amadeu_casucreu |
dimarts, 4 de desembre de 2007 | 15:26h
Una observació sobre això de dissabte: a les manifestacions independentistes, ja no hi van només quatre eixelebrats. Hi van iaios amb bastó, famílies amb cotxet, i gent ensopida de tarannà pacífic i tirant a indiferent. Sense anar més lluny, a la de febrer de l'any passat l'eslògan majoritari era Sóm una nació! (que no és un eslògan necessàriament separatista, Espanya és una nació de nacions), mentre que a la del dissabte hi dominava el In-Inda-Independencià, molt més clar i contundent
Una pregunta recurrent que fan els periodistes als de la Plataforma pel Dret a Decidir és què demanen en concret, tenint en compte que això de la independència "no és a l'agenda política dels governs". Dit en altres paraules: vostès demanen la independència, o el referèncum d'autodeterminació, o les balances fiscals. Suposem que a Madrid els contesten educadament que no poden donar-los res del que demanen. Fi de la pel.lícula? I ara què fem?
Què en pensen els governants, de la manifestació? És molt senzill, estan ansiosos per rebre les enquestes electorals del dia després. Puja una mica Convergència? Es mantenen els socialistes? Com afecta al PP? Perquè si els socialistes, que són els que manen, arriben a la conclusió que, si més no a les generals, (per les autonòmiques falta un món) el mapa no canvia substancialment, la manifestació és una simpàtica anècdota inofensiva que dona notorietat al Laporta, al Joel Joan i aquesta noia tan eixerida que es diu Sabata.
Si, com pensava tota aquella munió de gent, el problema de les infraestructures no ve d'aquest govern o ni de l'anterior, no és per la ministra o el subsecretari, si s'ha d'atribuir a la falta de capacietat negociadora de la Generalitat, sinó que el problema és que Madrid ens pren el que és nostre, doncs és l'hora de la independència. I si volem la independència, em sap greu dir-ho, la única solució és que votem a partits independentistes.
Si els polítics pensessin que després d'aquesta manifestació el PSC caurà a deu o dotze diputats, Esquerra pujarà a vint o vint-i-cinc i Convergència augmentarà moderadament, ja et dic jo que en aquesta "agenda del govern" tan atapeïda, hi trobarien un foradet per parlar de la independència.
Una pregunta recurrent que fan els periodistes als de la Plataforma pel Dret a Decidir és què demanen en concret, tenint en compte que això de la independència "no és a l'agenda política dels governs". Dit en altres paraules: vostès demanen la independència, o el referèncum d'autodeterminació, o les balances fiscals. Suposem que a Madrid els contesten educadament que no poden donar-los res del que demanen. Fi de la pel.lícula? I ara què fem?
Què en pensen els governants, de la manifestació? És molt senzill, estan ansiosos per rebre les enquestes electorals del dia després. Puja una mica Convergència? Es mantenen els socialistes? Com afecta al PP? Perquè si els socialistes, que són els que manen, arriben a la conclusió que, si més no a les generals, (per les autonòmiques falta un món) el mapa no canvia substancialment, la manifestació és una simpàtica anècdota inofensiva que dona notorietat al Laporta, al Joel Joan i aquesta noia tan eixerida que es diu Sabata.
Si, com pensava tota aquella munió de gent, el problema de les infraestructures no ve d'aquest govern o ni de l'anterior, no és per la ministra o el subsecretari, si s'ha d'atribuir a la falta de capacietat negociadora de la Generalitat, sinó que el problema és que Madrid ens pren el que és nostre, doncs és l'hora de la independència. I si volem la independència, em sap greu dir-ho, la única solució és que votem a partits independentistes.
Si els polítics pensessin que després d'aquesta manifestació el PSC caurà a deu o dotze diputats, Esquerra pujarà a vint o vint-i-cinc i Convergència augmentarà moderadament, ja et dic jo que en aquesta "agenda del govern" tan atapeïda, hi trobarien un foradet per parlar de la independència.
I, ens agradi o no, l'únic partit independentista amb possibilitats d'obtenir representació és Esquerra Republicana de Catalunya.
Perquè, francament, si els socialistes tornen a arrasar a Catalunya, a la pròxima mani que hi vagi sa tia.
Perquè, francament, si els socialistes tornen a arrasar a Catalunya, a la pròxima mani que hi vagi sa tia.
Ja estic fart de sentir que "tots els polítics són iguals"; "tan li fa uns que altres"; "jo passo de política", etc, justificant la nul·la participació en "l'edificació de la comunitat", encara que sigui anant a votar. Quan una cosa està malament, es treballa per canviar-la! Si hi ha independentistes que es queden a casa perquè no volen votar ERC, que fundin un nou partit o que posin seny: no tots els partits són iguals.
Per cert, el títol del comentari fa referència al primer post teu que vaig llegir: "els porcs i les trujes d'ERC". Encara mantenim l'aposta?
Si aquesta conversió teva fos real, hauries trobat un altre filó: ara que ja no escrius sobre cocodrils, podries escriure sobre pernils!