joanvila |
dilluns, 24 de desembre de 2007 | 08:09h
L'energia és un tema complex i de summa importància en la nostra societat. Això és el que intento explicar a alguns cursos de tercer d'ESO a diferents instituts. L'energia és un concepte difícil d'entendre. Explico que es pot definir com la capacitat de fer, de transformar, de posar en moviment. És de tan abast el concepte que no em puc estar d'aplicar-lo a la vida de la societat catalana. Capacitat de fer, de transformar, de posar en moviment. No els sona com una cosa que ens fa falta en aquests moments
Continuo explicant als joves: En física l'energia és la capacitat que tenen els cossos per poder efectuar un treball. La capacitat pot ser a causa de la seva constitució (energia interna, per exemple el petroli), a causa de la seva posició (energia potencial, per exemple un salt d'aigua), o a causa del seu moviment (energia cinètica, per exemple el vent). Explico també que l'energia no es crea ni es destrueix, només es transforma.
Si traslladem aquests conceptes a la societat, podem suposar que aquesta té una energia interna que ve donada per l'educació, el coneixement i l'organització dels seus components. També hem de suposar que hi ha d'haver una energia potencial donada per l'ambició d'aquesta societat. Quanta més ambició hi hagi, més energia potencial. L'ambició pot ser de tipus econòmic, però també pot ser de caire moral, solidari, de coherència, de reconeixement interior, d'identificació, de diferenciació. És necessari crear ambdues energies, la interior i la potencial, a fi i efecte de poder-les transformar en energia cinètica, en moviment. La societat necessita moviment per poder crear valor i d'aquí construir benestar. Les energies interior i potencial poden crear moviment, tot i que a vegades les societats també han d'aprofitar un moviment que ja existeix, és allò de pujar al tren quan passa.
Sovint he reclamat un discurs dominant a la política catalana. No fer-ho, he dit, porta a la dispersió d'esfor ços del col·lectiu, per tant a una baixa eficiència del treball conjunt. Els conceptes d'energia interior (organització) i d'energia potencial (ambició), però, aporten més llum a la desafecció i pessimisme catalans.
Podem recordar els Jocs Olímpics com un període efervescent. Hi havia una ambició clara de modernització, de fer les coses bé, de voler mostrar-nos al món. Va ser un període clar de bona organització i de creació d'un objectiu concret, assolible a curt termini. Va funcionar bé l'energia interior i l'energia potencial; va ser fàcil fer, transformar, posar en moviment. Un dia vaig escriure que quan el Barça anava bé, la societat catalana funcionava millor; el Barça dóna una mica més d'energia potencial, però no és suficient per resoldre-ho tot, falten més coses. El mateix Pasqual Maragall tenia clara la necessitat de crear energia potencial quan després dels Jocs Olímpics es va inventar el Fòrum de les Cultures amb el mateix objectiu. Era una manera de crear energia potencial. En una empresa, un treballador estarà més motivat, tindrà més energia potencial, si el seu treball està prou valorat econòmic ament i socialment. Com més potencial creem, més treball aportarà. Tots aquests conceptes són els que la societat ha de posar en pràctica si vol reeixir, si vol ser eficient, assolint nivells adequats als mitjans que disposa.
És evident que avui a Catalu nya tot això falla. Ens falla la dispersió d'esforços, l'organització, i per tant, l'energia interior. Però encara ens falla més l'energia potencial. D'aquí ve el descontentament, la desafecció, el pessimisme, la baixa moral. El sistema polític està mancat de líders, o bé els que hi ha no en saben més. Són ells els que han d'apujar l'energia potencial, són ells els que han de col·locar els objectius comu nitaris, són ells els que ens han de dir on som i on volem anar, són ells els que han d'ajudar a identificar-nos, a saber veure la nostra diferenciació.
No tot és culpa de noms concrets. El sistema i la conjuntura actual també hi aporten la seva part difícil. La conjuntura, perquè l'arribada massiva d'emigrants fa que alguns d'aquests conceptes identitaris quedin diluïts i costi més reconèixer-nos. El sistema, perquè l'ordre polític actual fa molt difícil el sorgiment de líders nats; el control dels aparells dels partits comporta un funcionament continuista que impedeix qualsevol ruptura interna; és així com aquesta manera de fer premia els individus que no són conflictius i són fidels; per tant, poc trencadors en idees i, per definició, poc ambiciosos més enllà de conservar la cadira. És allò de qui es mou no surt a la foto. El mateix president de la Generalitat s'ha definit com un home de gestió. Està bé resoldre l'energia interior, l'organització, però no n'hi ha prou. Ha de pensar en treballar l'energia potencial, l'ambició. Per fer-ho, cal tenir molt clar el projecte de país i saber-lo explicar.
Algú ha d'explicar que la nostra comunitat, Catalunya, no està tan malament; que malgrat el canvi econòmic imposat per la globalització, les empreses que han sobreviscut poden tenir futur si l'encaren bé. Algú ha d'explicar que malgrat totes les mancances, els sistemes d'en senyament i sanitari funcionen de forma acceptable. Algú ha d'explicar que, malgrat les mancances en infraestructures, aquestes estan millor que les de certs països veïns, que Itàlia, per exemple. Algú ha d'explicar que les persones d'aquest país tenen un nivell intel·lectual i una capacitat de treball envejables per altres països.
