La seva pell era pell de dilluns a la tarda. Esgotada per la feina i el gimnàs es submergia en una banyera perfumada acompanyada només per quatre espelmes tremoloses. Li agradava estirar-se i estirar-se fins a rebregar-se i aleshores aixecant-se i deixant un degoteig de dolces onades sabonoses s’omplia el pors d’un oli fresc mentre es tapava amb el seu barnús blanc. No hi trobareu nuesa més bella que aquella en el vostres dies ni bellesa més blanca en les vostres nits, no existeix dansa més sensual com la de les seves cames anant cap el llit ni musica més suau que la dels seus peus lliscant pel marbre moll. Es deixava caure al llit de cop, a pes mort fent ballar els coixins omplint d’olors tota l’estança. I jo vaig omplir d’amor aquella pell de dilluns a la tarda conscient d’estar lliscant am les puntes dels dits tots el racons dels somni, conscient d’una primera i ultima vegada, conscient de la consciencia plena de totes les consciencies. El temps, aturat, mort, alentint la lenta davallada dels gestos, adormint les adormides olors dels cossos, em regalava mitja vida en poques hores i jo, amb el ulls closos deixava ballar les seves mans per la meva esquena. Hores desprès la tempesta esclata mullant el vidres de l’habitació i els núvols apaguen les llums de la tarda. Desfets i fosos en les suors veiem morir el somni per sempre fent possible l’impossible. Fora, el vent fa tremolar els arbres i la gent corre a arrecerar-se en els porxos. Riem, riem a pulmó ple. Les bosses de regals molles es desfan entre les nostres rialles, i la gent corre i corre fugint de la tempesta. Somric mentre ploro i torno a la banyera on es desfan els somnis impossibles. Ara he tancat aquesta porta per sempre però el paio que em mira al mirall em somriu amb tanta dolçor que se que la meva pell, la meva, ha canviat per sempre.
"Filosofia en Xarxa de complexitat canviant" Jo vaig llicenciar-me en Filosofia segurament amb les pitjors companyies posibles (amb alguna excepció important) Com m'hauria agradat tenir una companyia com aquesta...
“Idees, imatges i sensacions que amb prou feines insinuen un estat d'ànim” Sempre aprenc alguna coseta i el que és més important acava conduint-te cap a lectures interesants...
Tanta sensibilidad me ha hecho llorar, gracias por existir ...