O anem a remolc o prenem la iniciativa i ens hi anticipem, deia. I crec que una manera d'anticipar-s'hi és la desobediència en les eleccions del 9 de març. La gran quantitat de comentaris que sempre reben els apunts de la sèrie “No t'abstinguis: planta't”, com el d'ahir, em fan pensar que el debat és possible. L'Estat espanyol ens tanca les portes a cada dos per tres, ens imposa les seves regles del joc i si les seguim no tenim gaire possibilitats. Llegiu, per exemple, l'article d'Isabel-Clara Simó a l'Avui d'avui. Les posicions sobre el comportament electoral de cara al 9 de març són diverses, i per algunes ofenses a la meva persona veig que també hi ha tensió. Hi ha qui no vol “llençar” el vot perquè creu que el nacionalisme espanyol es farà un panxot de riure, però jo em pregunto: que no se'l farà igualment com ja fa temps que se'l fa? La qüestió és si partidaris de l'abstenció, del vot en blanc, del vot nul organitzat o del vot a partits sense representació parlamentària tipus PRC estarien disposats a canviar el sentit del vot en benefici d'un consens majoritari. Jo proposo un nul organitzat, però estic disposat a canviar si ens posem d'acord. I per poder-nos posar d'acord ans cal un mínim d'organització que des d'un bloc i prou no és possible. Caldrà veure si algú més s'apunta a fomentar aquest debat, encara que sigui sense prendre-hi partit.
Canviant de tema, segons una notícia d'El Punt, ahir Ciutadans pel Canvi va organitzar un acte que ha generat dos protagonistes. L'un, López Bulla, assegura que la societat civil està fortament subvencionada. Segurament ho diu perquè pensa que les subvencions retallen la llibertat i perquè ell voldria una societat civil lluitadora, transformadora. El que passa és que la societat civil s'està movent per impulsar la independència, i això no li deu agradar. Solució: obrir el debat de la subsidiarietat i donar entenent que la manifestació de l'1-D, per exemple, la pagava ERC. Lleig. L'altre, Pasqual Maragall, que avui diu que no és independentista (demà potser ho tornarà a ser), però que tenim el dret de decidir i l'hem de poder exercir.
I finalment, el Propostes després de l'1-D té avui Artur Mas com a protagonista. La frase diu que “cal crear un gran consens de la societat catalana pel dret de decidir”. El meu vot ha estat favorable, però més aviat perquè estic en desacord amb la formulació contrària. Si algú em digués que no cal que hi hagi consens sobre això li diria que s'equivoca, però en part també és cert. No cal crear-lo perquè ja existeix. Un diari que no és gens sospitós d'independentisme va publicar una enquesta segons la qual més del 60% de la població és partidària d'exercir aquest dret. En tot cas, jo diria que la clau és afegir-hi la més gran quantitat de socialistes possible, que com a demòcrates que diuen ser no poden estar-hi en contra. Alerta, doncs, perquè si el consens ja hi és i no el veiem, encara podríem rebaixar horitzons i buscar altres consensos.
PS: Tampoc no us podeu perdre el Mail Obert d'en Martí Estruch.
L'independentisme creix, no gràcies a ERC, sinó gràcies a l'espanyolisme de PSOE i PP: Com sino pot ser que creixi l'independentisme i ERC perdi vots? Perquè els líders no sonen creibles. Sonen hipòcrites. CiU no és molt millor, i per això no recuperen vots, però està clar que mentre hi hagi aquesta direcció, ERC continuarà perdent vots. I és que seien capaços de tornar a fer president en Montilla.
Ah, Mir, la sociovergència, que ERC treu sempre durant les campanyes electorals, és un argument molt feble, perque no s'ha produit mai. En canvi, la socioesquerra s'ha produit en molts llocs: Barcelona, Girona, Tarragona, Diputació de Barcelona, Diputació de Lleida, Diputació de Girona, Generalitat, i Parlament Espanyol (on molts encara recordem al sr. Ridao fent els 100 metres passadís per votar a favor d'uns pressupostos lesius per Catalunya de forma "totalment gratis" segons paraules del Sr. Puigcercós). La sociovergència és una possibilitat, la socioesquerra, amb el PSC-PSOE fent i desfent a cor que vols, és una realitat.
