I parlant de remeis contra el jet lag, res pitjor que començar a fer horaris estranys. Avui m'he llevat a les 03:45 AM per agafar un avió cap a Santiago de Compostela a les 06:00 AM a l'aeroport d'El Prat i començar la ronda de visites i reunions que tinc concertades al llarg d'aquesta setmana i principis de la propera, per les Espanyes. Però no em queixo. He tingut ocasió de passejar una estona pel casc antic de l'esmentada ciutat gallega. Magnífic.
Sempre és qüestió de buscar el costat positiu de les coses. Quan torni a Guangzhou buscaré si existeix un proverbi xinès que descrigui aquest enfocament.
PS1: per la tarda ha continuat el tour. Ara escric aquest post des de Toledo. Sóc sopant al bar de l'hotel, aporrejant l'ordinador i veient (escoltant...) el partit del Madriz a la Tv...
PS2: conversa a la barra del bar. El cambrer explica el mite que diu que la comunitat xinesa a l'Estat Espanyol quan hi ha una persona que mort, li passa els papers a un altre compatriota per a què els pugui utilitzar. Per aquest motiu, formalment encara és viu...i no hi han morts xinesos oficialment. No l'havíeu sentit?
Pel que fa als xinesos, molt bò el mite del cambrer. Però a mi me'n van explicar una altra de més creible. Diuen que els xinesos venen a Europa de joves (entre 20 i 35-40 anys), i quan ja tenen aquesta edat i ja han fet prou diners, perquè no paren de treballar, marxen cap al seu país a viure de renta. I el cert és que és molt difícil trobar xinesos vells, no creieu? Digueu-me credula, però aquest me'l vaig creure de ple, i encara me'l crec, jejejeje.
Salut i abraçades!!