S’enceta un any nou, carregat, com sempre, de pronòstics i d’expectatives. Afeblida la meva vena profètica, em decantaré per l’opció dels desigs, fent meu un que ja compta amb uns quants anys. El va expressar un teòleg suís de finals del segle XVIII, Johann K. Lavater: que Déu conservi els que estimen les lectures inútils. Deixant de banda la comprensible referència divina –inevitable per l’època i per l’autor–, hi ha dos elements en tan senzilla frase que són crucials per al present i per a l’esdevenidor. Ho és que hi hagi gent que llegeixi, que sàpiga llegir –és a dir, que comprengui què llegeix– i que gaudeixi de la lectura –és a dir, que no hi recorri per obligació sinó per plaer. I ho és, de crucial, que aquesta activitat serveixi per a expandir la ment, per a obrir-la a noves idees i noves sensacions, per a asserenar-la de vegades i per a excitar-la d’altres… i això només ho garanteixen textos que són inútils. Inútils si atenem als criteris lucratius que semblen la norma de conducta actual.Aquest és, doncs, el meu desig del 2008: que hi hagi gent, molta gent, que decideixi malgastar el seu temps en lectures inútils. El país hi sortirà guanyant.
És molt important associar la paraula lectura al plaer, i no a l'obligació. Els que llegim hem de posar el nostre granet de sorra i fer-ne ostentació, parlar dels llibres, demostrar que ens ho passem bé llegint-los.
S’enceta un any nou, carregat, com sempre, de pronòstics i d’expectatives. Afeblida la meva vena profètica, em decantaré per l’opció dels desigs, fent meu un que ja compta amb uns quants anys. El va expressar un teòleg suís de finals del segle XVIII, Johann K. Lavater: que Déu conservi els que estimen les lectures inútils. 
L'HIDROAVIÓ APAGAFOCS