Els meus matins de diumenge són ja rutinaris; esmorzar, prendre el cafè i llegir el diari.Avui fa 18 anys es va signar el conveni sobre els drets dels infants. Segueixo llegint :
'Per desgràcia, les mesures contra la pobresa infantil i el risc social encara es veuen com una despesa, i no com una inversió, imprescindible èticament i molt redible socialment'. ' Si hi ha pobresa, la canalla en l'entorn urbà viurà en barraques, sense higiene, amb desnutrició i infeccions. És un tsunami silenciós, que mata en silenci'.
'Aquí a Barcelona, no tenim tots els drets coberts: hi ha gent que viu al carrer'.
'Entre 5.000 i 6.000 menors estan en situació de vulnerabilitat o risc a Barcelona. Invisibles. Més invisibles encara els menors estrangers sols'.
'Vull aprendre i que els altres aprenguin'. ' La ment d'un infant no pensa en luxes, sinó en comprtir, viure junts, fer amics ... És alegria. Això és el que necessita el món per canviar'.
Com és habitual tot llegint el suplement 'Presència' d'El Punt he copiat aquestes frases. Sense més comentaris i tots hauríem de reflexionar.
La fotografia correspòn a Sapa (Viêt Nam ), al poble de Taphin. L'infant encara dorm tranquilament ben aixoplugat a l'esquena de la seva mare.
'''null'''