Però, fugint del cofoisme propi de polítics, s'ha de dir clarament que amb això no anem enlloc, que si no millorem quedarem a la cua dels països moderns; tanmateix volem estar al capdavant d'aquests països. S'ha de dir que s'ha de fomentar la cultura de l'esforç i de l'estalvi. Que s'ha d'ajudar com mai la indústria exportadora (de fet ens hem de rein dustrialitzar), enfocant l'objectiu en desenvolupar tecnologies i processos que estalviïn energia i aigua, en desenvolupar energies renovables i altres que no generin CO2. Que cal disminuir com mai el fracàs escolar i que és urgent, molt urgent, fomentar la formació professional. S'ha de dir clarament que ningú ens regalarà res, que el futur l'hem de guanyar a pols, que no tenim drets només per haver nascut aquí, que si no espavilem no sobreviurem a la competència exterior. S'ha de deixar clar que el que ens preocupa és la justícia fiscal amb Espanya, que amb això resolt no ens preocupa quina ha de ser la relació amb ella, si de germanor, de cosinatge o simplement de veïnatge. S'ha de dir ben clar que acceptem i que volem integrar els nouvinguts en la nostra societat.
En fi, hem d'establir, dir i repetir fins fer-nos pesats, objectius clars. Perquè és molt important aconseguir una molt bona energia potencial que es pugui transformar en moviment.
L'energia és política en majúscules.
Bon Nadal a tothom.
Podem recordar els Jocs Olímpics com un període efervescent. Hi havia una ambició clara de modernització, de fer les coses bé, de voler mostrar-nos al món. Va ser un període clar de bona organització i de creació d'un objectiu concret, assolible a curt termini. Va funcionar bé l'energia interior i l'energia potencial; va ser fàcil fer, transformar, posar en moviment. Un dia vaig escriure que quan el Barça anava bé, la societat catalana funcionava millor; el Barça dóna una mica més d'energia potencial, però no és suficient per resoldre-ho tot, falten més coses. El mateix Pasqual Maragall tenia clara la necessitat de crear energia potencial quan després dels Jocs Olímpics es va inventar el Fòrum de les Cultures amb el mateix objectiu. Era una manera de crear energia potencial. En una empresa, un treballador estarà més motivat, tindrà més energia potencial, si el seu treball està prou valorat econòmic ament i socialment. Com més potencial creem, més treball aportarà. Tots aquests conceptes són els que la societat ha de posar en pràctica si vol reeixir, si vol ser eficient, assolint nivells adequats als mitjans que disposa.
És evident que avui a Catalu nya tot això falla. Ens falla la dispersió d'esforços, l'organització, i per tant, l'energia interior. Però encara ens falla més l'energia potencial. D'aquí ve el descontentament, la desafecció, el pessimisme, la baixa moral. El sistema polític està mancat de líders, o bé els que hi ha no en saben més. Són ells els que han d'apujar l'energia potencial, són ells els que han de col·locar els objectius comu nitaris, són ells els que ens han de dir on som i on volem anar, són ells els que han d'ajudar a identificar-nos, a saber veure la nostra diferenciació.
No tot és culpa de noms concrets. El sistema i la conjuntura actual també hi aporten la seva part difícil. La conjuntura, perquè l'arribada massiva d'emigrants fa que alguns d'aquests conceptes identitaris quedin diluïts i costi més reconèixer-nos. El sistema, perquè l'ordre polític actual fa molt difícil el sorgiment de líders nats; el control dels aparells dels partits comporta un funcionament continuista que impedeix qualsevol ruptura interna; és així com aquesta manera de fer premia els individus que no són conflictius i són fidels; per tant, poc trencadors en idees i, per definició, poc ambiciosos més enllà de conservar la cadira. És allò de qui es mou no surt a la foto. El mateix president de la Generalitat s'ha definit com un home de gestió. Està bé resoldre l'energia interior, l'organització, però no n'hi ha prou. Ha de pensar en treballar l'energia potencial, l'ambició. Per fer-ho, cal tenir molt clar el projecte de país i saber-lo explicar.
Algú ha d'explicar que la nostra comunitat, Catalunya, no està tan malament; que malgrat el canvi econòmic imposat per la globalització, les empreses que han sobreviscut poden tenir futur si l'encaren bé. Algú ha d'explicar que malgrat totes les mancances, els sistemes d'en senyament i sanitari funcionen de forma acceptable. Algú ha d'explicar que, malgrat les mancances en infraestructures, aquestes estan millor que les de certs països veïns, que Itàlia, per exemple. Algú ha d'explicar que les persones d'aquest país tenen un nivell intel·lectual i una capacitat de treball envejables per altres països.
Però, fugint del cofoisme propi de polítics, s'ha de dir clarament que amb això no anem enlloc, que si no millorem quedarem a la cua dels països moderns; tanmateix volem estar al capdavant d'aquests països. S'ha de dir que s'ha de fomentar la cultura de l'esforç i de l'estalvi. Que s'ha d'ajudar com mai la indústria exportadora (de fet ens hem de rein dustrialitzar), enfocant l'objectiu en desenvolupar tecnologies i processos que estalviïn energia i aigua, en desenvolupar energies renovables i altres que no generin CO2. Que cal disminuir com mai el fracàs escolar i que és urgent, molt urgent, fomentar la formació professional. S'ha de dir clarament que ningú ens regalarà res, que el futur l'hem de guanyar a pols, que no tenim drets només per haver nascut aquí, que si no espavilem no sobreviurem a la competència exterior. S'ha de deixar clar que el que ens preocupa és la justícia fiscal amb Espanya, que amb això resolt no ens preocupa quina ha de ser la relació amb ella, si de germanor, de cosinatge o simplement de veïnatge. S'ha de dir ben clar que acceptem i que volem integrar els nouvinguts en la nostra societat.
En fi, hem d'establir, dir i repetir fins fer-nos pesats, objectius clars. Perquè és molt important aconseguir una molt bona energia potencial que es pugui transformar en moviment.
L'energia és política en majúscules.
Bon Nadal a tothom.
