Dickens empra molt poques vegades l'adjectiu "bleak" —amb el motor de recerca de la Dickens Page, no resulta gens difícil comprovar-ho—, i quan ho fa és per referir inclemències meteorològiques molt extremes o contrades o llocs gens acollidors, on viure o sobreviure és gairebé impossible.
He trobat només dues excepcions, una a "Dombey and Son" —1846-1848— Cap. V on empra l'expressió "bleak fellowship", l'altra és "Bleak House". En tots dos casos utilitza "bleak" amb substantius de significació diametralment oposada, creant un parell d'oxímorons d'una contundència extraordinària.
No és gens infreqüent l'ús que fa Dickens de recursos semblants, basats en l'antítesi: només començar Casa Inhòspita, Cap. I, primer paràgraf, ens trobem amb: "borrallons de neu posats de dol", al Cap. II -pàg. 9-: "no es va fondre ... va congelar-se"; "terra de meravelles ... però un desert"
Aquestes consideracions, entre altres, em van fer inclinar a escollir Casa Inhòspita com a títol.
Aquest bloc recullia anècdotes, acudits i comentaris de la primera traducció de Bleak House, de Charles Dickens, al català. La mort del traductor va aturar el projecte. L'obra traduïda estarà disponible per fascicles setmanals a VilaWeb sota una llicència creative commons.
Dickens empra molt poques vegades l'adjectiu "bleak" —amb el motor de recerca de la Dickens Page, no resulta gens difícil comprovar-ho—, i quan ho fa és per referir inclemències meteorològiques molt extremes o contrades o llocs gens acollidors, on viure o sobreviure és gairebé impossible.