L'opció guanyadora és l'abstenció i com la manifestació de l'1D ens l'hem de fer nostre.
De res ens serveixen ERC i Ciu a Madrid, que els voti qui cregui en ells -seran molts! - qui cregui en el PRC té l'obligació moral de votar-lo, qui no hi cregui té l'obligació moral i lliure de no votar-lo.
Els vots blancs i nuls seran minoritaris i ens deixaran amb el cul enlaire. L'abstenció amb l'emprenyada, la falta de confiança i el dessig de trencar amb Espanya creixerà i creixerà ... serà guanyadora i serà nostra!
En tres mesos no qualla res, val més fer surf i nadar sobre l'onada.
Barrera ho ha dit: Abstenció! Ja n'hi ha prou de fer espanya i oblidar Catalunya!
Ciu i ERC no són ni capaços de fer dimitir una ministressa; Zapatero es fot dels catalans i del nostre Parlament de fireta, Parlament colonial pel messellisme de tots, i venut i traït pel Mas, ... Carod, Duran, Puigcercós i Ridao i tots els altres. Tot just fa 6 mesos ens van fotre l'estatut nyap, l'estatut merda, l'estatut esclau i ara ja tornem a parlar de balances fiscals -regalades per ERC cada any del Trpartit- tornem a parlar de Concerts econòmics traïts, venuts i llançats a la clavaguera per en Mas fa 6 o 9 mesos ... quina presa de pèl és aquesta? Dos dies després el Solbes ja amenaça amb les partides pressupostàries, en Guerra calla amb el ribot a la ma com si es tractés d'un cínic botxí ... etc etc
Millor trencar i de pressa, i marxar d'aquesta casa de putes amb perdó de les putes, que el macarra de torn ens vol fotre! Cal marxar abans no ens caigui la casa a sobre com els va passar als Kossovars!
Abstèncio per trencar més i més! Abstenció per empènyer més i més! Abstèncio per marcar amb el paquet dels altres!
Salvador Molins (President del BIC i President de Som 10 Milions.
Jo diria que el recobrament, el camí i decisió cap a la independència no l'aturaríem ni que vulguem els qui hi estem apuntats. I no estic pensant en forces misterioses que ens portin aquí o allà, sinó en que hi ha prou ciutadans que ja no es creuen el conte transicional de que el que necessitem els cures i papás als parlaments per a salvar-nos de les temptacions separatistes o de voler alguna altra cosa que la sagrada unitat que tant ens estima........ I hi ha prou gent que ja no té por de parlar dels Països Catalans i d'independència.
Als sociòlegs o altres estudiosos de la societat els demanaria, per curiositat ciutadana, si han fet, o tenen pla de fer-ne, algun estudi sobre els efectes de situacions com aquesta.
També em sembla que els joc de paraules de CiU i als que s'hi apunten amb això del camí cap a "el dret de decidir" (que calculen, 15? 25? una generació?) no s'aguantarà gaire. Si més no és expressió d'un desig, que seria alhora una demanda de serietat als polítics i informadors. Ja n'hi ha prou d'embolics verbals i conceptuals per a marejar el personal, no?
O, pot ser no, diria que la insostenibilitat d'aquestes idees de campanya sobre el dret que tenim és una cosa més forta. Perquè la consciència, o el saber del cert com estem, no és un procés, és un instant. I tota la feina de mentides que respecte a drets, conculcació d'aquests drets, amenaça de "fractures", i pressió del poder estatal per a acabar amb la nostra societat, es desmunta a partir d'unes quantes informacions ben donades.
Em pregunto, aquests del Mantenimiento, no saben que s'ha acabat la mascarada de la concòrdia-España? Estaran els professionals de la informació, estarem els ciutadans a l'alçada que demana la situació?
Jo veig coses molt bones.