
Ja et dono confiança, ja, ...però almenys diga'm a quina població seria.............
Si inverteixo temps, quan en tingui....... tenir il.lusio.
Et vaig prometre que et convidaria a sopar si CDC es declarava independentista, i tu em vas respondre airat que CDC ja ho era, segons els estatuts (no ho vaig trobar enlloc) i la ponència del congrés del 2004. La llàstima és que això no ha tingut cap transcendència pública, que en política equival a no fer res. Com t'he deixat en alguna resposta per aquí, i en un post al meu bloc, ni algú com en Francesc Marc Álvaro se n'ha adonat, que CDC s'hagi declarat independentista. És per això que et repeteixo la pregunta i l'oferiment: per què CDC continua essent l'excepció mundial dels partits nacionalistes i NO es declara independentista -però de debò, muntant una conferència davant 2.000 convidats, si cal-? El dia que això passi, et convido on vulguis. Ni caldrà que pugis a Vic, ja baixaré on em diguis.
cordialment (i expectant).
Pau
Tot i que, de memòria, crec recordar que la questió era, com sempre, aquella cançoneta de que CiU no vol la independència de Catalunya. En aquests termes.
I sempre he dit, els darrers anys, que primer separar CDC i UDC, atès que ja se sap que UDC es confederalista ibèrica des de la fundació, i tal com feien pedagogia al Mati.
CDC, es una altra cosa. I mantinc que mai CDC ha dit que no vol la independència de Catalunya, mai, com a partit, i més aviat el contrari.
Es cert que no ha fet mai ni fa -i fa bé- politica verbalista dient cada dia 50 vegades que vol la independència de Catalunya,i ja està. Es una altra cosa.
I en documents oficials del partit s'hi poden trobar referències positives. Aquests te'ls posaré - quan tingui temps per a recuperar-los- al teu blog.
I si aleshores quedem per a sopar, paguem a mitges. Els dos estarem contents.
Salutacions cordials,
Andreu