Retrats. M’agradaria fer retrats, prendre un pinzell uns colors i deixar anar les mans en textures, en gruixos... M’adono que l’any s’acaba i que no he dedicat ni una sola entrada d’aquest bloc als amics més propers, a aquets que sempre estan quan els necessites i que quan creus que no els necessites estan sense que t’adonis de la seva presencia, descalços sobre una catifa sense temps. També m’adono que, ja posats a fer balanç, que he acomplert la promesa d’oblidar-me de la realitat fastiguejants i omplir el bloc de ficció. És més difícil però molt més gratificant, sobre tot si vols fugir del tòpic “estimat diari...”
Retrats. M’agradaria pintar alguns moments viscuts però no se dibuixar sense paraules i les paraules, segur, quedaran curtes.
Recordo una tarda a casa, veient un concert en dvd amb l’Antonio abraçats a una preciosa tricolor escoltant l’himne de Riego a tot drap, recordo les llàgrimes d’aquest republicà de fets i sentiments, i les meves. Recordo també l’emoció dels bons i mals moments passats. Recordo que els records han d’estar presents ens agradin o no per no acabar repetint els mateixos errors, per no deixar que se’ns acumulin com pedres a les sabates.
Estimo una tarda amb l’Anna rient amb el cos i amb els ulls en un bar de Gracia mesuran-se l’edat cerebral amb una maquina infernal, estimo aquell esguard i la veu que destil·la quan s’endolla directament al cor en l’altaveu del meu mòbil.
Passegen per la meva anima les llargues converses amb la Sandra i una retrobada inoblidable al Laie amb l’Anna i la Mei. Em passegen les seves veus i em sorprèn com recarreguen les animes, a vegades, les coses més simples quan venen de les persones més grans.
Imagino multiplicats els moments viscuts i em sembla impossible tanta i tanta sort. Tant de bo només, demano, es repeteixin.
Com pots endevinar, vaig seguint tot el que escrius, perque m'agrada i no és quelcom escrit per un estrany si no per algú a qui considero un fantàstica persona i un amic, per tant entenc instintivament el que escrius segons els teus estats d'ànim i pensaments. Espero que no t'importi.
Una forta abraçada,
Sandra