Camino Coruña amunt. Passa ja la mitjanit i les portes dels restaurants comencen a omplir-se de grups que xerren i es belluguen amunt i avall d’uns carrers que retroben la densitat comercial de la tarda. Trenco pels carrerons i acabo aconseguint fugir, mínimament, del soroll. Em sento més còmode en la retrobada humitat del terra i en aquest silenci sonor de les llambordes.
De cop em creuo amb mi mateix. Em demano diners. Porto la jaqueta verda militar reciclada que vaig comprar als encants, el cabell una mica més curt, aquella camisa vermella i uns guants de llana. Han passat tres anys des que vaig signar aquell contracte. No porto diners però m’ofereixo tabac. L’accepto i el guardo. Em mosquejo i n’ofereixo un altre amb idèntic resultat. Finalment em dono el paquet sencer amb la condició de fumar-nos-el a mitges. Ok, però em trec una ampolla d’aiguardent de la jaqueta militar i assenyalo un banc. Ens assentem.
Corunya estant observem passar la gent i el temps. No és un miratge, no és un joc literari, em trobo bevent amb mi mateix, amb la creu de la moneda que va decidir no anar a aquella cita. I em somric sense recança. M’estiro la ma i la prenc atansant-nos-la amb força. Parlem dels deserts, dels avions, de les dones deixades a Herat, de les ferides de la pau i de les ferides de la guerra. Ens repassem les derrotes, els noms de les amants perdudes, de les que esperen, de les que marxen, de les que arriben, de les que mai vindran. A cada calada ens traspassem esperances amb fum i compartim l’amarga escalfor de l’aiguardent del nostre present canviant.
M’acompanyo a l’alberg de les calcutes i em convido a sopar per nadal. Prometo anar-hi i ens abracem una bona estona. Dos petons a les galtes fredes escalfades per l’alcohol i retorno cap als carrers sorollosos camí de l’hotel. No aniré al sopar de nadal. Demà a primera hora surto cap a Ourense. Quantes nits te una nit? Quantes nits caben en una nit?
"Filosofia en Xarxa de complexitat canviant" Jo vaig llicenciar-me en Filosofia segurament amb les pitjors companyies posibles (amb alguna excepció important) Com m'hauria agradat tenir una companyia com aquesta...
“Idees, imatges i sensacions que amb prou feines insinuen un estat d'ànim” Sempre aprenc alguna coseta i el que és més important acava conduint-te cap a lectures interesants...
