Divendres, 7 de desembre de 2007.Xuclà ha dormit més de dotze hores de rellotge, des d'ahir a les vuit de la nit que arribàrem a casa fins a les onze passades del matí del dia següent. Supose que serà el que es coneix com una "son reparadora". Es troba substancialment millor, encara no està massa catòlic però es pren un té de roca per a desdejunar i una altra vegada a la carretera. Arrepleguem a Laura en Alaquàs i ens dirigim cap a Real de Montroi. Ens fiquem de seguida mans a l'obra. En quasi totes les cançons n'hi ha arranjaments de violí, de tal manera que hem planificat un dia sencer dedicat a aquest instrument, volem gravar amb tota la tranquil·litat del món. Després d'enregistrar l'acompanyament de Síl·labes de vidre, Tinc una mania inconfessable i Contra el ciment, ens n'anem a dinar al Mesón Extremeño que està situat a tocar de ca Vicent. Mengem una amanida i alguna cosa lleugera per oferir-li una miqueta de treva a la panxa, més que res. Alfred em va telefonar ahir per la nit i em va dir que també s'havia posat fatal de l'estómac. Dinar i sopar fora de casa tots els dies no és molt saludable, està més que comprovat. Allà a les quatre tornem a la feina: queden Lletania, Sense equipatge, Línia 1 i un parell de provatures en Pamflet. Laura ha vingut amb la lliçó apresa i abans de les vuit de la vesprada ja hem acabat d'enregistrar tots els temes: en aquest disc, a diferència de Futur en venda, el violí tindrà un paper preponderant, més coherent amb l'espectacle que oferim en directe. Durant els tres darrers anys haurem fet més d'un centenar de concerts amb un format minimalista de guitarra acústica, violí i veu, raó per la qual era necessari buscar uns arranjaments per a Teoria del caos que combregaren perfectament amb l'essència de la nostra proposta artística. Laura ha gravat alguns fragments de violí que posen els pèls de punta, cada vegada les cançons estan més vestides i comencen a semblar-se al que nosaltres tenim en el cap. Ens n'anem a casa a descansar una miqueta. Després de sopar hem quedat per a prendre alguna cosa. En Alaquàs tots els locals que solem freqüentar estan plens de gom a gom, o siga que agafem el cotxe i fem via cap a València. Aparquem prop del barri del Carme. Ens fem l'última a Ca Revolta i promptet cap a casa, que demà encara ens queda feina a Real de Montroi i hui ha sigut un dia molt llarg.
M'agrada molt el títol. De fet, què et sembla si ho parlem tot plegat demà, prop de la Plaça Rodona de València?
: )
cuida't i que vaja bé al Racó de la Corbella!
una abraçada
Pau
Pau, doncs si estàs pel Bages... aquest dijous vai a sopar a casa del Cesk... t'apuntes??... (Cesk, em deixes convidar-lo, oi??) ;-)
Abraçades de neu pels dos!!! (Avui nevarà a l'Alt Camp!!!!!!!!Uuuooo!!!)
un beset
Pau
PD: A Manresa no sé si nevarà, però fa menys dos graus i això per a mi ja és inhumà... hehehe