VilaWeb.cat
joanfoguet | Política | dimarts, 4 de desembre de 2007 | 22:44h
En Joan Ferran és un innegable animal polític. Gran professional, ara bé el cinisme té un límit. Vaja, per mi el té, i en Joan Ferran l'ha passat i de molt. Reitero que és un gran professional i que no puc deixar d'admirar la seva intel·ligència política, però ja n'hi ha prou. Ara se'ns despenja en una entrevista dient que "Cal arrencar de Catalunya Ràdio i TV3 la crosta nacionalista". S'ha de tenir barra i poca vergonya. Ara els mitjans públics són nacionalistes? No ho foren ni durant els governs Pujol! Francino, Otero, López Melero, Buenafuente, Barril, Cuní, entre d'altres no són un referent nacional precisament. Grans professionals, molts d'ells els admiro, però no crec que siguin antisocialistes precisament.

Aquesta voluntat de deslegitimació és habitual de les pràctiques totalitaries i poc democràtiques. Com digué ahir Angela Merkel "el socialisme sempre acaba en totalitarisme", per recuperar una cita qualsevol. Això sense tenir en compte com diumenge l'amic Joan Ferran, aparatchik total de la divisió Stasi del PSC, va assegurar que la manifestació de l'1-D era un pèl ridícula i què total, segons els càlculs d'El País no ja de Guàrdia Urbana, 6.900.000 catalans no es van manifestar. Encara haig de parlar de la manifestació però no crec acceptable aquest tipus de demagogia i d'odi.

Finalment, els mitjans públics catalans han d'anar dirigits als catalans. Prou del complexe aquest cosmo-gili-polita de voler fer de tot. Per espanyola ja hi ha TVE, grans professionals, i si vull saber res de què passa al món, malgrat el 3/24, em connecto a CNN o BBC. És així, em sap greu Ferran, TV3 és la televisió nacional de Catalunya que va dirigida a tots a nacionalistes, no nacionalistes, castellanoparlants, gent que parli en urdu o que no parli, però el què ha de mostrar Catalunya. Als socialistes ja els hi va passar el 1980 quan van trobar que la victòria mínima de Pujol fou un error de la història, massa dialèctica marxista, i ara després de dècades parlant de Catalunya-real arriben al poder i es donen compte de que el país és com és i no com ells havien imaginat. El PSC és un partit cabdal per entendre Catalunya i els seu progrés, però no serà gràcies a Joan Ferran, de ben segur, que fa de l'hipocresia l'eina per encendre l'odi.

Entrevista a El Periódico
Post al bloc de Joan Ferran arran de la manifestació
Blocosfera i manifestació (Avui)
Gran post de Xavier Mir

Per cert, i parlant de la manifestació us poso l'editorial d'El País d'ahir

Comentaris: 1

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Categories

  • Què penso, què crec, i sobretot què em passa. Sovint és la pulsió del moment.
  • Mètode que té com a finalitat determinar si hi ha una dependència entre diversos factors i quines són les lleis d'aquesta interdependència.
  • I donasses. Gent què m'interessa, admiro, respecto o què em crida l'atenció només. Sovint busquem un mirall o alguna cosa de la que fugir.
  • Totum revolutum que em serveix per encabir qüestions que sovint van relacionades i que tenen tronc comú.
  • Política dura i teòrica, i també elements corrents i gens senzills.
  • Tot allò que ens afecta com a éssers humans. Globalització sí, i de quina manera.

Últims 40 canvis

Arxiu

« Maig 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031   
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats