joanvila |
dijous, 20 de desembre de 2007 | 09:07h
Mica a mica anem fent camí amb la MAT. Si fa un mes Mario Monti era a Girona per escoltar els arguments a favor i en contra de la MAT, ara ja hi ha un document per discutir entre els governs espanyol i francès.
La proposta de Mario Monti és gairebé l'única possible si es vol satisfer tothom. L'enrocament francès després del Debat Publique de l'any 2003 va fer inviable el traçat proposat per la Jonquera. A partir d'aquí es va suggerir passar pel Vallespir, proposant encara un disbarat més gran. Finalment s'ha presentat continuar passant per la Jonquera però soterradament. El traçat esdevé simètric. A Baixàs hi arriba la MAT aèria. A Santa Llogaia també hi arribarà aèria. Entre ambdós punts la connexió serà soterrada.
La primera vegada que des de Pimec vàrem proposar soterrar la línia d'interconnexió va ser el juliol de 2005, durant la presentació d'al·legacions al Pla d'Energia de Catalunya. Des de llavors, hem insistit sovint en aquesta opció, creient que era possibilista.
És clar que el moviment No a la MAT ara voldrà que es soterri la resta de la línia fins a Vic. Cal trobar arguments per no crear precedents i evitar que tothom exigeixi soterrar totes les línies d'alta tensió, fet impossible tècnicament i econòmicament. Seria un bon argument soterrar les connexions internacionals i el pas per Parcs naturals.
Ara que ens acostem al final demano als alcaldes opositors que canviïn d'estratègia, que deixin de dir que ningú els ha demostrat la necessitat i que pactin el que encara és possible. Encara es pot pactar una part del traçat entre Bescanó i Santa Llogaia i encara es poden pactar compensacions.
Hem d'entendre que resoldre els problemes d'energia, així com els d'aigua, passa per trobar solucions elèctriques amb energia renovable. Aquestes demanen una xarxa forta, fiable i amb dues noves connexions amb Europa. Per això és important fer bé la connexió per la Jonquera, perquè acte seguit ve la del País Basc.
El juliol de 2005 l'enginyer i col·laborador del Diari de Girona Joan Vila va proposar, en representació de Pimec, soterrar la línia d'alta tensió al seu pas pels Pirineus. En els mesos següents, Joan Vila va descabdellar aquesta proposta en diversos articles publicats al nostre diari. Vila considerava que « tindria més possibilitats d'èxit si fos feta per tots (...) El major condicionant és la inversió i la dificultat de soterrar alguns trams llargs (...) En menys de vuit anys es pot haver amortitzat el soterrament de la línia». Dos anys després, el coordinador designat per la Comissió Europea, Mario Monti, ha arribat a la matexia conclusió segons es desprén d'un primer informe que ha enviat a l'organisme europeu. Pel que es dedueix, Monti, després d'inspeccionar sobre el terreny els pros i contres de la línia d'alta tensió, ha arribat a dues conclusions: 1. La seva construcció és necessària; 2. La línia aèria provoca un fort rebuig en el territori, sobretot a la Catalunya Nord, per l'impacte ambiental i paisatgístic. Per tant, Monti ha resolt el jeroglífic proposant un soterrament que fins ara havien descartat el Govern espanyol, el català i Red Eléctrica Española. El secretari d'Estat d'Energia, Ignasi Nieto, va instar el passat mes de setembre els ajuntaments a pagar el sobrecost si volien el soterrament. Ara, un cop coneguda la proposta de Monti, tots dos governs ho veuen bé. El soterrament té dues dificultats. D'una banda l'elevat cost (es xifra en deu vegades superior a la instal·lació aèria) i el precedent que pot crear. Malgrat que alguns col·lectius contraris a la MAT varen mantenir ahir la seva oposició, segons ells perquè ningú no els ha demostrat la necessitat de la línia, no hi ha dubte que la proposta de Monti és la ideal i la que genera menys rebuig. Caldrà veure ara què decidiran els Governs espa nyol i francès i qui finançarà, i com, l'elevat sobrecost.