per Toni Mata
PIRATES DE PALAMÓS, Toni Mata
- No hi ha gamba roja! –deia el capità hissant la bandera. La saga “Pirates del Carib” ha fet molt de mal, i avui en dia, els pescadors de l’Empordà surten a pescar amb un lloro de plàstic a l’espatlla esquerra i pintant-se les dents de negre com el Jack Sparrow quan buscava la Perla Negra. N’hi ha un però, que es resisteix a fer teatre i segueix sortint a pescar amb la seva samarreta de Thierry Henry, aquell jugador de futbol del Barça.
- - Capità! El submarí Tireless!
- - Aquell submarí radiactiu que els anglesos havien aparcat davant Gibraltar?
- - Sí senyor!
- - Mal llamp! Hauria preferit veure un avió Boeing 747 precipitant-se sobre nosaltres! Amb aquest submarí circulant per aquí no en pescarem pas de gambes… el meu germà s’endurà una bona desil·lusió aquest Nadal. Serà millor que no el vagi pas a veure amb les mans buides. Passaré aquests dies sol.
- - No pateixi capità! El que hem de fer és mirar de fer-lo fora d’aquí. –va dir el pescador que duia la samarreta de l’Henry. I així va ser com va començar el que més endavant es va anomenar “Operació Lladella”, amb aquella creativitat que tenen els de la Guàrdia Civil quan posen noms.
Veient que el Tireless s’acostava, el capità es va començar a impacientar. La típica angoixa del que veu que es quedarà sense feina i no sap com arreglar-ho.
- - Això ens va gran! Què en fem nosaltres d’un submarí radiactiu? Com ha arribat fins aquí?! Això és culpa del President, que és un inútil!
- - Parlem del Montilla?
- - Quina llengua més llarga tens! No home no! Del president de l’Associació de Pescadors i Mariners de l’Empordà. És ell qui regula l’entrada de submarins-carraca. Però com la meitat de les decisions les pren mig somnàmbul… més ens valdria que no sortís de casa. Maleït sia!
- - Més ens valdria que el submarí fos el Kursk, aquell dels russos. Que el deixen al fons i almenys no molesta.
- - No siguis sòmines, carcamal! –dit això el Capità, va ordenar als seus mariners tornar el vaixell a port. Calia planificar-ho bé.
Durant la migdiada, el capità va tenir una fantasia plena de necrofília. Però aquesta és una d’aquelles coses que no comentes perquè no et mirin amb mala cara. El capità era conscient que claia concentrar-se més en com boicotejar els conductes del Tireless i menys en necrofília. Que vulguis o no fa lleig. I a la llarga no et deixen entrar als tanatoris.
- - Ara hem de tornar a la mar capità? No ens podem quedar tranquilament mirant la Fórmula1? –digué un pescador amb poques ganes de treballar.
Aleshores van sentir un soroll estrepitós. El clàssic soroll de submarí que explota.
- Correu correu! –els pescadors van tornar a la platja de Palamós, tal com havia dit el capità. I allà hi van trobar milers de gambes roges que ja eren a l’altra vida: el Tireless havia petat i els havia salvat la campanya de Nadal. Vès, encara hauran d’estar agraïts.
