“Un quadre es mostra tot d’una vegada. Quan llegeixo un llibre, escolto música o veig una pel·lícula, experimento aquestes obres en el temps. Una novel·la, una simfonia, un llargmetratge només tenen significat com una seqüència de paraules, notes i fotogrames. Per moltes hores que transcorren, un quadre no experimentarà cap augment o pèrdua d’una part d’ell mateix. No té començament, ni centre, ni final. M’agrada la pintura perquè en la seva immutable immobilitat sembla existir fora del temps com cap altre art. Quant més visc, més gran és el meu desig de deixar suspès el món i capturar el present abans que se l’empassi el segon següent i es converteixi en passat. Un quadre crea la il·lusió d’un present etern, un lloc on posar la mirada com si per art de màgia s’hi hagués aturat el rellotge.”
Siri Hustvedt Los misterios del rectángulo Barcelona, Circe Ediciones, 2007. (Traducció del fragment: X. R. Trigo)
Que la màgia dels dies que s'allarguen i s'escurcen any rera any, com un batec de cor, amb sincronia perfecte - que diria na Carme- Laura, t'acompanyi i tu ens puguis continuar oferint aquestes pàgines de violí des del terrat de la mirada llarga.
Doncs els mateixos desigs per a tu. Ja veus que El violinista continua, i espero que sigui així durant molt de temps, tot i les aturades i els desànims. I és que no sols de blocs viu l'ésser humà!
Hi ha noves idees per aquest any que espero puguis arribar a veure.
Mirielle |
dilluns, 24 de desembre de 2007 | 14:21h
Art i literatura... les meves dues passions. Uf, i els quadres, aquelles pintures que tenen una bellesa impossible, que es reconeixen en la seva immesurable presència. El temps, el mar, el crit, tot es desperta i roman davant nostres, i després oblidem que ho hem viscut tot, i la emoció és tan terrible i profunda que no som capaços de dir res més.
xrtrigo |
divendres, 30 de novembre de 2007 | 17:16h
tens tota la raó, però el plaer encara és més immens si un bon escriptor et sap explicar i interpretar, des de l'assaig, una pintura. Les anàl·lisis que ens ofereix la Hustvedt -dona del Paul Auster, com ja sabem, i també una molt bona novel·lista- de quadres de Vermeer, Giorgione, Goya, Morandi... són del millor que he llegit mai.
“Un quadre es mostra tot d’una vegada. Quan llegeixo un llibre, escolto música o veig una pel·lícula, experimento aquestes obres en el temps. Una novel·la, una simfonia, un llargmetratge només tenen significat com una seqüència de paraules, notes i fotogrames. Per moltes hores que transcorren, un quadre no experimentarà cap augment o pèrdua d’una part d’ell mateix. No té començament, ni centre, ni final. M’agrada la pintura perquè en la seva immutable immobilitat sembla existir fora del temps com cap altre art. Quant més visc, més gran és el meu desig de deixar suspès el món i capturar el present abans que se l’empassi el segon següent i es converteixi en passat. Un quadre crea la il·lusió d’un present etern, un lloc on posar la mirada com si per art de màgia s’hi hagués aturat el rellotge.” 
Hi ha noves idees per aquest any que espero puguis arribar a veure.
Una abraçada.
t'aniré seguint!
M.
per la teva opinió. Lectors com vosaltres són els qui em fan pensar que la feina de blocaire no és un temps malgastat inútilment.
He vist el teu bloc i m'ha semblat molt interessant. L'incloc a les meves adreces recomanades, doncs.
Una abraçada.
Bon dia Xulio!
I no només això, perquè un quadre, a vegades, no és el quadre que veus sinó els que amaga. Alguna cosa així com els palimpsests.
Salut!
Les anàl·lisis que ens ofereix la Hustvedt -dona del Paul Auster, com ja sabem, i també una molt bona novel·lista- de quadres de Vermeer, Giorgione, Goya, Morandi... són del millor que he llegit mai.
Una abraçada.