Si, un 50,7% dels veneçolans han votat en contra de la reforma constitucional que el president Hugo Chávez pretenia i què tenia com a fi, sobretot, perpetuar-lo en el poder. A més d'aquest molt noble objectiu, Chávez volia instaurar un socialisme real a tot el país. Chávez, que pretén ser l'hereu icònic de Fidel Castro, ho tornarà a provar, però de moment haurà de deixar de fer el fatxenda. Ja s'ha carregat la llibertat d'expressió i està a punt de liquidar el lliure comerç, això el pararà una mica. Hi ha una cosa que em preocupa i em tranquil·litza a la vegada: qui és l'oposició a Chávez? Qui són? Són partits o són líders? Potser és millor que ara segueixin en l'ombra internacional, però arribarà el moment en que hauran de donar la cara cap a fora.
Bona notícia de tota manera, l'emperador socialista rep una derrota. Potser el món no està tan malament, però queda molt per fer, no us adormiu massa.
eLeKtRoPuTo |
dilluns, 3 de desembre de 2007 | 19:55h
Colló amb en Didac i en Pedrin, van forts aquests, com es nota que no heu de fer cua per una dotzena d'ous, ni per un litre de llet, ni per una bossa d'una lliura de farina.
En fi, el model cubà es tot un exemple de felicitat, llibertat i producció, sobretot per tots els homosexuals i malalts de la SIDA que estan recluits en guetos (per posar un exemple).
Les administracions Sud americanes són un món apart, de dictadors n'hi ha a totes les cases, fins i tot nosaltres no estem lliures de sospita. El capitalisme lliberal no és una dictadura?
Amb tot això trenco una llança en favor d'en Joan Floquet, que al meu parer és un tipus entranyable, i el seu article en cap cas era partidista. Ara si voleu descarregar la vostra còlera filosocialista em teniu a mi, un total i absolut àcrata, i a més confés i d'ideologia perillosa, només em falta anar amb cadenes cresta i un gos pollòs, veureu que n'es de dur enfrontar-se a algú que discrepa absolutament amb tots els gobernants i goberns.
Ah per cert en Xaves no em sembla pas un tipus que li dòna un toc d'humor a la política internacional, em sembla un aprofitat un pelacanyes, de ben segur que ell no fa pas cues per comprar llet o farina.
Cap problema en discutir amb tu. No entenc el to bel·ligerant però accepte el repte. Això sí: coherència en les respostes. En cap cas he dit que la realitat cubana siga ni perfecta ni ideal. Això t'ho has tret tu de la màniga. He dit que si la compares amb els veïns, no hi ha punt de comparació -no és el mateix-. A Cuba no hi ha misèria i tot al seu voltant és misèria -Haití és el país més pobre del món-. La història d'amèrica del sud i central és un riu de sang constant patrocinat pels veïns rics i "democràtics" del nord (veure El Salvador, Nicaragua, Panamà, Guatemala, Argentina, Xile, Paraguay, l'illa de Granada...). I ja ho he dit: sóc conscient de les incoherències del model cubà -p.e. les que tu has esmentat-. Però com bé has dit tu també, per a incoherències les dels sistemes capitalistes. Així que eixe paràmetre no es eficaç per desacreditar Cuba. Ara, ja he dit que deixava Cuba per a una altra ocassió. Amb el tema Chavez, un poc del mateix: "pelacanyes, aprofitat...". D'acord! És una opinió i una opinió personal és irrebatible. Tindràs les teues raons per pensar així. El problema no és pensar això de Chavez. El problema és dir coses com "dictador". Anem a vore: serà un pelacanyes i tot allò que tu vulgues però no és un dictador: l'ha triat la seua gent en eleccions absolutament netes, amb observadors internacionals i tots els requisits formals. En tot cas, si és un dictador ho és tant com la resta de presidents triats per sufragi universal. Jo me puc cagar amb la Rita Barberà -eterna alcaldessa de la meua ciutat- i criticar les destroses que està fent per la ciutat i mil coses més, però no per això vaig a dir que és una dictadora -això sí: puc dir que és una borratxa de cuidao!