En Joan Ferran pot respirar tranquil. La crosta nacionalista de TVC, que tant l'amoïna, ja no podrà inculcar nacionalisme català al País Valencià. Finalment, amb el tancament del repetidor, ja no sentiran aquell borinot nacionalista que no els deixava viure. Finalment el País Valencià viu en la normalitat ferranenca. No sé què en deu pensar Ferran i la resta del PSC. Potser en diran alguna cosa, però el que diguin pertany a l'ordre de les paraules, i el fet és que el repetidor ja s'ha tancat. I això ha passat a l'Estat espanyol, on es veu que una comunitat autònoma (per dir-ho en els termes socialistes) pot privar els seus ciutadans, en ple segle XXI, de veure la televisió catalana. Inèdit. Insòlit. Insultant.
Comença el compte enrere fins a les eleccions estatals i tot suma. Avui Vilaweb sotmet a votació la proposta d'Heribert Barrera de votar en blanc. A diferència de les dues propostes anteriors, no hi ha consens. Fins i tot són més els contraris que no pas els favorables. La proposta de votar en blanc no té, doncs, gaire bona acollida. És clar que tampoc podíem esperar-ne un consens del 90%. Cal tenir en compte que el perfil de persones que participen en aquestes enquestes és força polititzat. I això vol dir, en molts casos, persones que militen a partits. Lògicament, tant el vot en blanc com el vot nul són posicions que no poden defensar i no ho faran a no ser que una gran pressió acabi fent que el partit s'hi manifesti a favor. Això ho pot dir Heribert Barrera perquè és qui és, però si ho diuen altres militants o dirigents, segur que el periodisme groc en fa notícia i els adversaris polítics ho aprofiten.
En el debat sobre el tipus de vot que més convé al país el proper 9 de març, doncs, no podem comptar amb els partits. Si cal organitzar una campanya pel vot en blanc o pel vot nul, caldrà fer-ho al marge dels partits i, en qualsevol cas, quan tingui prou suport, intentar que s'hi afegeixin. Talment com ha passat amb la Plataforma pel Dret de Decidir. Són aquesta mena de plataformes i entitats com Òmnium o altres, és a dir, la societat civil, els qui poden donar un cert sentit a les eleccions del 9 de març. Tal com anem, i si no hi ha res de nou, d'aquí a tres mesos hi haurà una abstenció rècord i, un cop passades les eleccions, res de nou. Perquè guanyi qui guanyi, la nació hi perdrà. Si juguem amb les seves regles, no hi ha res a fer. Només podem aspirar a una mica més de peix al cove. Fins ara potser en teníem prou. Ara ja toca plantar-se i jugar amb regles pròpies.
Un 10 per en Barrera: Espanya no ens interessa!
Per tant la resposta és promoure l'abstenció que d'entrada ja serà guanyadora! Ni vot en blanc ni vot nul, estadísticament minoritaris, perdríem potència.
La millor opció és l'abstenció!
A banda, tingueu ben clar que sense estat propi som morts! perdrem dignitat, llengua i drets! Per tant la tasca d'ara és trencar amb Espanya, trencar els ous per poder fer la truita! Aquest és l'esforç eficaç, la resta és morir a pessics!
I com podem fer-ho? no anant sols sinó com un exèrcit organitzat. No n'hi ha prou de lluitar, s'ha de lluitar bé! No tots podem ser Generals, hi ha d'haver soldats. Hem d'admetre que hem de ser dirigits, ben dirigits i coordinats. Catalunya Acció té la capacitat i vocació -i no pas jo- d'esdevenir amb els millors de vosaltres l'Estat Major de l'Alliberament Nacional Català.
Salvador Molins (Conseller de Catalunya Acció)
Un 10 per en Barrera: Espanya no ens interessa!
Per tant la resposta és promoure l'abstenció que d'entrada ja serà guanyadora! Ni vot en blanc ni vot nul, estadísticament minoritaris, perdríem potència.
La millor opció és l'abstenció!
A banda, tingueu ben clar que sense estat propi som morts! perdrem dignitat, llengua i drets! Per tant la tasca d'ara és trencar amb Espanya, trencar els ous per poder fer la truita! Aquest és l'esforç eficaç, la resta és morir a pessics!
