Avui he estat escoltat tant com he pogut totes les tertúlies, totes les reaccions de les personalitats polítiques, les opinions de la gent que va assistir a la manifestació, he escoltat els telenotícies amb atenció, he llegit els diaris, he llegit els blocs ... bé, vull dir que m´he interessat pel tema per veure com havia anat tot ja que no vaig anar a la manifestació.És que ahir quan va arribar l´hora de la manifestació tenia certs remordiments de consciència de no haver-hi anat. Vaig anar a l´anterior que es va fer purament amb l´eslògan de " Som una nació, tenim el dret a decidir", i vaig estar molt satisfeta d´haver-hi contribuït, quan al mig de la manifestació vaig sentir pels megàfons que en Joel Joan deia que hi havia un milió de persones no m´ho creia, em vaig quedar amb la boca oberta i orgullosa ... i pensava amb els meus pares i em deia ... "mireu, jo també he estat a una mani d´un milió de persones, com vosaltres..." ( després resulta que no era un milió, si no en set-centes cinquanta mil crec que va quedar la cosa, però en fi).
Ja se sap que els partits polítics s´apunten sempre "el tanto" que poden, tan abans com després de la mani, si tot ha anat bé, però la veritat és que passo del que puguin dir, si jo crec que he de fer una cosa la faig i prou.
El que no m´acabava de fer el pes era el lema, no veia clar això de barrejar infraestructures amb el dret a decidir ... si reclamem el dret a decidir, el reclamem per damunt de tot i ja se sobreentén que engloba infraestructures, ensenyament i el que calgui, tot el que ens afecta per poder ser un país.
Malgrat això i malgrat que els polítics d´alta volada crec que no s´aclareixen, me n´alegro que la gent es desperti, almenys això sembla, que hi tornessin a haver gairebé setcentes mil persones com sembla que hi va haver, encara que això de les xifres va com va, em fa molt contenta.
Però vaja, no diré res de nou que no s´hagi dit ja, i molt menys després de llegir i sentir a les persones que realment en saben d´escriure i parlar sobre política.
Voldria aprofitar per destacar el compromís i la lluita sincera i incansable d´alguns que sempre hi son, com en Joel Joan, l´Isabel Clara-Simò, en Joan Reig, en Titot, membres de la Dharma ... i tants d´altres que ara no em venen al cap, que no en fallen ni una, i a més després escampen el seu compromís arreu dels Païssos Catalans i del món sencer.