- La gent d'aquesta ciutat l'ha triada. Què hi farem! És un poc com a Euskadi quan diuen: "los partidos demócratas..." sense incloure a l'esquerra abertzale. Com si a HB no la votaren els bascos! Podran dir allò que vullguen però no falsedats. És una qüestió de semàntica. I, amb independència d'allò que passe en cada país- pense que ni tu ni jo estem en condicions de fer-ne una valoració consistent- no t'has preguntat perquè aquest doble raser? Perquè a Cuba existeix un embargament comercial i a Xina no? Em pots donar una resposta mínimament coherent? Perquè ataquen una democràcia com la veneçolana i són tan amics d'una dictadura tan fosca com la saudita o la marroquí? Perquè? Mira, salvant les distàncies i les formes -Chavez no li arriba ni a la sola de les sabates a Allende- al president electe xilé l'assassinaren els ianquis per promoure nacionalitzacions i reformes agrícoles que volien afavorir la classe treballadora del país. Chavez, Evo Morales, Daniel Ortega... estan seguint el mateix camí que Allende: desampallegar-se del colonialisme econòmic de les multinacionals dels EUA i espanyoles per emancipar-se i començar de nou, després de més de 500 anys de repressió i explotació. Si això és populisme, doncs visca el populisme! I per últim, quan dius "trenco una llança a favor de Joan Floquet que al meu parer es un tipus entranyable", sembla que jo haja dit el contrari. No crec, en ningun moment haver menystingut en Joan amb les meues paraules. Si ho he fet, rectifique ràpidament allà on calga. Fins aviat!
No faré un assaig sobre geopolítica -ni ganes, ni temps, ni capacitat-. Malgrat tot, m'agradaria fer un parell de comentaris humils. En primer lloc: perpetuar-se? Que un mateix president es puga presentar a tantes eleccions com desitge és una norma vigent a la gran majoria d'estats amb règim democràtic del món. Així doncs, quina novetat hi veus? Clar, si ho fa Chavez, vol perpetuar-se... En tot cas exactament igual que la gran majoria de presidents democràtics. D'altra banda, t'has llegit la reforma de la constitució que proposava? Jo, personalment, no ho he fet, per bé que he escoltat moltíssimes coses al voltant. Malgrat tot, aquesta gran quantitat de pseudoinformació no em permet de valorar res (per això no ho faig). De fet, ja em sembla bé que si la gent no hi està d'acord, que hi voten en contra. Però de la mateixa manera que Chavez accepta el resultat amb -si més no- aparent esportivitat, sense argüir cap excusa, bé caldria que els demés començareu a acceptar les seues aclaparadores victòries electorals. Perquè no s'accepten? Perquè teniu tanta barra d'acusar Chavez de "dictador"? Com és pot ser tan rematadament incoherent i fals? Ah, clar... La llibertat d'expressió... Clar, Chavez tanca televisions... En tot cas, no renova llicències, que no és exactament el mateix. De fet é COMPLETAMENT legal. I, sense anar més lluny, al País Valencià, el PP vol tancar (no ho ha fet encara perquè estan esperant a que s'acoste una mica més la cita electoral per atiar de nou el seu anticatalanisme), com deia elm PP tancarà una televisió i ningú no s'immutarà. Però si ho fa Chavez... Clar, és un dictador. Clar... No vull allargar-me. El tema de Fidel el deixe per a una altra ocasió. Tan sols te demanaria que comparares la realitat cubana (si si sóc conscient que és una dictadura i bla bla bla...), deia que faces l'esforç de comparar la realitat cubana amb la del seu entorn: Haití, Rep. Dominicana, Nicaragua, El Slavador, Colòmbia, Mèxic... Essent una mica objectiu -una mica eh!- no hi ha comparació possible. I per últim: mira, els numerets de Chavez no m'acaben d'agradar. Però si més no li dona un toc pintoresc i d'humor a la política internacional i, si més no, l'homa parla clar, no com la resta de polítics. Això de dir: "Si llego a escuchar al monarca, se le cae la corona!", això és molt bo! I, com he dit, em reserve la meua opinió sobre Chavez i la realitat veneçolana -no tinc suficient informació comper realitzar un judici consistent-. Però, què vols que et diga: si personatges tan "il·lustres" com Aznar i tota la tropa del PP -i bastants del PSOE-, Bush, Blair, l'infumable Vargas Llosa i la resta de "demócratas" del món hi estan en contra -fins al punt d'orquestrar un colp d'estat per tombar-lo com feren amb Allende- doncs, és bona senyal. És, per a mi, l'únic criteri vàlid per fer-me una opinió del personatge. Com diuen en castellà: "Dime con quien vas y te diré quién eres".
