“I do solemely swear that I will faithfully execute the office of President of the United States, and will, to the best of my ability,preserve, protect and defend the Constitution of the United States. So help me God.”
Aquest és el jurament que Matt Santos realitza per ser el nou president dels Estats Units. El nou president Santos pren el relleu a Joshia “Jet” Bartlet, el protagonista d’una de les millors sèries americanes d’aquesta dècada (tot i que va néixer el 1999): The West Wing, coneguda aquí amb el nom El Ala Oeste de la Casa Blanca, allà on realitzen la seva activitat el president dels Estats Unitsd’Amèrica i el seu equip. Després del darrer capítol de la sèrie (la NBC el va emetre el passat 14 de maig), que tancava set temporades d’èxits i de premis Emmy, queda un buit irreparable.
Fins ara estàvem segurs. El president Bartlet s’ha comportat correctament, les enquestes el valoren, i ja la Història el jutjarà. Ha estat un bon president durant dos mandats, i ha patit totes les dificultats de l’univers, les pròpies i les alienes. Era un demòcrata típic de Nova Anglaterra (sembla ser que n’hi ha més a part de John F. Kennedy i nissaga o de l’estirat senador John Mr. Heinz Kerry), dues vegades governador de New Hampshire, però era un demòcrata dels que se’n diuen“durs”, estil Lyndon Johnson o Harry S. Truman (el president més odiati més estimat de la història nord-americana, des de que hi ha enquestes: d’un 87% fins a un 23% d’aprovació). És la història d’un home que fa el que creu que ha de fer, ni més ni menys.
Durant el seu mandat, el president Bartlet, desmenteix els tòpics sobre els democràtes. No és un amant de pujar els impostos (però té preocupacions socials: i oh, es pot pensar en la gent sense augmentar les taxes) ni tampoc li tremola el pols quan ha de dur a terme operacions militars delicades (els seus enemics preferits són els traficants de drogues sudamericans). Com a comandant en cap de les “forces de la llibertat”, el president Bartlet s’ha arribat a guanyar la confiança de l’almirall Fitz-Wallace, tot un marine. I ja se sap que els marines fan de mal impressionar.
El president Bartlet recorda molt al president Bill Clinton, i no només per ser demòcrata. Ho reconeix la pròpia NBC, i admet que les tres primeres temporades estan basades en elements dels mandats Clinton, que fou més que un president a qui li feren una fel·lació al despatx oval. I no és l’única coincidència o referència que fa la sèrie a la història política dels Estats Units. Un altrehomenatge el trobem en el personatge de Toby Ziegler, el director de comunicació de la Casa Blanca. L’any 1972, en ple afer Watergate, el secretari de premsa de la Casa Blanca era Ron Ziegler. Més que casualitat, ben segur.
El motiu que aquesta sigui una de les millors sèries televisives dels darrers anys (com Frasier, Friends o Emergency, i sempre americanes) és per la capacitat de situar l’espectador en la història. Quan ets davant del televisor estàs a la Casa Blanca, estàs esperant una ordre del cap de personal (Leo McGarry), o debatre amb la cap de premsa (C.J. Cregg), o tractar d’ajudar en l’estratègia presidencial amb en Josh Lyman. L’acció ésconstant. Els meus avis em deien que El Ala Oeste de la Casa Blanca és“aquella sèrie on tota l’estona caminen, oi?”. I és així. Dinamisme pur. No és televisió, ni ficció, ni neorrealisme: és la Casa Blanca.
Acasa nostra només hem pogut veure dues temporades senceres d’aquestasèrie, i un tros de la tercera, a la 2 i en horaris absolutament intempestius i canviants. El director de programació de l’ens públic espanyol de televisió deu tenir una petita desviació sàdica que paga amb els espectadors. Tot i així, la sèrie es pot trobar en DVD fins ala sisena temporada (a Catalunya no, anem per la quarta, amb prou feines). Als Estats Units (el pack americà compta amb subtítols en espanyol) i a la Gran Bretanya, és on els fanàtics del producte poden sadollar la seva sed. Deu ser per la famosa aliança atlàntica. Visca elPresident!
The west wing. Warner Brothers. Martin Sheen, Alison Janney, John Spencer, Richard Shiff, Bradley Whitford. Sèrie creada per Aaron Sorkin.
I es deixa veure una i altra vegada. Ara l'he començada de nou, una vegada acabades les sis temporades, i és un luxe. Això sí, com dius, havent-me fet prèviament amb tota la col·lecció, perquè si hem de confiar en els programadors de televisió, ho tenim clar.