En deu dies es pot muntar una batalla. Ben planificat, i amb bona part dels ressorts del poder i els recursos mediàtics a la seva disposició, el PSC ha plantat cara tot just després d'una manifestació que l'ha deixat en evidència. Les declaracions de Joan Ferran podien haver quedat aïllades, però deu dies després és un fet que ens trobem davant d'una ofensiva de primera. Amb quin objectiu? Encara no n'estic segur. Amb quin resultat? La desestabilització del Govern de Catalunya. El PSC-PSOE provoca, i provoca i no para de provocar. L'estratègia sembla ser fer i dir coses que saben perfectament que ERC no pot assumir. I les crítiques que està rebent ERC per part de l'independentisme en termes d'apoltronament, de connivència amb el nacionalisme espanyol del PSC, etc., tenen una altra lectura. És cert que ERC no reacciona amb la ruptura immediata de l'acord de govern que alguns voldrien, però cada cop és més escandalosa la manera com el PSC ho torna a provar. En el moment que surti un membre del Govern aixecant la veu se li llançaran al damunt amb l'excusa que ERC necessita “marcar paquet” independentista. En aquest sentit, la serenitat i la paciència que està demostrant ERC davant dels embats del PSC és digna d'elogi. Però el problema és que el PSC ja ha fet l'aposta i anirà fins al final. No pararà fins que faci entrar ERC en l'espiral de tensions.
Dia 4: Joan Ferran és entrevistat per El Periódico (apunt) i diu allò de la crosta tres dies després que TV3 hagi cobert d'una manera més que deficient una manifestació històrica. Dia 5: El Periódico persisteix en la línia oberta per Ferran en les seves informacions. Dia 6: altres blocaires i socialistes en general com Albert Aixalà o Carme Figueras s'apunten al debat i atien el foc. La batalla ha començat i cal arreplegar actius. La setmana comença amb el tancament del repetidor de la Carrasqueta. Silenci de Clos. Inacció de Montilla. Això ja és un front obert i van arribant els posicionaments. Tothom a tibar la corda. Solbes torna a negar-se a publicar les balances fiscals. Iceta es queixa perquè Benach no ha protegit la llibertat d'expressió de Ferran i torna a dir que el dret de decidir és una “apel·lació buida”. Com que ERC no respon a les provocacions, com que la primera fase de l'estratègia falla, es passa a la segona: la infiltració de la rumorologia a través de confidencials. Cal preparar l'opinió pública per al post-trencament: cal anar dirigint el pensament de la ciutadania cap a la idea que és ERC qui tiba massa la corda (mentre l'independentisme crític li retreu que no reacciona!!) i que ho fa perquè necessita “marcar paquet” davant d'uns mals resultats electorals que les enquestes ja els avancen.
La batalla, doncs, és oberta i només és qüestió de dies que l'espiral de tensió esclati. De dies o d'hores, ja no ho sé. De moment, tot i que Benach ha aguantat un altre cop l'envestida, El Debat destaca una primera resposta d'alguns dirigents d'ERC: la creació d'un web en què es rebutgen els intents de pressionar els mitjans. El PSC és a l'ull de l'huracà com mai. El llibre que vaig publicar a l'agost, Vostè té un problema i aquest problema es diu PSC, és més actualitat que mai. I dimarts vinent dia 18 a les vuit del vespre es presenta a la biblioteca d'Arenys de Mar. Us convido a venir i a parlar-ne. I també us convido a llegir un altre bon article d'Enric Marín a El Punt.
Per cert: la Björk també forma part de la crosta? S'atreviran a tocar-li el crostó?
Un altre escenari possible seria que poc abans de les eleccions el PSC torni a expulsar els conseller d'ERC, pensa que seria una jugada molt bona pel PSOE, guany de vots a Espanya i una participació electoral alta a Catalunya, encara que sigui amb nacionalistes. Que els nacionalistes, sobiranistes, catalanistes es quedin a casa o votin en blanc pot ser molt perjudicial pel PSOE ja que sempre afavorirà el PP. A més amb ERC fora del govern ja seria molt més senzill pactar a Madrid amb CiU.
Ja dic, tot això dependrà de les enquestes, però sigui el que sigui em sembla que passades les eleccions generals tindrem canvis a Catalunya. (A no ser que guanyi el PP amb majoria absoluta).
"En el cas d’ERC, la tàctica que ha seguit el PSOE-PSC ha estat la de provocar i accentuar el síndrome de Perpinyà. De la mateixa manera que el segrestador en el síndrome d'Estocolm per aconseguir que el segrestat cooperi utilitza la por ,la fam i l’aïllament com arma junt amb l’argument de que els altres (família, policia..etc) son els darrers culpables de que la situació continuï igual; En el síndrome de Perpinyà , el PSOE-PSC sap que com més incompliments dels pactes faci i intransigent sigui, junt amb l'argument que la culpa darrera de tot això hi ha la dreta (CiU i/o PP), més fàcilment provocaran la cooperació d'ERC. Aquest cooperació provoca a vegades estupor dins del catalanisme que es tradueix en una manca de reacció a temps i una divisió que els nacionalistes espanyols en treuen profit.
Com més gros es d’incompliment per part del PSOE-PSC envers el que varen pactat amb ERC, més provoca dins d'aquest dirigents un autoengany que fa empassant-se els arguments típics de que la culpa es de tot es d'en Mas en pactar l'Estatut a la baixa o si escau per parar l'ascens nacionalisme espanyol del PP."
Ara farà falta veure com serà de gros l'estomac d'aquest dirigents per empassar-se els gripaus que cada dia aniran sent més grossos.
Tot per una estratègia equivocada que no han estat capaços de rectificar a temps!
Felicitats per l'article
On demà podria caure la Sagrada Familia per culpa de l'escòria i el seu electorar continuaria tan feliç, llavors això els permet actuar a catalunya com si el país fos un ratolí de laboratori on ho poden fer experiments.