A reveure!
PD: Per cert, i amb Xina, Àrabia Saudita, Marroc... -vertaderes dictadures- què passa? Qui diu res al voltant? És deixa de comerciar amb elles malgrat la seua condició de dictadures i les seues constant violacions dels drets humans? No eh! Ah, clar, però amb Cuba, sí. Clar, és diferent...
Foguet, no tens ni puta idea del que dius. Només parles de clixés i tòpics que són totalment falsos. I sàpigues que la revolució bolivariana només acaba de començar.
Bloc no massa actualitzat del corresponsal de La Vanguardia al cor d'Israel. Dels pocs corresponsals proisrael que es poden llegir en aquesta península.
Bloc d'un dels millors periodistes de La Vanguardia, corresponsal a Ile de France. Hi ha qui diu que a més de llegir les seves cròniques també cal llegir Le Monde per tenir una versió menys esquerrana.
Indica que el poble català, com qualsevol altre, té el dret de decidir sobre el seu propi futur sense interferències d'altres nacions. La Plataforma no es vol posicionar ni a favor ni en contra de cap text estatutari, només pel dret democràtic.
En fi, el model cubà es tot un exemple de felicitat, llibertat i producció, sobretot per tots els homosexuals i malalts de la SIDA que estan recluits en guetos (per posar un exemple).
Les administracions Sud americanes són un món apart, de dictadors n'hi ha a totes les cases, fins i tot nosaltres no estem lliures de sospita. El capitalisme lliberal no és una dictadura?
Amb tot això trenco una llança en favor d'en Joan Floquet, que al meu parer és un tipus entranyable, i el seu article en cap cas era partidista. Ara si voleu descarregar la vostra còlera filosocialista em teniu a mi, un total i absolut àcrata, i a més confés i d'ideologia perillosa, només em falta anar amb cadenes cresta i un gos pollòs, veureu que n'es de dur enfrontar-se a algú que discrepa absolutament amb tots els gobernants i goberns.
Ah per cert en Xaves no em sembla pas un tipus que li dòna un toc d'humor a la política internacional, em sembla un aprofitat un pelacanyes, de ben segur que ell no fa pas cues per comprar llet o farina.
Salut i feina
Amb el tema Chavez, un poc del mateix: "pelacanyes, aprofitat...". D'acord! És una opinió i una opinió personal és irrebatible. Tindràs les teues raons per pensar així. El problema no és pensar això de Chavez. El problema és dir coses com "dictador". Anem a vore: serà un pelacanyes i tot allò que tu vulgues però no és un dictador: l'ha triat la seua gent en eleccions absolutament netes, amb observadors internacionals i tots els requisits formals. En tot cas, si és un dictador ho és tant com la resta de presidents triats per sufragi universal. Jo me puc cagar amb la Rita Barberà -eterna alcaldessa de la meua ciutat- i criticar les destroses que està fent per la ciutat i mil coses més, però no per això vaig a dir que és una dictadora -això sí: puc dir que és una borratxa de cuidao!- La gent d'aquesta ciutat l'ha triada. Què hi farem! És un poc com a Euskadi quan diuen: "los partidos demócratas..." sense incloure a l'esquerra abertzale. Com si a HB no la votaren els bascos! Podran dir allò que vullguen però no falsedats. És una qüestió de semàntica.
