Centenars de milers de persones ens vam manifestar, el passat dissabte 1 de desembre, pels carrers de Barcelona. El caos ferroviari de rodalies provocat per les obres de l’AVE n’era l’excusa i la demanda del dret a decidir (pactar amb el PP, Mas?) el motor de la mobilització.
La manifestació va ser àmplia i diversa però la sensació de voler més del que hi ha hagut fins ara semblava la tònica compartida, des de CiU fins a la CUP. Uns i altres, però, vam coincidir en això del dret a decidir i em sembla bàsic que aquest en fos el missatge central, malgrat els diais pro-PSC-PSOE ho ignorin completament o quan ho han recordat ha estat, només, per parlar del “perill independentista”. El dret a decidir és la base de la democràcia però no es pot circumscriure a un àmbit concret i negar-lo a la resta, això seria jugar la partida amb les cartes marcades, massa marcades. Així, si el dret es reclama per triar quin tipus de relacions ha de tenir el Principat amb Espanya també és lògic que alguns el vulguem exercir una mica més enllà.
Passant per Via Laietana a l’alçada de l’edifici dels sindicats, Maulets va penjar una pancarta que més o menys deia “Dret a decidir en economia: autogestió”. Magnífic. Aquest sí que és “el dret”. Perquè canviar fronteres de lloc és una pràctica que ha estat corrent en el segle passat i en l’altre i tot, i en canvi, canviar el règim econòmic, adequant-lo a les necessitats de les persones i no dels que més tenen, gairebé sempre s’ha hagut d’aconseguir amb vessaments de sang tot i que és objectiu central per a totes les persones que en algun cop de la nostra vida hem aspirat als tres principis que va proclamar la revolució francesa: llibertat, igualtat i justícia. Arribats aquí, alguns pensem que per aconseguir la igualtat ens cal poder triar com administrem l’economia i posar-la al servei de les persones, de totes. Aquest és l’àmbit principal on volem decidir, sense menystenir el dret a ser part o no d’un determinat invent s’anomeni aquest Catalunya, Espanya o els Països Catalans.
A veure si ens podem veure aviat!
Bartra l'estic descobrint aquests dies. I suposo que l'obra que comentes la deuria escriure a l'exili, no?
Una abraçada!