antoni.vives |
dimarts, 25 de desembre de 2007 | 22:34h
Ja a punt de tancar el dia de Nadal d'enguany, tan sols un parell de frases per desitjar-vos unes bones festes. Suposo que creients i no creients necessitem un parell de dies, encara que només siguin uns minuts, d'introspecció sincera. I el Nadal ens ofereix aquesta oportunitat gratuïta, feta de gràcia i d'esperança. Està bé que la fe en un present i un futur millor dels homes i de les dones s'encarni en la història d'un infant pobre, emigrant i lliure d'esperit, nascut per alliberar i per omplir els homes. Seguint-ne l'exemple podrem fer bon camí. Bon Nadal a tothom, doncs!
Teresa
I parlant de paràboles: està bé començar una felicitació de nadal adreçant-se a "creients i no creients", però a continuació adreçar-se tan sols als creients. Una paradoxa curiosa. Sorprèn força que des de la dreta se'ns convidi a seguir un pobre, emigrant i lliure, però lliure "d'esperit". No pas de cos: els cossos lliures sempre us han fet una mica de basarda, i preferiu la llibertat de l'esperit, que és més discreta i no molesta.
Dedueixo que tu ets dels creients, però...: creient en què? En el pobre o en l'església-xiringuito muntada a costa seva?
En fi, preguntes per passar l'estona. Els catòlics, mestres de la hipocresia, segur que teniu alguna resposta enginyosa per sortir del pas. Oi?