Jordi Hereu diu que no executarà les accions que li imposa l'oposició municipal (ho diu ell amb una certa elegància; ho diu algun company seu pel broc gros, com si fos traït pel subconscient menys confessable). En la manera de dir-ho hi ha un error de partida: no és l'oposició qui imoposa. És el joc de majories i de minories vigent actualment en el consistori barceloní. L'alcalde s'empara en la no gens clara delimitació de funcions legislatives, executives i de control atribuïdes als diferents organismes de la Casa Gran. Però no pot emparar-se en el "no em dóna la gana", quan de fet l'oposició el que fa és tan sols "indicar" el que ha de fer, donat que els mitjans per fer-ho els té ell.
Nosaltres defensem que l'alcalde i el seu equip no poden actuar en contra de la viluntat majoritària de la ciutat. Ells defensen que sí que ho poden fer. Sincerament crec que és un enroc retòric. Espero que sigui retòric. Altrament seria molt preocupant. Ha de corregir.
Nosaltres defensem que l'alcalde i el seu equip no poden actuar en contra de la viluntat majoritària de la ciutat. Ells defensen que sí que ho poden fer. Sincerament crec que és un enroc retòric. Espero que sigui retòric. Altrament seria molt preocupant. Ha de corregir.