I com podem fer-ho? no anant sols sinó com un exèrcit organitzat. No n'hi ha prou de lluitar, s'ha de lluitar bé! No tots podem ser Generals, hi ha d'haver soldats. Hem d'admetre que hem de ser dirigits, ben dirigits i coordinats. Catalunya Acció té la capacitat i vocació -i no pas jo- d'esdevenir amb els millors de vosaltres l'Estat Major de l'Alliberament Nacional Català.
Salvador Molins (Conseller de Catalunya Acció)
Ara no hi ha problema. I el més greu és que el PSC i ERC s'han aprofitat d'ACPV com podeu llegir a l'article d'en Partal, va bé recordar les coses. Són uns miserables.
Imperdonable. Avui perdoneu però és que estic paral·litzat, necessitaré uns dies per païr el que ens han fet i el que han deixar que ens facin.
Totalment d'acord respecte als comentaris sobre en Joan Ferran i els socialistes catalans, però crec que no podem fer els ulls grossos a una qüestió que, per a mi, és colpidora: tot aquest drama de la recepció de TV-3 al País Valencià va començar, si no m'erro, per una decisió d'en Montilla, i aquest home i tots els seus adlàters manen a la Generalitat de Catalunya ben tranquils gràcies al partit en què milito i amb què simpatitzes, per la qual cosa, des del meu punt de vista, ERC, si no fa intents seriosos per capgirar-la, en serà coresponsable. Això, per a mi, és intolerable. Crec que no hi ha cap justificació del fet que un partit independentista comparteixi despatxos i àmbits de decisió amb una gent que no vol fer res per salvar-nos de la desaparició o que fins i tot col·labora perquè es realitzi. Segurament em replicaràs amb les teves habituals frases brillants ("això és una mostra més del pols (sic) ideològic entre el PSC i ERC") o amb els teus arguments freqüents que em costen d'entendre ("la culpa és de CiU perquè no és independentista"), però, em sap greu dir-ho, semblen excuses de mal pagador. Només et diré una cosa: ¿què hauríem dit de CiU si això hagués passat en un govern CiU-PSC? No em vull ni imaginar la de penjaments que tots plegats hauríem abocat contra CiU; com a mínim els hauríem dit "col·laboracionistes". Ara passa amb ERC al Govern i la culpa, és clar, és únicament del PSC. Jo no m'imagino uns negres compartint el govern amb uns blancs partidaris de l'"apartheid". Potser no trobaràs encertada aquesta comparació, però jo ho veig així. Els socialistes espanyols ens volen mal i volem que desapareguem com a nació i els socialistes catalans ja hi vénen bé; per tant, és inaudit que la gent nostra (la d'ERC) s'embruti les mans governant-hi. Tal com van les coses, crec que a Catalunya s'ha de crear un "cordó sanitari" que aïlli el PSC i l'enviï al costat del PP i C's; de moment, sembla que els dirigents d'ERC ni s'ho rumien.
Vist com les gasta el PSC i la inutilitat que suposa pretendre res d'aquesta colla de genteta, diria que
*ha valgut la pena provar-ho per comprovar que amb el PSC no hi ha res a fer
*el galdós paper d'ERC a hores d'ara sols el veig positiu si serveix per debilitar els sociates, encara que sigui a costa d'ells mateixos com està essent
*és imprescindible crear un cordó sanitari contra el PSC i el PP. Són igual de perillosos i hostils contra el nostre país. És prioritari desallotjar el PSC de tots els centres de decisió al preu que sigui.
Espero que no em vingui algú dient que aquesta és una excel·lent estratègia d'ERC encaminada a fer-nos desvetllar les nostres adormides consciències perquè seria massa.
i després de 9 mesos els nostres súper espavilats i eficients dirigents d'ERC han estat incapaços de impedir-ho.
Si amb això no son capaços de fer res, com collons poden pretendre liderar l'alliberament nacional.
Si haguessin amenaçat en trencar el pacte amb el PSC-PSOE, segur que en Montilla amb el "tonto" del Clos haguessin fet el que fos perquè TV3 continues al País Valencià. Però si sempre en Carod i Pugicercós diuen que mai posaran el govern entredit, a les hores amb quina força podem canviar la situació
Després de la manifestació cal fets i no paraules.
Ara per ara cap espanyolista ens té respecte!.