Dissabte mati. Intento recuperar-me d’una setmana boja pedalejant per Collserola. Tornant a Barcelona m’aturo en un semàfor. Al meu costat un Audi blau metal·litzat s’atura en sec. Un goril·la, auricular blanc a l’orella i esquena impressionant surt a tota pastilla i obre la porta del darrera. Reconec a l’home que baixa del cotxe. El reconec immediatament. Passa pel meu costat, em somriu i aixeca el polze cap a dalt. És el president de timofonica. Duu un somriure tant ample com l’esquena del goril·la. Merda, merda, començo a pedalejar fugint de l’escena. Merda, merda, ara ja no tinc el mes mínim dubte que ha vist la meva factura abans que jo. Merda, merda... estic ginyat.
"Filosofia en Xarxa de complexitat canviant" Jo vaig llicenciar-me en Filosofia segurament amb les pitjors companyies posibles (amb alguna excepció important) Com m'hauria agradat tenir una companyia com aquesta...
“Idees, imatges i sensacions que amb prou feines insinuen un estat d'ànim” Sempre aprenc alguna coseta i el que és més important acava conduint-te cap a lectures interesants...
Salutacions