I, amb independència d'allò que passe en cada país- pense que ni tu ni jo estem en condicions de fer-ne una valoració consistent- no t'has preguntat perquè aquest doble raser? Perquè a Cuba existeix un embargament comercial i a Xina no? Em pots donar una resposta mínimament coherent? Perquè ataquen una democràcia com la veneçolana i són tan amics d'una dictadura tan fosca com la saudita o la marroquí? Perquè?
Mira, salvant les distàncies i les formes -Chavez no li arriba ni a la sola de les sabates a Allende- al president electe xilé l'assassinaren els ianquis per promoure nacionalitzacions i reformes agrícoles que volien afavorir la classe treballadora del país. Chavez, Evo Morales, Daniel Ortega... estan seguint el mateix camí que Allende: desampallegar-se del colonialisme econòmic de les multinacionals dels EUA i espanyoles per emancipar-se i començar de nou, després de més de 500 anys de repressió i explotació. Si això és populisme, doncs visca el populisme!
I per últim, quan dius "trenco una llança a favor de Joan Floquet que al meu parer es un tipus entranyable", sembla que jo haja dit el contrari. No crec, en ningun moment haver menystingut en Joan amb les meues paraules. Si ho he fet, rectifique ràpidament allà on calga.
Fins aviat!
D'altra banda, t'has llegit la reforma de la constitució que proposava? Jo, personalment, no ho he fet, per bé que he escoltat moltíssimes coses al voltant. Malgrat tot, aquesta gran quantitat de pseudoinformació no em permet de valorar res (per això no ho faig). De fet, ja em sembla bé que si la gent no hi està d'acord, que hi voten en contra. Però de la mateixa manera que Chavez accepta el resultat amb -si més no- aparent esportivitat, sense argüir cap excusa, bé caldria que els demés començareu a acceptar les seues aclaparadores victòries electorals. Perquè no s'accepten? Perquè teniu tanta barra d'acusar Chavez de "dictador"? Com és pot ser tan rematadament incoherent i fals? Ah, clar... La llibertat d'expressió... Clar, Chavez tanca televisions... En tot cas, no renova llicències, que no és exactament el mateix. De fet é COMPLETAMENT legal. I, sense anar més lluny, al País Valencià, el PP vol tancar (no ho ha fet encara perquè estan esperant a que s'acoste una mica més la cita electoral per atiar de nou el seu anticatalanisme), com deia elm PP tancarà una televisió i ningú no s'immutarà. Però si ho fa Chavez... Clar, és un dictador. Clar...
No vull allargar-me. El tema de Fidel el deixe per a una altra ocasió. Tan sols te demanaria que comparares la realitat cubana (si si sóc conscient que és una dictadura i bla bla bla...), deia que faces l'esforç de comparar la realitat cubana amb la del seu entorn: Haití, Rep. Dominicana, Nicaragua, El Slavador, Colòmbia, Mèxic... Essent una mica objectiu -una mica eh!- no hi ha comparació possible.
I per últim: mira, els numerets de Chavez no m'acaben d'agradar. Però si més no li dona un toc pintoresc i d'humor a la política internacional i, si més no, l'homa parla clar, no com la resta de polítics. Això de dir: "Si llego a escuchar al monarca, se le cae la corona!", això és molt bo! I, com he dit, em reserve la meua opinió sobre Chavez i la realitat veneçolana -no tinc suficient informació comper realitzar un judici consistent-. Però, què vols que et diga: si personatges tan "il·lustres" com Aznar i tota la tropa del PP -i bastants del PSOE-, Bush, Blair, l'infumable Vargas Llosa i la resta de "demócratas" del món hi estan en contra -fins al punt d'orquestrar un colp d'estat per tombar-lo com feren amb Allende- doncs, és bona senyal. És, per a mi, l'únic criteri vàlid per fer-me una opinió del personatge. Com diuen en castellà: "Dime con quien vas y te diré quién eres".
A reveure!
PD: Per cert, i amb Xina, Àrabia Saudita, Marroc... -vertaderes dictadures- què passa? Qui diu res al voltant? És deixa de comerciar amb elles malgrat la seua condició de dictadures i les seues constant violacions dels drets humans? No eh! Ah, clar, però amb Cuba, sí. Clar, és diferent...