jpala |
dimecres, 2 de gener de 2008 | 00:46h
Quan vaig tornar a Barcelona encara era desembre de 2007. Sense gairebé adonarme'n, ja som al 2008 i queda una setmana perquè torni a marxar cap a Bèlgica. Un dels molts propòsits per a aquest any que tot just encetem serà sens dubte complir la promesa d'actualitzar el bloc amb una mica més de continuïtat, perquè últimament no he dedicat massa temps a escriure-hi. Per no escriure, no tinc feta ni la carta als reis!!!
La primera setmana a Barcelona va ser inusualment plujosa. D'aquesta manera, no vaig trobar tant a faltar el caminar per aceres humides... Tot i així, a tots dos lloc hi plou d'una manera diferent, com diferents són també les temperatures. Amb els dies vaig anar recuperant maneres de fer i trobades amb amics. El primer dia, aniversari de la Mariona (si ho arribo a saber, porto cols!!!). L'endemà, visita a la Etsab per recollir l'ampliació de matrícula... Al vespre, el sopar de nadal amb els companys d'Add+... Aquest cop l'activitat prèvia va consistir en una partida de bitlles, sense masses lucky strikes... Després del sopar, el tradicional sorteig de l'amic invisible. El regal que vaig fer em feia més visible que mai: cervesa i xocolata belgues. Adquirides, això sí, a la Maison Belge del carrer Montseny. I per no perdre el ritme, per a mi unes maraques sabrosonas... Durant el cap de setmana, retrobament amb amics de l'escola, i començar a deixar enrera el costipat que arrossegava des de Gent... Tot i que el partit del barça va ser, més que per estornudar, per plorar... Nadal i Sant Esteve es van cloure amb el ja tradicional Arquitectió: com l'any passat, ens vam reunir una bona colla el dia 27 per fer cagar un tió una mica de disseny, confeccionat amb en tub de plànols que li van regalar al Sergi i un mitjó vermell de l'Anna!!! El segon cap de setmana va començar amb un petit retorn als cinemes de Barcelona. "Ensemble, c'est tout" al Floridablanca i en v.o.s per adonarme'n que sí, que una miqueta més de francès que quan vaig marxar sé... L'endemà ens vam acostar als Lluïsos de Gràcia per gaudir d'una jornada de Freedònia: aquest cop, el jazz acompanya una cata de vins, en un ambient molt especial. Eren els primers brindis per despedir l'any... No vaig trigar gaire a tornar als Lluïsos: ahir mateix, revetlla de cap d'any amb grup en directe i actuació de els diables de La Vella inclosa, amb més brindis, aquest cop per rebre el 2008. L'últim dia de l'any el vaig passar un cop més a Ponts, el poble del meu pare, coincidint amb Sant Silvestre. La coca de cal Benet i el moscatell a porró a la vora del foc van ser el millor antídot per unes temperatures que em van fer tornar a sentir per unes hores el fred al qual ja m'havia acostumat. Tot plegat, moltes coses que et fan tornar a sentir fàcilment com a casa, encara que la gent d'aquí sovint em pregunta "i quan tornes a marxar?"... Quan en realitat jo sento que no "marxo", sinó que simplement "torno" a partir del dia 9 al que també ja és casa meva. Encara hi ha partida...
feliç 2008 per tothom.
http://www.youtube.com/watch?v=btMxSx0Af9I
feliç 2008 per tothom.
http://www.youtube.com/watch?v=btMxSx0Af9I
tens raó, si tot l'any és com el primer dia segur que riurem, ballarem i cantarem moltíssim!
ja passaré a veure't de tant en tant. Bona retornada a casa!
visca la terra!
un petó!!!