Balances Oktoberfest ha trigat, però m'he adonat de què fàcil és penjar un vídeo al bloc. Dins la secció antològiques i patològiques, i per començar a aprofitar aquesta mina que són avui dia els vídeos a la xarxa, que millor que posar el final d'una pel·lícula, els títols de crèdit de Dogville del director (i salvatge) danès Lars von Trier. Si no heu vist la pel·lícula, recomanem que ho feu; només amb aquesta cançó d'un altre crack, Young Americans de David Bowie, us podeu fer una idea de què bona pot ser. Molta i molta i molta qualitat. Només una pista: recomanada per a tots els amants del cinema...i del teatre!!!
Eduard |
dissabte, 22 de desembre de 2007 | 00:40h
És curiós, no recordava aquests crèdits finals, suposo que la pel·lícula en sí ja era prou impactant... La Nicole Kidman estava esplèndida, i la posada en escena era genial.
Apunts i entrades relacionades amb Argentina, un paÃs amb el qual m'uneix una quÃmica molt especial i pel qual sento una estima profunda per la seva terra i sobretot per la seva gent.
Pel·lÃcules totalment prescindibles i que tenen un punt d'irritant per la decepció que suposen. Pel·lÃcules que són al llindar de Quina merda!, però hi ha aspectes que les salven.
Comentaris sobre obres que no consten al cà non de la literatura catalana, i que generalment no mereixen de no ser-hi. La paraula "anticà non" vol dir això, que sóc en contra d'un cà non que oblida autors de la talla dels que tracto.
