El passat dissabte el recolpilatori de la Nova Cançó del diari Avui, corresponent al 1976 era una autèntica joia (Jaume Arnella, Al Tall, Raons que rimen de John Denver cantat per Falsterbo, l'Ovidi, el Silenci del Llach, Me'n Vaig a peu del Serrat, entre molts). Em va sorprendre aquesta gran cançó de la Teresa Rebull sobre la celebració del 1er de maig del 1976 a Barcelona, encara no autoritzat, amb un a càrrega policial a Les Rambles. Poesia pura, "La raó als llavis i el puny ben apretat", amb una porta oberta a l'esperança al final: "Dies de sol i festa un dia seran."
Primer de Maig de 1976 (Teresa Rebull)
Escolteu la cançó:
Escolteu la cançó:
Click To Play
Si us ha agradat la cançó compreu el disc
El qui l'ha penjada a internet segur que ho ha fet
per donar-la a conèixer amb aquesta intenció
La cançó m'ha servit per explicar-l'hi a la meva filla, l'Etna -quan m'ha dit que ja estava cansada de sentir tants cops la mateixa cançó "La gent corria amunt i avall"- que abans, quan els pares eren petits, fer manifestacions estava prohibit per una gent dolenta. Però que els més valents hi anaven i és per això que ara podem anar a fer manifestacions i per això ens agrada tant. (Encara és recent la manifestació del dissabte passat i de fet l'Etna ha anat a moltes, amb 22 dies ja va anar al seu 1er de maig). I que a vegades els que no volien que la gent protestés els enviaven la policia i els posaven a la presó i que això és el que explica aquesta cançó. No se si ho ha entès del tot, però després ens l'hem tornat a escoltar.
Diu la lletra:
Primer de maig de 1976
El Sòl de la Rambla
aquell primer de maig
sense flors a les parades
sense ocell ni cant
Primer de maig de 1976
El Sòl de la Rambla
aquell primer de maig
sense flors a les parades
sense ocell ni cant
aquell espiga alta,
valenta i ben plantada,
estesa sobre l'asfalt
La gent caminava
amunt i avall
La Gent corria
amunt i avall
Jo me'l mirava
aquell xicot ardent
pell llisa, espardenya blanca
sota cops de mala rel.
Jo me'l mirava,
aquell obrer irat,
amb la raó als llavis,
el puny ben apretat
La gent caminava...
cuixes rodones
de noies airoses
com una tramuntana
d'ocells de pau.
Cabells al vent,
espesses barbes.
Entre els jeeps
i els trabucaires.
Per la Rambla
bonys i sang!
La gent caminava...
Eixugueu les llàgrimes,
companys de primavera!
Dies de sol i festa
un dia seran.
La gent caminava...
Lletra i Música: Teresa Rebull, 1976
L'amic i blocaire Jordi Cuixart, ceballut, i la seva companya, no fa gaire van anar a visitar a la Teresa Rebull a la Catalunya Nord on viu i en varen fer una crònica en el seu bloc. No us la perdeu.
